Les illes tenen límits ben definits, però també s'agrupen en forma d'arxipèlags. Les illes poden ser el paradís, però també l'infern. D'això va, més o menys, el nou treball de Joana Gomila, Paradís (Bubota, 2020), a duo amb Laia Vallès. Aquest dijous 27 de febrer el presenten al Tradicionàrius.
El disc Paradís ja és aquí. Tot i que el disc no es publicarà fins al 6 de març, aquest dijous 27 de febrer ja n'hi haurà al CAT de Gràcia, en el concert que la cantant Joana Gomila i la teclista Laia Vallès, envoltades de les seves maquinetes, oferiran en el marc del festival Tradicionàrius.
En el disc anterior, Folk Souvenir (Bubota Discos, 2016), Gomila ja va fer equip amb Vallès, a més d'Arnau Obiols (bateria), Santi Careta (guitarra elèctrica) i Àlex Reiviriego (contrabaix). Aquell treball, que va suposar tot un revulsiu en l'escena folk per la manera en què deconstruïa i manipulava algunes tonades tradicionals, es va anar presentant en diversos formats i combinacions de músics. Un dels més freqüents va ser el de duo entre Gomila i Vallès. Allà van començar a imaginar i a veure les possibilitats d'un projecte com Paradís, on la temàtica illenca continua molt present, tot i que el focus es posa aquest cop en els perills del turisme massiu, capaç de convertir un paradís terrenal en un infern apocalíptic, i també en les persones, concebudes com a illes que es relacionen i, mantenint la seva individualitat, van formant arxipèlags.
Tonades tradicionals i cants melismàtics s'han trobat aquest cop amb textos propis -triats de les abundants llibretes que Gomila ha omplert durant viatges d'avió, i algun de vaixell- i una presència de màquines, sàmplers i loops que van molt més enllà de les pinzellades o les ambientacions. És més, les màquines són part estructural d'aquest repertori, i han determinat amb les seves possibilitats i sons la forma definitiva del disc, com una cruïlla possilbe entre les illes d'Alenar (Ariola, 1977) de Maria del Mar Bonet, els sintetitzadors d'Atlantis (Sony, 2017) de Joan Miquel Oliver, el sentit del pop de Caetano Veloso i l'spoken word de Laurie Anderson.
Paradís ha estat cuinat a foc lent, enregistrat al Silo de la Fundació La Plana i produït per Jaume Manresa. Joan Miquel Oliver s'ha fet càrrec de les mescles, mentre que la portada és obra de l'artista Catalina Julve.