"Per la bona gent" insisteix en l'ús de l'electrònica que ja van introduir a Jo competeixo (DiscMedi / Warner, 2016), i utilitza un sampler d'"Alenar" de Maria del Mar Bonet, cançó enregistrada l'any 1977 per al disc homònim de la cantant mallorquina.
El videoclip ha estat dirigit per Lluís Sellarés, un director barceloní nascut el 1992 i graduat a l'ESCAC. Entre els seus treballs, hi ha el curt L'home llop (2016, projecte final de carrera protagonitzat pel músic Nico Roig), el videoclip de "Serà un abisme", de Ferran Palau, del disc Blanc (Halley Records, 2018), i el clip d'"Ets una idea" per a El Petit de Cal Eril i el seu disc Energia fosca (Bankrobber, 2019), entre d'altres treballs per a Nico Roig, Os Meus Shorts o Caseta.
Intentem però, identificar 5 referències curioses del videoclip:
1. El ball d'en Guillem.
Un dels moments més curiosos del videoclip és el moment en què en Guillem Gisbert apareix sol enmig de la gespa intentant articular un ball si més no força curiós.
La usuària de twitter @mmariaespina sembla haver identificat l'homenatge de Manel a la pel·lícula musical High School Musical. I així ens ho mostra a través d'un muntatge de l'@OriolNadal_:
La @mmariaespina ens ha fet notar l’homenatge de @GrupManel a High School Musical. I hem fet aquest petit tall i res, que estem plorant. Gràcies. pic.twitter.com/heKO6oBUwP
— Oriol Nadal (@OriolNadal_) September 6, 2019
La cançó original és "Bet on It", pertany a la pel·lícula High School Musical 2 (Kenny Ortega, 2007), i l'actor és el popular Zac Efron, qui precisament va saltar a la fama gràcies a aquesta popular producció juvenil de la Disney.
De fet, l'argument del videoclip recorda en bona manera el d'aquesta pel·lícula: els jugadors de l'equip de bàsquet de l'escola volen estar junts durant l'estiu: per aconseguir-ho, trobaran feina en el club de camp a què pertanyen Ryan i Sharpay Evans. En el club, cada any s'hi celebra un concurs de talents que separa les actuacions dels membres del club i dels treballadors.
La festa no us recorda la que el grup celebra al costat de la piscina?
2. Kubrick i els droogs
Una de les imatges més icòniques de la pel·lícula d'Stanley Kubrick La taronja mecànica (1971) és la del protagonista 'Alex' –interpretat per Malcolm McDowell– mirant de manera provocadora a càmera amb un ull pintat. Un recurs que el cantant de Blur, Damon Albarn, havia utilitzat molt més explícitament per al videoclip de "The Universal" (1995), i que ara Manel recuperen potser al·legòricament.
Val a dir que són quatre els nois que beuen compulsivament 'llet plus' al bar Korova, com també quatre són els integrants de Blur i quatre els membres de Manel.
3. La violència continguda
"Encara no he dit si la joia dels altres em porta només alegria o em fa brollar dins un verí, una metzina, una forma subtil de dolor" dispara sense treva el rapejat d'en Guillem Gispert sobre fons blanc. Una mirada severa que evidencia una dualitat entre l'aparença del cantant durant el videoclip i la violència gestual que desferma la lletra d'una cançó realment sinistra.
Una dualitat que es pot trobar a pel·lícules com Village of the Damned (Wolf Rilla, 1960), Gossos de palla (Sam Peckinpah, 1972) i, sobretot, a Funny Games (Michael Haneke, 1997). El director austríac ens ensenyava com darrere la bellesa i l'aparença sovint s'hi amaga el mal, el verí, el dolor.
4. L'estètica Movierecord
El look de "Per la bona gent" sembla inspirat en els anuncis que emeten les sales de cinema just abans de les pel·lícules. Hotels, balnearis, agències de viatges, salons de massatges, restaurants,… Estètica de la BBC (bodes, batejos i comunions) al servei del màrqueting més enginyós possible. Anuncis sempre anticipats per la cortineta de Movierecord –amb música del barceloní Josep Llobell– o del gran Jaume Pahissa.
5. Mènage a quatre bandes
El final del videoclip, amb els protagonistes nus dins del llit, recorda poderosament el cartell de la pel·lícula de Paul Mazursky Bob, Carol, Ted i Alice (1969). El film, que va significar el debut en cinema del director nord-americà, era fill de la revolució sexual de finals dels anys 60 del segle passat. Dues parelles –Robert Culp i Natalie Wood, Elliott Gould i Dyan Cannon– esdevenen cada vegada més i més obertes cap a la seva sexualitat. La situació derivarà en una orgia, suggerida en el cartell promocional del film, que va ser censurat a molts països.
Més enllà d’aquestes referències o casualitats, Manel ha estat sempre un grup que s’ha caracteritzat pel caràcter trencador dels seus videoclips, amb voluntat de discurs audiovisual propi, més enllà de la coincidència o no amb la història que relata a la cançó. Encara recordem els clips de "Noia estrangera" (premi al millor videoclip de l’any al festival Cinemas 08), "Aniversari" -que fins i tot va merèixer una edició en dvd-, el salvatgisme de "Benvolgut", el tropicalisme de "La serotonina" o "Teresa Rampell" i els seus balls convulsos. Perquè, parafrasejant la màxima de Lluís Serrahima: "Volem videoclips d’ara!".
_(1).jpg)
.gif)
.gif)
