De tarannà festiu, aquesta cançó es presenta com una carta d'amor que surt d'una visió de l'amor frívola i estereotipada. La lletra de la peça pretén ser delicada i sincera, sense grandiloqüències ni actituds fanfarrones i presentant les pròpies limitacions. "Volíem donar una visió de l’amor més quotidiana, l’amor és un sentiment més de la vida i com a part de la vida, no és inamovible, va variant, hi ha dies que et trobes amb ganes de donar-hi més, dies que menys...", comenta el duet. Davant d'això, afegeixen, "volem deixar clar que la quotidianitat de vegades ens marceix l’ànima, però l’estima farà que, si cal, ens inventem un cor nou perquè puguem estimar".
Segons expliquen els membres de la banda, el grup va néixer el maig de l'any passat, quan l'Artur, que ja tenia algunes cançons esbossades, va proposar al Pau de gravar-les i formar part del projecte. L'EP resultant és "cant a la quotidianitat", del qual se'n deriva el títol: "No hi ha res més normal que, quan arribes a una certa edat, buscar un pis per a llogar. Pot ser que si l’haguérem escrit en el 2008, abans del boom de la bombolla immobiliària, l’haguérem anomenat Hem trobat un pis per a comprar o Hem hipotecat la casa", afegeix el duet.
Vienna Foto: Arxiu del grup