Crònica

Canet Rock es reivindica com el gran festival dels Països Catalans

Més de 20.000 persones a la tercera edició garanteixen la continuïtat de la cita.

Canet Rock 2016

Txarango al Canet Rock

, Canet de Mar | 03/07/2016 a les 10:09h
Especial: Canet Rock 2017
Arxivat a: Enderrock, festivals, Canet Rock, crònica
Surt el sol al Canet Rock, després de l'actuació d'Els Catarres | Canet Rock

Surt el sol al Canet Rock, després de l'actuació d'Els Catarres Foto: Canet Rock


Canet Rock 2016 ha vist sortir el sol amb la cançó "Estels al vent" d'Els Catarres. El festival ha assolit elsold out en la tercera edició amb més de 20.000 assistents, objectiu que garanteix la seva continuïtat l'any vinent i es consolida com la gran cita musical amb un cartell de grups dels Països Catalans. Una quinzena de bandes han pujat a l'escenari del Pla d'en Sala que ha viscut la jornada més mestissa davant un públic majoritàriament adolescent.

Objectiu aconseguit i la previsió de celebrar una quarta edició és la conclusió de l'èxit de públic i d'organització que ha tancat el Canet Rock 2016 amb el concert d'Els Catarres a partir de les sis de la matinada veient sortir el sol. “Estem contentíssims de consolidar-nos i és molt probable que fem una nova edició l’any vinent", va assegurar la directora del festival, Gemma Recoder.

En una roda de premsa improvisada a quarts de quatre de la matinada, reconeixia que arribar a les 25.000 entrades venudes de la primera edició requereix d’un esforç que econòmicament i humanament no compensa: “Hem trobat el nostre nínxol de públic, un molt bon aforament, i hem mantingut l’essència i el romanticisme de reinvindicació de llibertat del festival que li dóna nom”. 

De cara a edicions futures, la promotora SunMusic no descarta la col·laboració amb algun festival d’Irlanda, Escòcia o Canadà: “Tenim una gran sort del moment musical que passa el nostre país i que ens permet portar bandes de gran qualitat i d’estils tan diferents. Existeix una vocació i un públic per fer possible Canet Rock, i a més buscarem complicitats amb països que simpatitzen amb la mateixa essència".

Pols a l'era

Al llarg del matí i sobretot des de primera hora de la tarda del dissabte 2 de juliol milers de joves adolescents vinguts d'arreu dels Països Catalans van anar ocupant terrasses, parcs i camps erms situats entre Canet i Arenys de Mar. Samarretes 'mestisses' d'Els Catarres, Els Pets, La Pegatina,Itaca Band o del festival Clòwnia ja desvetllaven les principals preferències de les colles de festivalers, que arribaven equipats amb taules, begudes, tendals i tota mena d'andròmines per passar 12 hores de festival. Els maresmencs més previsors, que altres anys havien hagut de fer llargues cues per aparcar el vehicle o pagar 'tarifa de pàrking' de 15 euros als pagesos espavilats de la contrada que llogaven els terrenys colindants, ja havien deixat aparcat els cotxes a primera hora del matí en un espai privilegiat i havien anat i tornat a casa en tren. I això els assegurava un aparacament a peu de festival.

A les cinc en punt de la tarda els guanyadors del premi de votació popular del Sona9, Rúpits, van aparèixer a l'escenari per disparar les primeres notes del Canet Rock. Ni el sol de justícia que queia de ple al Pla d'en Sala, ni el viatge des de Gironella acompanyats per un grup de fans que van arribar quan ja sonaven les primeres cançons van impedir que el quintet liderat per Marc Espel celebrés amb orgull el seu primer Canet dalt de l'escenari fins que va sortir el sol. La festa va acabar quan van donar la volta al rellotge convidats a una mansió amb piscina particular d'uns amics arenyencs.

Els valencians Tardor, el grup revelació Animal –amb el cantant Gerard Aledo amb el braç enguixat i superant el dolor per la il·lusió d'actuar al mític escenari canetenc– i els xiulets de Blaumut –a qui la Xarxa i adolescents.cat els van trobar la 'fan perfecta'– van oferir els seus track lists amb el bon rotllo imperant durant tota la jornada. L'escenari del Canet Rock 2016 va lluir enguany una cortina de fons amb ampolles i llumetes que seguia l'estela de la primera edició amb bidons i llumetes dissenyat per Lluís Danés o del més funcional de caixes de cervesa de l'any passat. Precisament, val la pena destacar la feina de la Xarxa de Comunicació Local, que va retransmetre en directe per televisió bona part del festival, i va realitzar un programa especial dirigit per l'entusiasta director de Ràdio Arenys, Josep Bayo.

