entrevistes

Jordi Serradell: les cinc claus del nou disc 'Ésser viu'

El cantautor bisbalenc presenta el primer disc en solitari

| 30/01/2020 a les 15:00h
Especial: Entrevistes
Arxivat a: Enderrock, Jordi Serradell, Ésser viu, entrevistes
Jordi Serradell
Jordi Serradell | Lluís Tudela
El cantautor bisbalenc presenta Ésser viu (Au! Records, 2019), el seu primer treball en solitari. Deu temes que el connecten amb el pop metafísic de l’escena catalana. Tot i ser molt jove, ja fa una pila d’anys que Jordi Serradell milita en diversos projectes musicals, fins ara sempre com a bateria. Els seus primers grups eren aventures de punk-rock. Després s’enrolaria en bandes d’indie-rock, una evolució que seguiria fins a aterrar en els terrenys del jazz i el soul.

De totes les històries pretèrites, l’ara cantautor bisbalenc en vol destacar el pas per La Perdiu Spencer, grup que va realitzar un molt bon paper al Sona9 del 2013: “Ara, a part de la carrera en solitari, toco la bateria en un combo de jazz i hip-hop”. Publicat per Au! Records, segell nascut amb l’objectiu de potenciar els talents emergents de l’escena alternativa, Ésser viu s’ha revelat com una de les sorpreses més gratificants de la temporada. Vols saber quines són les cinc claus?



1. Tocar la guitarra 
“Vaig haver de deixar de tocar la bateria perquè tenia problemes de tendinitis, i em vaig passar a la guitarra. No sabia ni tocar-la però, sense cap expectativa, vaig començar a escriure temes. Ben bé era com un nen que es deixa portar per l’experimentació.”

2. Parir una criatura
“Quan vaig acabar el disc vaig sentir alleugeriment. Va ser un procés prou llarg i intens. A més, durant la gravació no em sentia a gust amb les veus. Però tot això va canviar amb les mescles i la masterització. Certament, ha estat com veure néixer una critatura.”

3. Els referents sonors
“Durant l’enregistrament vaig escoltar-me molt el cantautor canadenc Andy Shauf, que té un so que em meravella. Altres influències van ser Wilco, Bon Iver o la cantant country Courtney Marie Andrews, a més de clàssics com Nick Drake o Bob Dylan.”

4. El pop metafísic
“La crítica m’ha relacionat amb el pop metafísic de Ferran Palau i El Petit de Cal Eril. De la nostra escena musical, són dos dels meus preferits. A més, també soc molt fan de Paul Fuster. Amb ell, en realitat, hi tinc una unió d’amistat més enllà de la música.”

5. L’escena bisbalenca
“El disc l’ha produït Aleix Bou i hi han col·laborat Santi Careta i Mazoni; Jaume Pla ha estat un dels meus grans referents. Quan era més jovenet i el veia actuar a la Bisbal, flipava. Volia ser com ell. Ara he tingut la sort de treballar plegats en el meu disc.”

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.