Amaia Romero ja ha publicat el primer disc: Pero No Pasa Nada (Universal Music, 2019). Va ser el passat mes de maig quan la navarresa va tocar, per primer cop en directe, algunes de les cançons que formaran aquest àlbum debut, una gira 'predisc' que va passar per Catalunya en tres ocasions: al Primavera Sound, al Porta Ferrada i al Future Beats Festival. Aquest, però, no és l'únic contacte que té la guanyadora d'Operación Triunfo 2017 amb la indústria catalana: Amaia s'acompanya en els directes d'una banda integrada per músics catalans de renom. Repassem qui en són els escuders. 

Núria Graham
“Acompañando a Amaia, experiencia mística”. Així és com descrivia Graham pujar a l’escenari amb l’artista navarresa en un post del seu instagram el passat mes de maig. La vigatana va entrar en escena quan tenia tan sols setze anys, debutant en solitari amb la maqueta First Tracks (Halley Records, 2013). Des de llavors, la cantant no ha fet més que créixer i fer-se indispensable en els cartells de referència de l’escena. Sota el nom propi, ha omplert espais de l’alçada de l’Auditori, la plaça de Vic en el marc del Mercat de Música Viva o el Poble Espanyol. El que ningú no s’esperava de la virtuosa Graham, ja amb tres discos sota el braç, era que passés a formar part de l’univers Amaia. O encara menys, que de sobte es transformés en l'arquitecta del primer disc de la guanyadora d'Operación Triunfo 2017. 

El punt de trobada dels dos talents va ser a través de compartir discogràfica (El Segell del Primavera). Com dues espurnes que es troben en l’espai-temps, Amaia i Graham, tan aparentment dissemblants entre elles, van trobar la manera de brillar en conjunt. Podríem dir, doncs, que aquesta casualitat convertida en un vincle d’amistat, va esdevenir el punt de connexió amb la resta de músics que acabarien formant l’actual banda de la pamplonesa.
 
Aleix Bou
Des de la Bisbal de l’Empordà a la galàxia Amaia. Aleix Bou ha posat ritme als directes de personalitats com Pau Riba o Maria Rodés, així com d’El Petit de Cal Eril o The Gramophone All Stars Big Band. Toca la bateria des dels vuit anys, i ara, que ja en té alguns més i ha dedicat la carrera professional a aquest instrument assolint objectius admirables, es troba repicant caixa i bombo, per primera vegada, en concerts amb més de deu mil persones de públic. “Jo no he modificat la meva manera de treballar, però el fet de tocar en escenaris amb tant de públic ha estat un plus que m’ha fet sentir més nervis”, confessa el metrònom de la ja consolidada banda de l’estrella latent. 

Bou acompanya Núria Graham als escenaris des de fa més de cinc anys, i és així com l'osonenca es converteix en el punt d’enllaç entre bateria i cantant. “Sabia qui era, però només de sentir-ne parlar, ja que a casa meva mai no es mirava OT, quasi podria dir que estava prohibit”. Tot i això, Bou no va tardar a assabentar-se del fenomen en què l’encara adolescent Amaia s’estava convertint. El percussionista, però, que bé sap que les coses requereixen temps i esforços, reconeix en Amaia una “evident falta d’experiència a l’hora d’enfrontar-se en el procés d’un disc”. Això sí, l’aprenentatge ha estat recíproc, ja que la banda no deixa de sorprendre’s i admirar l’energia de la navarresa: “A mi em flipa molt, perquè a cada assaig canta i toca com si ho estigués fent davant de deu mil persones; amb això, ens ha donat una bona lliçó a tots”. Per altra banda, també es mulla afirmant que és la primera vegada que toca en un grup amb majoria femenina: “per mi és més equilibrat a nivell emocional, jo penso que tots els grups haurien de ser mixtes i m’agrada formar part d’un així”. 

Miquel Sospedra
Baixista ja reputat en el panorama català, Sospedra ha tocat amb grups com Mazoni, Xarim Aresté, Sanjosex, Guillem Roma, The New Reamon, Kiko Veneno o la també exconcursant d'OT Beth Rodergas, entre d'altres. Fins i tot ha acompanyat The Posies i Miguel Poveda. I amb Núria Graham, clar, que ha servit de pont per la connexió galàctica amb Amaia. Aquest vincle l'ha retrobat amb el bateria Bou, amb qui ja havia treballat en altres projectes. Amb aquest currículum a les esquenes, no és d'estranyar que la navarresa hagi volgut comptar amb ell per al llançament del disc de debut, malgrat que no sigui el seu estil habitual. Acostumat a formar part de projectes més indie, Sospedra afirma que està molt content de formar part d'una cosa d'aquestes dimensions i que, "encara que no ho havia fet mai, ha estat tot un repte". 

Paula Vegas
A cavall entre Valladolid i Barcelona, Paula Vegas és exalumna de l’ESMUC i actualment es troba gestant el seu projecte Flor De Canela, amb el qual llançaran disc aquesta propera tardor. La relació amb Amaia va néixer en un Rock Camp en què Vegas feia ni més ni menys que de monitora de lleure. Admet que, aleshores, ja es pressentia en la preadolescent un talent innat i sorprenent. I sembla que l’admiració era mútua, ja que Vegas confessa tot rient: “Amaia era como el típico perrillo que te persigue a todos laos”. Després d’aquest primer contacte d’aire estiuenc i sense ànim de lucre, cadascú va seguir el seu camí. No va ser fins al cap d’uns anys que, per sorpresa de la teclista i després de declarar-se fan absoluta de l'artista en què s’havia convertit la seva exalumna de campaments, va rebre una trucada en què li proposaven formar part del conjunt per a la nova gira del primer disc Pero No Pasa Nada (Universal Music, 2019). 

L’artista confessa que no és fàcil combinar els dos projectes i seguir amb la vida personal, però que de moment n’està contentíssima i té ganes de continuar. Després de sis anys a terres barcelonines, ja es considera mig catalana i assegura que a la banda s’utilitza tant el català que Amaia no tardarà a parlar-lo també.