Una de les grans sorpreses del cartell havia de ser la posada en escena de La pols i l'era, l'espectacle únic i irrepetible de Guillamino sobre bases musicals dels anys seixanta amb una desena de convidats de diverses generacions musicals catalanes. L'estrena va tenir lloc a la sala 2 de L'Auditori i la segona i darrera representació s'havia reservat per al Canet Rock. El periodista radiofònic Jordi Beltran va exercir d'impecable mestre de cerimònies amb barret de palla inclòs: "No es podia fer un karaoke, però la cançó 'Bang Bang' podria arribar a ser un èxit", va aclarir al final del xou que va tenir com a convidat d'excepció el presentador i locutor Òscar Dalmau, especialment aclamat pel públic que ja omplia tot el frontal de l'escenari. 

Amb tres coristes vestides de vermell i una solvent banda soul, Pau Guillamet va fer d'amfitrió d'un variant elenc artístic, com es diria amb aire sixtie, per on van desfilar Núria Feliu rapejant amb ÒscarDalmau o Lita Torelló cantant a duet amb Ernest Crusats (La iaia): "Ha estat una experiència única, a la nostra època només actuàvem a concerts més institucionals com el Festival del Mediterráneo. Aquí se'ns encomana l'alegria... fins i tot penso que la Núria serà la propera presidenta de la Generalitat", anunciava exultant Torelló després del bolo. I és que va ser precisament va ser Feliu qui va arrencar de terra els més indecisos que estaven estassats al pla polsegós amb el crit d'independència i demanant "més pols" al públic: "S'ha d'aprofitar qualsevol oportunitat per reclamar la llibertat del país –exclamava–. Al Canet Cançó em van vetar, però ja sóc aquí, tot i arriba i cau amb el temps".

L'era es va completar a ritme de blues-soul amb Guillamino i Joan Colomo –que aquell dia feia triplet–, una elegant Núria Graham 'in da house' amb vestit negre i camisa de colors, El Petit de Cal Eril –amb un Joan Pons que va arribar just a temps amb un vueling directe de Menorca al Canet Rock– o amb el rap sincopat d'El Gordo del Puru & Dalmau a base de 'Bang Bang'.

Homenatge a la censura

Una de les anècdotes del festival la va protagonitzar l'ànima del Canet Rock i membre de La Trinca, Josep Maria Mainat, que havia estat el promotor amb l'empresa Pebrots dels primers festivals de cançó i rock dels anys setanta al mateix recinte. Just abans de la seva aparició a l'escenari es va presentar al backstage amb calça curta i pinta festivalera, però sense la preceptiva polsera d'accés al recinte. Tot i que la seva cara era de les més conegudes entre els nombrosos VIPS i convidats del festival, el responsable de seguretat de l'accés li va denegar el pas perquè no anava acreditat... Va ser la directora Gemma Recoder qui el va rescatar i el va portar directament a l'escenari.

Allà Mainat, com peix a l'aigua, es va decidir per un clàssic de La Trinca, "Homenatge", per fer un recordatori de la censura. El va precedir un fragment del documental de Francesc Bellmunt i Àngel Casas sobre el Canet Rock i les Sis Hores de Cançó a Canet, i va aprofitar per recordar els cantants "antifranquistes i compromesos" com Llach, Raimon o Pi de la Serra. Amb uns coristes improvisats –encarnats en dos dels germans Fortuny (Joan i Lluís) i l'encertat animador del festival (Miquel del Roig)–, el trincaire va interpretar al piano una humorística versió de "L'estaca" sobre un WC embussat: 'El vàter ja està ben ple, si tu estires fort per aquí i jo estiro fort per allà, la merda es buidarà'...

Just al moment de pondre's el sol per darrere les muntanyes de la Serralada del Maresme-Corredor, els barcelonins Sidonie van abocar tota la seva energia psicodèlica amb petó amb llengua inclòs, quan el cantant Marc Ros es va llançar damunt del públic. 

