Crònica

L'Ovidi company de lluites i treballs

Ovidi25 es va encarregar divendres passat d'inaugurar la programació del Barnasants 2020

| 27/01/2020 a les 16:30h
Especial: Cròniques
Arxivat a: Enderrock, BarnaSants 2020
Ovidi 25
Ovidi 25 | Xavier Mercadé
El llegat d'Ovidi Montllor té moltes maneres de ser reivindicat des de fa anys. La cançó que va sonar per obrir el concert de divendres passat commemorant el 25è aniversari de l'efemèride a les Cotxeres de Sants inaugurava el Festival Barnasants en la veu del mateix Ovidi Montllor amb "Ai", un original que ja havien brodat en la seva versió al disc Homenatge a Ovidi (Bullanga Records, 2004) els desapareguts Inadaptats.

L'homenatge pels 25 anys de la mort de Montllor a càrrec d'Ovidi25 té un caire molt més íntim que aquell disc imponent o fins i tot que aquell altre coral CD+DVD Ovidi se'n va a Palau (Propaganda pel Fet!, 2007). El que és clar és que el cantautor d'Alcoi ha generat una munió de tributs, com va passar també al Tradicionàrius amb Ovidi Popular 20 anys o amb l'enregistrament d'Ovidi a l'Olympia (Edigsa, 1975).

Cantava Ovidi llavors aquells 'ais' de la classe treballadora, doncs, que continuen anant 'de feina, plens. De béns, escassos'. I amb molta intensitat i pocs recursos musicals (dues guitarres i quatre veus, més un parell de convidats de luxe) els Ovidi25 van oferir un recital que va tenir moments brillants com el "M'aclame a tu" de Vicent Andrés Estellés cantat per Mireia Vives (reprenent el vers del poeta David Caño manllevat d'Ovidi: seràs 'la clau que obre tots els panys'), o com "Cançó de suburbi" de Josep Maria de Sagarra o el "Corrandes d'exili" de Pere Quart, aquestes dues amb l'aparició estel·lar i ovacionada del guitarrista i company de viatge de l'alcoià, Toti Soler.

Caño, Vives, David Fernàndez i Borja Penalba són els integrants d'un projecte que transmet un Ovidi no mític sinó 'company de lluites', tal com havia esmentat el director del Barnasants, Pere Camps, en la benvinguda, revindicant-ne l'"esperit de resistència" i aquella "llavor necessària per fer créixer altres hegemonies". Ovidi25 van ampliar les fronteres de la formació amb la participació de Toti Soler ("Què et sembla, Toti") i Alfons Olmo (Verdcel).

Cançons a dues veus com la fantàstica "Va com va" (Vives/Penalba), cançons que canten de la mateixa manera, ara que ahir, als desnonats i a les persones en risc d'exclusió social. També hi va haver lloc per recordar i adaptar a '150 bastonades' la "Cançó de les balances", per entonar "La samarreta" on el progressista d'abans es transforma en l'anticapitalista d'avui, i el clàssic "La fera ferotge". Però sobretot es va realitzar un gran "Homenatge a Teresa", on es va descobrir el rostre del mític personatge, que es va inspirar en una dona de carn i ossos, Teresa Mora Ferrandiz, enterrada a la zona comuna del cementiri d'Alcoi. Una dona que diuen que es va tornar boja pels bombardejos feixistes de 1938 i que David Fernàndez evoca amb sentiment mentre Borja Penalba toca l'acordió heretat de l'enyorada Laura Aymerich.  

La cançó que defineix més el repertori d'Ovidi Montllor és "Perquè vull", amb el seu fil roig, negre i lila. Perquè si la veu de Mireia Vives va lluir a "Homenatge a Teresa", encara ho faria més a "Cançó de fer camí", poema de Maria Mercè Marçal que s'ha fet seva amb Penalba. Vives va baixar d'entre el públic per enfilar el cant feminista.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.