Un ectoplasma és, suposadament, una matèria viva que s'exterioritza d'un ésser viu en una forma lluminosa i inversemblant. Pot assolir estats físics o sòlids, i encara que l'existència mai no n'hagi estat demostrada, sovint és un recurs d'explicació científica a l'aparició de fantasmes o altres espectres. En aquest context, és on L'Home Brut, des de Beneixida, fa un paral·lalisme amb la forma en què estem destinats a viure els éssers humans en l'època que ens ha tocat viure: "fluint en l'obscuritat amb aspecte lluminós en un món que hem portat a l'abisme", puntualitzen els integrants. 
 
La banda del País Valencià, que va fer públic el passat mes de juny Llums del nord (Primavera d’Hivern, 2019), el segon llarga durada, presenta avui des d'Enderrock.cat el primer tast d'una sèrie de tres audiovisuals que garanteixen submergir-nos en un món distòpic. Malauradament, poc allunyat de la realitat. 
"Una apologia de la tristesa i la culpabilitat i, sobretot, de la hipocresia", descriu Manel Samper, el guitarrista del grup. I és que aquest tema, inclòs en l'àlbum, no deixa de ser un clam a l'activisme abanderat per la joventut actual i els principis de Greta Thunberg, que els han inspirat a reflexionar sobre l'estat del planeta i l'herència que deixem a generacions properes. Estrenem la primera parada de la triologia. 


El quintet valencià ha optat per treballar internament a través d'aquesta peça audiovisual, produïda i dirigida pels mateixos músics. EN el videoclip, protagonitzat per Eneas Ribelles (veu i baix de L'Home Brut), s'hi representa l'inici d'aquesta fugida cap a les últimes voluntats de la natura i la vida humana. Seguirem expectants per la represa del viatge, amb ectoplasmes, o no.