Any 2014. Un incipient grup valencià tocava per segona vegada a la vida i per primer cop a Catalunya omplint una sala per a 400 persones: èxit inesperat. Any 2019: Zoo, el grup valencià més important del moment, tanca la gira a un Palau Sant Jordi amb les 5.000 entrades venudes des de juliol: èxit esperat. El grup gandià va fer les delícies a tots els afortunats durant una nit de rock combatiu que va fer un recorregut pels sis anys de trajectòria de la banda durant dues hores de concert, mitjançant himnes perennes i col·laboracions especials que van quedar guardades a les retines de tots i cadascun dels assistents.

Abans de l'esperat directe, Santa Salut i Elane es van encarregar d’encendre el públic amb un rap oldschool i combatiu. Les dues vocalistes tenien una tasca complicada: fer aixecar un públic heterogeni, format per joves, adults i nens, que tenien les expectatives pels núvols. Però mitjançant les bases de Dax, la col·laboració de Swit Eme, un raper barceloní de l'escena underground, i les lletres desacomplexades de les raperes, van aconseguir que el públic acabés vibrant d'emoció.

El grup de Gandia va sortir amb les armes carregades i només van necessitar els primers compassos de "La nostra bota" per fer saltar les quasi 5.000 persones del Sant Jordi. Van completar una tríada explosiva amb "Vull" i "#faena", tres de les cançons més icòniques de Tempestes venen del Sud (Propaganda pel Fet!, 2014), primer disc i trampolí cap a l'èxit. Després de fer tronar l'estadi, i amb la seguretat que aquesta seria una gran nit, Panxo va dir les primeres i poques paraules del directe: "Hi ha manades de llobes i de llops aquesta nit?", preguntava. Tot seguit, amb Arnau Giménez, guitarrista i veu del conjunt, interpretaven "Xafant fang" i "Omertà" abans de començar la desfilada de col·laboracions del concert, que van sumar-ne fins a nou.
 
Amb ni més ni menys que “Imperfeccions” van obrir la ronda de convidats il·lustres, ningú millor que Rodrigo Laviña d'At Versaris i el ‘xicotet’ Gael, que va rapejar les barres de Los Chikos del Maíz amb un estil envejable per la seva curta edat. Entre les declaracions de Panxo en contra de l'existència de "presos polítics, exiliats i represaliats", per l'escenari van seguir desfilant altres convidats de renom, com ara l’MC argentí Roy Mercurio o una de les aparicions més esperades fins llavors: Josep Montero, cantant d'Oques Grasses. El cantant osonenc va aparèixer amb el seu il·lustre ukelele i va interpretar, inèdita fins al moment en directe, "Camins". Sens dubte, un dels moments més especials de la nit.

Arribant ja a l'equador de l’actuació, Zoo va seguir al cent per cent convidant Jazzwoman i Mafalda a interpretar "Cançons d'ofrena" i "Presoners", respectivament. Quan el públic ja no podia esperar cap artista més, van aparèixer a l'escenari Pablo Sánchez, germà de Panxo i líder dels extints però inovidables La Raíz, i la cantant cubana Annie Garcés per interpretar, per primera vegada tots junts, la salsera "Rituales de santería". Moment inoblidable per tots els presents, però encara més per un emocionat Panxo.
 
Era el moment del parlament. Panxo, líder i cara més visible del conjunt valencià, va seure i, bressolat pels acords del tema "Hivern", va fer un discurs breu, emotiu i sobri, expressant la necessitat d'un hivern més llarg que mai, per tornar el 2021 amb forces renovades. Després, Zoo es va tornar a posar la granota de treball per fer embogir el públic amb les cinc últimes cançons del concert. El punt àlgid de la nit va arribar amb el beat infernal d'”Impresentables” després que el cantant  demanés a tot el públic que s'assegués, excepte "si voteu Ciutadans, us podeu quedar aixecats”, per després saltar tots en explotar la tornada.

El concert va tancar amb “Ventiladors” i “Esbarzers”, la icònica cançó de La Gossa Sorda que Zoo va reinventar i que va provocar que els espectadors es transportessin al Viñarock o l'Acampada Jove, gaudint dels últims segons del grup gandià. Zoo va reaparèixer a l'escenari per acomiadar-se a ritme de "Raval", cantant-lo a ple pulmó mentre s’abraçaven entre ells i saludaven al ja enyorat públic, mentre aquests els tornaven l'agraïment tot i el cansament, després de 2 hores de música, 24 cançons, 9 col·laboracions i més de 5 anys des d'aquell "Estiu" que tantes nits de glòria ha donat.