El músic barceloní Adala treu avui, juntament amb Chalart58 i Matah, el nou videoclip de "Sound system", que estrenem des d'Enderrock.cat. A més d'haver sonat en alguns directes, la peça forma part del vinil Soundsystem (La Panchita Records, 2019) que va sortir a la llum el passat estiu i on hi podem trobar també el tema "La música".


El vídeo ens porta, de la mà d'Adala, a l'estudi de Chalart58. Tots dos, juntament amb el toc personal que aporta Matah, fan una defensa de la cultura sound system: "L'únic bon sistema, l'únic en el que creiem", canta Adala. Més enllà d'això, apunta la lírica, és també un espai on es pot ballar i gaudir, al marge del circuit festiu més convencional: "Moure la cintura sempre ha estat la millor cura", versa el cantant.

Ara, però, Adala no es troba a l'estudi amb Chalart58, al contrari. Els dos músics s'han embarcat a una gira per Mèxic que tot just acaben de començar. Parlem amb ells des de l'altra punta de l'oceà per saber més detalls de la sortida de l'audiovisual de "Sound system" i del present d'aquest projecte comú. 

Al tema feu apologia del sound system. Per què en feu aquesta defensa?
El sound system és una cultura i una forma de compartir la música amb la qual convivim i creiem. De sound systems n'hi ha de molt diferents, volíem fer un tema que parlés d'aquesta cultura que es troba en la gran majoria d'aquests, i així va sortir. Festa autogestionada, sense escenari, micro obert, festa al carrer o en espais comunitaris... 

Alhora, però, no heu estat sempre vinculats al sound system. Hi ha també implícita una crítica a altres circuits culturals més hegemònics?
En la cançó, explícitament, no. No pretén ser una crítica sinó el contrari, un tema festiu. Sí que és veritat que la comoditat o la relació amb el públic que he viscut en alguns sounds, no l'he trobada mai dalt d'un gran escenari. 

La cançó la vau treure prèviament en vinil, juntament amb “La música”. Per què la treieu abans en físic que en digital?
Volíem incentivar els selectors i selectores a comprar el vinil i punxar-lo en les seves sessions. Al sound system també hi ha molta cultura de punxar temes inèdits, dubplates i tal. La gent ho aprecia. 

Ara, però, heu marxat cap a Mèxic, i cap als mateixos llocs que Chalart58 va visitar fa tres anys amb Matah! Com va sorgir aquesta gira? 
Sí, alguns llocs són els mateixos, estem fent un equip molt sòlid a Mèxic amb Ofer, i amb les sales i promotors de cada ciutat on repetim. 

Quan Adala va anunciar el tour va dir que Mèxic era un dels llocs que “más interés me despierta desde hace años”. Què és el que us atrau?
És una gran oportunitat. A mi personalment (Adala), em crida molt Mèxic per tot el que sabia abans d'arribar-hi. Sobretot he seguit molt tot el moviment zapatista, crec que és una lluita exemplar per tots els pobles del món. Dissabte vam estar a San Cristóbal de las Casas (Chiapas) i vaig poder viure-ho des d'una mica més a prop. Mèxic en general és un lloc molt divers i autèntic, i molt ric en cultura. 

Vas anunciar el passat octubre que aturaves la teva activitat en el projecte Adala. T’allunyes del projecte amb The Same Song Band per cantar en solitari o és un pas al costat per deixar indefinidament la indústria musical?
Encara no sé què passarà ni què és el que vull que passi. Aquest últim any ha estat molt intens i m'he adonat que per sobre de tot vull cuidar el projecte i cuidar-me a mi. Se m'han passat ambicions i presses que ara ja no tinc. Vull parar i dedicar temps a altres coses que m'alimenten de mil altres maneres. 

“Sound system” és l’última nova estrena que tindrem d’Adala, almenys, per una temporada?
Crec que no... Tinc algun tema més per treure...