entrevistes

Joan Garriga canta entre el dol i l'esperança

El vallesà actuarà a la plaça Major de Vic durant el Mercat de Música Viva 2019

Joan Garriga no abandona «La rumba»; estrenem la seva nova cançó

| 10/09/2019 a les 09:00h
Especial: Entrevistes
Arxivat a: Enderrock, entrevistes, La Troba Kung Fu, Joan Garriga i el Mariatxi Galàctic, Joan Garriga & Galàctic Mariatxi, Joan Garriga, Dusminguet
Joan Garriga, cantant, acordionista i compositor
Joan Garriga, cantant, acordionista i compositor | Juan Miguel Morales
Joan Garriga i El Mariatxi Galàctic és la nova formació del músic vallesà exlíder de Dusminguet i La Troba Kung-Fú. El primer resultat sonor és una petita joia amb quatre cançons de dol i d’esperança, titulada Nocturns de vetlla i revetlla (Fina Estampa, 2019).

Com vas trobar aquests nocturns del nou EP?
Els vaig ajuntar per influència dels Nocturns de Chopin (riu), perquè és un nom que sempre m'ha agradat. Ara fa poc he fet una versió amb en Carles Belda que ens ha encomanat l'Àlex Carmona, de "Nocturn per acordió" de Joan Salvat-Papasseit. Diversos vincles feien que el nom de Nocturns anés quedant. També per la cançó "Nocturn" del llibre-disc i obra de teatre Bodas de sangre. Apunts i cançons de Joan Garriga sobre textos de Federico García Lorca (Godall, 2018). Hi ha el punt de nocturnitat de quan no pots dormir; jo, en aquests moments, em poso a escriure. Quan estàs molt cansat, molt enamorat, molt acalorat o molt neguitós i no pots dormir, són moments en què se'ns trenca la rutina i els he anat posant allà. I són de revetlla perquè tenen a veure amb l'alegria també. Per mi hi ha aquest contrapunt entre el dol i l'esperança.



A més de nocturns, què més trobem al treball?
Del nou disc hi ha una havanera (“Nocturn”) que en origen volia ser una cançó napolitana i ha acabat així, perquè era el vestit que millor li anava. També hi ha un valset ràpid (“Ballem!”) que tocava amb l’actual bateria, Francisco Batista ‘Rambo’, i que l’ha tirat cap a unes buleries estranyes que hi casen perfectament. Al final, el que cal és que t’acompanyin bé les cançons, els posis un vestit que s’hi adigui i que es facin entenedores per al públic.

"Ai on va l'a..." i "Nocturn" són dues cançons que tornes a gravar després de fer el llibre-disc Bodas de sangre. Per què?
Les dues són cançons que vaig fer abans de l'obra de teatre i que l'Oriol Broggi, en sentir-les, va voler incorporar a l'obra, però les vam incloure de manera bastant diferent a l'original: sota la seva direcció. 

"Ballem" també la tenies feta d'abans?
"Ballem" és una cançó que també tenia feta des de fa un parell d'anys i ara surt a l'obra La bona persona de Sezuan. També l'hem inclosa a l'EP, surt de la idea com m'imaginava un vals de final de festa. Té el punt de la revetlla: sempre m'ha agradat la revetlla, quan es fa de dia i s'aixeca el sol i la revetlla s'ha acabat, però no s'ha acabat. Hi ha com la deixalla de la revetlla, les garlandes i les bombetes estan mig enceses o trencades... i per terra es pot veure el pòsit del que ha estat. I és molt bonic perquè és el que queda. Mai no me n'aniria a dormir en aquests moments, allà sí que aguantaria...
 

Joan Garriga Foto: Juan Miguel Morales


A "Ballem!", aquesta cançó de fi de festa o de festa que s'està acabant, quan cantes 'fa mandra la mentida... és el temps de ballar' fas un deix d'Albert Pla d'"El lado más bestia de la vida" a No solo de rumba vive el hombre. N'ets seguidor?
Pot ser, no ho faig mai, però m'agrada molt l'Albert Pla quan interpreta les cançons i no té necessitat de fer grans artificis ni grans acrobàcies de potència amb la veu per expressar moltíssim i, en canvi, és una expressivitat absoluta, i m'al·lucina. I bé, en aquell moment, em va semblar adequat. Me l'escolto de fa molts anys i no m'havia sortit mai. Tothom m'ho diu i és veritat que hi vaig pensar en el moment de cantar-ho.
 
La cançó de "La rumba" diu 'Qui té mon cor, qui juga al foc, qui mai tindré: la rumba'. Què t'ha donat tocar tants i tants anys l'acordió diatònic?  
M'agraden molt els acordions diatònics de tot el món i hi ha una cosa una mica complicada que és que a cada país es toca a la seva manera i crea un llenguatge particular. Per això a mi m'agrada molt, perquè no hi ha un llenguatge universal de diatònic i això dona una riquesa... Te'n vas a escoltar els acordions de Santo Domingo o del Quebec i no té res a veure la manera de tocar, mentre que gairebé són el mateix acordió. Si fins i tot s'afinen diferent! Són com llengües diferents que s'han creat.
 

Joan Garriga Foto: Juan Miguel Morales


Amb La Troba Kung-Fú deies que 'Catalunya serà sardanista, galàctica i rumbera o no serà'. Què hi afegiries en aquesta nova etapa?
Evidentment era una broma i Catalunya serà el que voldrà [riu]. Encara em falta perspectiva per veure què serà Joan Garriga i El Mariatxi Galàctic. Ja ho diran els experts. A mi sempre m’han sortit melodies d’inspiració diversa, escolto molta música popular d’arreu del món i, a partir d’aquí, faig les cançons.

Sempre amb la presència de Marià Roch, que ja és com la d’un germà musical.
Amb el Marià vam començar a Dusminguet, just abans de gravar el primer disc, Vafalungo (Chewaka, 1998). Després, quan ell va arrencar amb Jarabe de Palo, ens va deixar fins que va morir Carlos Rivolta. Llavors va venir a donar un cop de mà per gravar el tercer àlbum, Go! (Virgin, 2003). Amb La Troba Kung-Fú vam fer conjuntament les produccions. La primera persona que escoltava les meves cançons era ell. La postproducció i com sonen els meus treballs tenen a veure tant amb mi com amb ell.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.