Nascut a Manresa el 1947, Manel Camp es va donar a conèixer amb Fusioon, una banda de rock progressiu amb el seu germà Jordi Camp, Santi Arisa i Martí Brunet. La proposta fusionava rock, jazz, pop i música clàssica, unint composicions pròpies amb peces de Falla i Txaikovski.

Ha estat molt vinculat a la Nova Cançó, de manera que el 1974 va començar a treballar amb Lluís Llach als arranjaments del disc I si canto trist (Movieplay, 1974), i va ser director musical de Viatge a Itaca (Movieplay, 1975). Ha signat discos conjuntament amb Maria del Mar Bonet, Joan Crosas, Miquel Gil, l’Esbart Dansaire de Rubí i la Polifònica de Puig-reig, i ha treballat al costat d’intèrprets com Raimon o Joan Isaac.

A més, ha treballat dos discos de versions instrumentals de la Cançó a piano. També ha conreat el jazz amb diferents formacions al costat de Santi Arisa, Josep Mas ‘Kitflus’, Llibert Fortuny, Horacio Fumero, Lluís Ribalta i Matthew Simon, entre d’altres. És autor de moltes bandes sonores, entre les quals La muchacha de las bragas de oro, de Vicente Aranda, o Gràcies per la propina, de Francesc Bellmunt. A punt de complir els 75 anys, el pianista i compositor bagenc farà revisió de la seva carrera. El proper 5 de març recollirà a l'Auditori de Girona el Premi Enderrock a la Trajectòria.