La vetllada va començar amb l'actuació de Los Hermanos Cubero, exquisit projecte, el dels barcelonins Quique i Roberto Cubero, que es balanceja entre la música d'arrel nord-americana i el folk i els sons tradicionals de l'Alcarria. Va ser una actuació focalitzada en el seu darrer treball, el molt recomanable i totalment corprenedor Quique dibuja la tristeza (El Segell, 2018). El pròleg del plat fort de la nit va tenir el moment culmimant amb l'aparició a l'escenari de la mateixa Amaia per posar veu a "Tenerte a mi lado", una de les composicions més emotives d'un treball ja de per si extrasensible.
 
Guanyadora de l'edició del 2017, Amaia Romero és un cas atípic dins de l'univers Operación Triunfo. Una artista que ha defugit tot convencionalisme per refugiar-se en els paratges creatius on realment se sent còmoda i confortable. Exploració d'altres límits més enllà del mainstream que l'ha duta a treballar amb Santiago Motorizado, líder de la banda argentina d'indie-rock Él mató a un policía motorizado, com a productor del seu disc (en un primer moment va estar treballant amb Raül Refree a Nova York, però l'associació no va acabar de reeixir) i a envoltar-se en directe d'una banda on destaca la presència a la guitarra de la cantautora vigatana Núria Graham. 

Veu sublim i presència magnetitzant, Amaia va iniciar el concert al Porta Ferrada amb "Nadie podría hacerlo", un dels temes que ja havia avançat de Pero no pasa nada, àlbum que aniria desxifrant al llarg de la nit. Quan s'asseia al piano podia recordar propostes com Rufus Wainwright, Ben Folds, Antony and the Johnsons o Joan as Police Woman. Quan es penjava la guitarra, sonava molt més vitalista i propera a l'indie-rock dels mateixos Él mató a un policía motorizado però sense pitjar el pedal de distorsió. Un repertori que aniria completant amb versions, ja clàssiques dels seus directes, com l'adaptació que fa del "The End of the World" de l'heroïna del country Seeker Davis; "Perdona (ahora sí que sí)" el tema que la va dur a col·laborar amb Carolina Durante, indiscutiblement una de les sensacions de la temporada; "Ahora te puedes marchar" de Luis Miguel i "Medio drogados" de Los Fresones Rebeldes que va dedicar a la memòria d'Inés Bayo. "El relámpago", un altre dels singles ja desvetllats del primer disc de la navarresa, va posar el punt final a un concert breu (difícilment va arribar a l'hora) però prou destacable com per acabar-nos de convèncer que ens trobem davant d'una artista amb un toc genial (o no-sé-què).