A les 10 en punt de la nit, arribava un dels moments àlgids del festival, coincidint amb l'aparició a l'escenari de Manel i l'anunci que faltaven només 80 entrades per fer el sold out i complir amb les expectatives de superar les 20.000 persones previstes al Canet Rock 2016, igualant així l'edició passada i garantint l'objectiu de continuïtat. El quartet que el dia abans havia triomfat àmpliament al Vida, es dirigia amb aire solemne als assistents en veu del cantant Guillem Gispert: "Amable públic sou una gentada impressonant i intimidant, gent molt amable d'aplaudir les nostres cançons". La bona sonoritat –millorada respecte edicions precedents– i l'excel·lent posada en escena de Manel van fer vibrar el públic amb els temes del darrer disc Jo competeixo (Warner/DiscMedi, 2016) i els seus èxits corejats a cor què vols.

Ja ho hem esmentat abans, però un dels encerts de la direcció artística –que recau en la periodista Laura Duran– va ser l'elecció del multiinstrimentista i proclamador d'èxits, Miquel del Roig, certament amarat d'un cert frikisme. Entre grup i grup, les seves aparicions a l'escenari van ser determinants per convertir el Canet Rock en un megakaraoke per fer reviure els himnes de Sau ("Boig per tu"),Lax'n'Busto ("Miami Beach"), l'Elèctrica Dharma, etc. El públic esclatava de valent amb les seves intervencions, convertint-lo en el 'personatge' més aclamat de la nit, tal com passa arreu del país a les festes majors que el programen. 

Manel al Canet Rock 2016 Foto: Xavier Mercadé


Soroll per 30 anys

L'altre plat fort de la nit va ser el concert de celebració dels 30 anys d'Els Pets, amb un repertori 'a la carta' elegit expressament pels oients del programa La tribu de Catalunya Ràdio, presentat per Xavi Rosiñol. Un Lluís Gavaldà en plena forma i abocat de ple amb el seu públic va conduir un rotund espectacle de grans èxits que va repassar les tres dècades del grup de Constantí, ben adobats amb camises blanques i corbates vermelles. Van sonar els clàssics "Bon dia", "S'ha acabat", "Vespre" –a peu de públic–,  "Jo vull ser rei" –amb la despilotada general inclosa: "Els catalans com que ja som lliures ens despullarem per cantar"-, "La vida es bonica (però complicada)" –amb uns arranjaments inèdits de vents, just assajats i preparats al camerino per Joan Pau Chaves–, "Pau", "Una estona de cel", "XL" i "Bluetack". 

La desena cançó del repertori va ser una llicència del grup per concloure una altra sessió èpica. Lluís Gavaldà va demanar al públic que fes 'soroll' justament per presentar l'única cançó que van triar directament Els Pets (substituint la votada pel públic de "Bombolles"). El resultat va ser tan òptim queGavaldà va disfrutar fins ben entrada la matinada explicant 'batalletes' a les noves generacions, en un cercle virtuós privilegiat que escoltava atentament format per músics de Manel, La iaia, El Petit de Cal Eril o Núria Graham... Mentre, Joan Reig lluïa orgullós el seu nou tall de bigoti sense barba, enmig de les bromes amistoses de Falin Cáceres, que tampoc va perdre ocasió de fotografiar-se amb els seus seguidors.

Els altres clàssic de la nit, Sangtraït per Quim Mandadao i LGP van oferir la descàrrega d'adrenalina més heavy del festival, davant un públic entre sorprès i admirat que estava a primera línia a l'espera del cartell mestís. El baixista i cantant Quim Mandado va conduir una locomotora trepidant a través dels èxits del mític grup de La Jonquera, amb els solos de guitarra de Joan Cardoner, l'energia i empatia insubornable i entusiasta del bateria Martín Rodríguez –que va lluir una estelada davant el públic i se la va penjar a l'espatlla durant la resta del concert: "S'ha de fer pel país", afirmava al final. El convidat excepcional va ser el guitarrista de Sangtraït Josep Maria Corominas, que va portar la sonoritat de la banda cap al terreny blues-rock original envestint quatre clàssics del rock català: "La dona", "Alè a mil cent", "El senyor de les pedres" i l'himne mític "El vol de l'home ocell" que va aixecar el públic. La cirereta va ser el tema del seu nou grup, Los Guardians del Pont, "Lliures com l'alè del vent".

La nit i matinada es va fer mestissa amb la frescor i l'alegria de La Gran Pegatina, que va fer embogir el públic, i la contundència musical i ideològica dels valencians La Raíz, que van fer contagiar la gent de l'ambient més punk. La festa va reviure amb els populars temes d'Itaca Band i el compronís exemplar d'Aspencat –una de les bandes més impactants i professionals– i l'alba final d'Els Catarres. 
 

