Neddermann és sinònim de música compromesa, enèrgica i vitalista. Després del tercer disc, Nua (Satélite K, 2018), la cantautora maresmenca Judit Neddermann viu un gran moment de projecció que li ha permès col·laborar amb artistes com Alejandro Sanz i apuntar cap a un nou treball de projecció mundial amb l’agència del músic madrileny. Mentrestant, amb la seva germana Meritxell –que el 2020 estrenarà carrera en solitari– presenten un disc de nadales, Present (Satélite K, 2019).

El madrileny Alejandro Sanz et va convidar a cantar en català a la cançó “Este segundo” del darrer disc #Eldisco (Universal, 2019). Com va anar?
Una amiga seva, Guiomar Roglán, periodista de la Sexta, em va descobrir gràcies a una escolta aleatòria de músics afins suggerida per Spotify. Així va ser com va escoltar la cançó “Avui”. La va commocionar tant que li va enviar a Alejandro Sanz dient-li que l’havia sorprès la manera com cantava en català.

I què va respondre?
A ell sembla que també li va agradar. La Guiomar va venir a un concert meu a Madrid i em va demanar un disc. Jo vaig al·lucinar, perquè allò era massa fort. A ella no la coneixia de res, no sabia si era una persona seriosa, però al cap d’un mes l’Alejandro em va proposar fer una cançó junts. Em va demanar que li traduís la lletra i ell va triar els fragments en català d’“Este segundo”. No vaig poder escoltar-ne el resultat fins que no va sortir el disc. Després em va convidar a cantar amb ell als concerts de la gira a Barcelona, Elx i Santiago de Compostel·la.

És curiós que el teu segon disc ja es titulés Un segon (Satélite K, 2016)...
Sí, és una coincidència, tot i que el disc que li vaig passar va ser el tercer, Nua. De fet, tenim moltes coses en comú amb l’Alejandro. Tots dos cantem a la importància d’estar connectats. La cançó justament parla de la unió que pots sentir amb una persona. I més encara, enmig de tot el conflicte polític i el soroll mediàtic, val la pena mantenir una relació bàsica entre els dos bàndols. S’ha de treballar de manera conjunta per millorar la societat, perquè caldria recordar que tots som un a nivell humà, i això és molt important.

Cap on va Judit Neddermann?
He acabat la gira de Nua, a la qual vaig convidar a cantar Carme Canela i la britànica Tonia Richardson, a qui vaig descobrir actuant a la sala Jamboree de Barcelona amb The Secret Investments, on toca el baixista català Tito Bonasera. I al novembre faré les vacances que no he tingut temps de fer.

Seran vacances... a mitges, perquè has gravat un disc de nadales amb la teva germana Meritxell Neddermann, Present.
Sí, entre novembre i desembre treurem un disc de nadales en català que he enregistrat amb la meva germana. A més, de cara al març he de preparar el quart disc en solitari, que sortirà a la primavera. Ja l’he començat a compondre, preproduït amb Arnau Figueres. Hi haurà més cançons en castellà amb la idea de poder obrir-me a nous territoris. El pla és fer-lo créixer. Mantindré la meva mànager a Catalunya, Catalina Rosselló, però, des d’ara, l’oficina Mow Management d’Alejandro Sanz s’encarregarà de moure’m la trajectòria a la resta del món.


Una altra coincidència és que tu has treballat amb Pau Figueres, un músic català que també ha reclutat Sanz.
L’Alejandro s’hi va fixar al mateix temps... Jo no li’n vaig parlar, ha estat tot una relació estrictament musical. Amb Arnau Figueres de productor està sent diferent. Té molt de talent i és desproporcionada la seva joventut amb la música que sap. Estic molt interessada en la producció i em fa de mestre després d’haver produït Alex Dee i els dos discos de Paula Grande. Moltes de les cançons les fem a mida per produir-les junts. Em refresca les idees, creativament estic molt animada.

I amb les lletres, com has evolucionat?
Tinc la sensació d’estar oberta a tot el que em passa, les persones i les situacions... La meva font d’inspiració és més vivencial que no pas pensant a fer lletres literàries. Al principi vaig musicar poemes d’altres, en bona part perquè em sentia insegura en què dir i com dir les coses. Ara he aconseguit cantar de manera més senzilla. En cançons com “Els ocells” o “Vinc d’un poble” sé molt bé què vull transmetre. Això no treu que el primer senzill de les nadales sigui el poema de Salvador Espriu, “Prec de Nadal”, que vam trobar en la recerca d’inspiració per al disc.

La vida et dona els fruits musicals que has llaurat els últims anys?
La música és una qüestió d’actitud. Tot el que he fet em venia de gust i, al final, també hi ha situacions que m’han ensenyat cap a on havia d’anar. El meu objectiu és viure de la música, i em considero una persona feliç si la música marca el meu calendari professional i les meves relacions personals.

La teva trajectòria t’obliga a sacrificar altres coses importants a la vida?
No, perquè és un camí que tinc molta sort de viure i fa molts anys que treballo perquè sigui així. Si la meva vida continua lligada a la música, serà una vida plena. Al llarg de la meva trajectòria he recollit moltes experiències que m’han guiat per camins molt potents. He fet un camí de formigueta, passant també per moments molts difícils, fins que de cop un dia em va trucar Alejandro Sanz per fer música. Per mi va ser com si m’haguessin donat un premi.

Pels resultats obtinguts, sens dubte has encertat en les teves decisions.
Que m’hagi anat bé, em confirma el recorregut que he fet. Segur que puc millorar coses, però el camí m’està portant a llocs molt bonics. S’ha de tenir molta paciència i ser honesta amb una mateixa. La música, tal com l’entenc, m’interessa per l’energia que aporta i no com a cançons buides de contingut. La música és una aposta seriosa, i jo m’hi sento molt compromesa.