Fa 25 anys es publicava Kitsch IV (Discmedi, 1995), un àlbum que revolucionava la trajectòria i la música del trio banyolí format per Lluís Costabella, Joan Peiró i Bep Greboleda. Kitsch va fer una aposta en aquest disc per una sonoritat més dura, que s'allunyava cada vegada més dels ritmes pop, i per tota una nova estructuració de les cançons i de la manera de compondre-les, que incloïa un procés col·laboratiu entre tots tres a l'hora de crear, donant especial protagonisme a la bateria i al baix alhora que consolidava la sonoritat de la guitarra.

L'elapé Kitsch IV es va erigir, a més, com un dels primers àlbums conceptuals en català, tot recorrent al llarg de tretze temes inèdits, la dualitat i l'existencialisme, amb el seu habitual toc obscur, morbòs i pervers. Un disc fet des de la ràbia amb temes espirituals, com "Cicle", d'altres purament sexuals i obscens, com "Autoviolació" o "Abús", alguns amb inspiració espriuana, com "Avís" -amb l'aparició del cec-orb-, i d'altres directament fatalistes com "Foc off".