La Gran Pegatina al Canet Rock 2016 Foto: Xavier Mercadé


L'èxit del Canet Rock 2016 va ser tan rotund que el director tècnic del festival, Xavi Fortuny (RGB), seguia els concerts des d'una cadira 'de director de cinema' –en un racó amagat de l'escenari– amb l'absoluta tranquilitat de tenir-ho tot controlat i amb la vista posada en un gran cronòmetre amb la marxa enrera que certificava el compliment gairebé al minut de cada actuació. Darrere l'escenari es va viure l'off del festivals, amb la presència de membres d’altres bandes catalanes, que tot i no actuar no es van voler perdre una cita ja tradicional (Gossos, Companyia Elèctrica Dharma, Txarango, Pemi Fortuny –amb noves aventures amb el rescat de ximpanzès i l'entitat Sudest...), a més de desenes de periodistes i fotògrafs (alguns dels quals recordaven la seva època d'adolescent al mateix Pla d'en Sala als mítics Canets com Miquel Jurado o Ferran Cendra). I fins i tot la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, que no es va perdre l'esdeveniment al mateix peu d'escenari, el 'Foraster' Quim Masferrer o l'actriu Aina Clotet amb el seu fill en braços, vigilada de prop per l'avi Doctor Clotet.

Tot l'equip de SunMusic al peu del fossat de fotògrafs i darrere l'escenari –Gemma Recoder, Fede Sardà, Joel Fortuny, Laura Duran, Marina Portabella, Ignasi Termes...– van viure com cada any intensament el festival entre abraçades i felicitacions per l'esfoç i la feina ben feta. I és que el bon rotllo d'aquesta tercera edició –amb una tarda assolellada i una càlida nit– va ser ben diferent de l'estiu del 77 quan ara fa quaranta anys Canet Rock original lluitava contra la pluja i el fang i entrava en una profunda crisi que acabaria amb la renúncia de la productora Pebrots i un darrer any organitzat directament per Pau Riba amb un altre format i orientació musicals. Un festival per recordar i un bon auguri per a una quarta edició 2017 amb més sorpreses.
 

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Els rapers Rapsusklei i Jan Feat són dos dels principals instigadors de Rebel Babel | Arxiu Rebel Babel
01/01/1970
Estrenem una nova flashmob del col·lectiu musical europeu a Barcelona on col·labora amb la Brass Band del Taller de Músics
Brams | Xavier Mercadé
01/01/1970
Fa 25 anys que van presentar el primer disc a la seva ciutat | Al concert també hi va actuar Matamala
Pep Poblet, Nito Figueres i Txell Sust | Arxiu de Pep Poblet
01/01/1970
Aquesta setmana també passaran pel programa Miguel Talavera Power Trio, Saidax i Muyayo Rif
Les novetats literàries d'aquest Sant Jordi | Xavier Mercadé
01/01/1970
17 llibres que trobaràs al costat de les roses | De Lluís Gavaldà a Roger Mas, passant per Kate Bush i PJ Harvey
Los peces de Cristina | Arxiu del grup
01/01/1970
Estrenem "Storms", tema del seu nou treball discogràfic, 'Sky' (Rocket Music, 2017) | L'àlbum sortirà a la venda el proper dijous 27 d'abril
Joan Chamorro i La Màgia de la Veu | Arxiu Joan Chamorro
01/01/1970
L' Espectacle 'La màgia de la veu' es podrà veure aquest divendres 28 d'abril al Born de Cançons | Estarà acompanyat d'Andrea Motis, Rita Payés, Èlia Bastida, Alba Armengou, Alba Esteban i Abril Saurí
Els rapers Rapsusklei i Jan Feat són dos dels principals instigadors de Rebel Babel | Arxiu Rebel Babel
01/01/1970
Estrenem una nova flashmob del col·lectiu musical europeu a Barcelona on col·labora amb la Brass Band del Taller de Músics
Pau Vallvé estrena el vídeoclip d'«O només sóc jo» | Noemí Elias
01/01/1970
Pau Vallvé, Retirada i Adrià Puntí posen imatges a cançons dels seus darrers treballs
Saidax | Juan Miguel Morales
01/01/1970
Estrenem el clip "I'm Not" i tres cançons del primer disc de la cantant de Piera, 'No Tears' (Delirics, 2017) | El 21 d'abril surt a la venda l'àlbum, i la presentació en directe serà per Sant Jordi
Maria Arnal i Marcel Bagés | Juan Miguel Morales
01/01/1970
El duet debutarà el 21 d'abril amb '45 cerebros y 1 corazón' | La presentació en directe serà l'endemà al Festival Strenes de Girona