Entrevistes

Artur Martínez (La Fúmiga): «M’agradaria veure en el nostre públic la cara que em queda a mi quan vec The Cat Empire»

El vocalista de La Fúmiga ens descobreix els seus favorits i imprescindibles musicals

La revolució festiva de La Fúmiga

| 26/08/2019 a les 09:00h
Especial: Entrevistes
Arxivat a: Enderrock, La Fúmiga, entrevista
La Fúmiga
La Fúmiga | Arxiu del grup
Tot just han publicat un grapat de singles, però els valencians La Fúmiga ja s’han revelat com una de les formacions més excitants de la nostra escena musical. Contagiosa i molt estiuenca coctelera de ritmes i sons, "La ferida", on han tingut la col·laboració d'Arnau Giménez de Zoo, és el seu llançament més recent. Cantant i ideòleg de la formació d'Alzira, Artur Martínez ens descobreix els seus favorits i imprescindibles en qüestions musicals.
 

Quin és l’artista que més t’ha marcat i influenciat?
Sense cap dubte, la banda australiana The Cat Empire. Recorde quan un dels nostres va fer un arranjament per a La Fúmiga d'"Still Young" per allà l’any 2013, quan encara no els coneixíem i es va acabar convertint en la nostra cançó preferida d’eixos primers repertoris.
 
Què és el que més et va captivar d’ells?
El virtuosisme extrem de cadascun dels músics que formen la banda, que certament es pot intuir en els àlbums, però que et sorprèn cada vegada que tens la sort de veure’ls en directe. És una banda que ho té tot i que fa molts anys que fan autèntiques obres d’art. És el millor directe que he vist mai i en el que més m’he emocionat.
 
Més enllà de la seva música, també t’ha influït vitalment: la seva manera de ser, fer i pensar?
Personalment, no m’han influït vitalment, únicament en conec la seua música. No podria dir el mateix de la influència musical que ha tingut en mi i en els meus companys. Tant de bo algun dia transmetem com ells en els nostres directes. M’agradaria veure en el nostre públic la cara que em queda a mi quan els vec.


D’ells, quin és el teu disc favorit?
És molt difícil decidir-me, però, si és obligat quedar-me solament amb un dels seus discos, diria Rising with the sun (Two Shoes Pty Ltd, 2016). Em sembla un treball d’una qualitat suprema i on, segons jo, s’assoleix la maduresa total del grup.

I més enllà d’ells, quins altres artistes formen part del teu univers de favorits?
En el meu univers de favorits estan eixos discs que he socarrat, que marcaren alguna època de la meua vida i que a dia d'hui segueixen presents. Ahí estarien els Manel amb els seus dos primers àlbums: Els millors professors europeus (Discmedi, 2008) i 10 milles per veure una bona armadura (Discmedi, 2011) (no vol dir això que els següents no m’agraden, eh!), el disc (i el vídeo) del concert a Wembley de Muse, HAARP (A&E Records, 2008), quan estudiava a la UPV o tota la discografia de La Gossa Sorda, que creixia simultàniament amb mi de principi a final. Si anem al més recent, diria que un dels grups que més m’emociona és IZAL. Agujeros de gusano (Hook Ediciones Musicales, 2013) és el meu disc favorit d’ells. El mal querer (Sony, 2018) de la Rosalia o l’últim treball dels Oques Grasses, Fans del sol (Halley Records, 2019), em semblen absolutament increïbles.



Les 10 cançons imprescindibles d’Artur Martínez
“Els guapos són els raros” de Manel
“Louisiana o els camps de cotó” d’Els Amics de les Arts
“45 cerebros y un corazón” de Maria Arnal i Marcel Bagés
“Maldita dulzura” de Vetusta Morla
“Palos de ciego” d’Izal
“Bagdad” de Rosalia
“Necesarias pero absurdas” de Mafalda
“Daggers Drawn” de The Cat Empire
“Correfoc” de Zoo
“Invincible” de Muse


FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.