Fa vint anys el cantautor d'Alzira entrava al nou mil·lenni publicant Obert (Discmedi, 2000), sense endevinar que es convertiria en el seu darrer disc d'estudi en solitari fins al moment. Malgrat no saber-ho encara, Joan Amèric va fer un disc mereixedor d'esdevenir el tancament del seu llegat. A més, el cantautor va comptar amb col·laboracions de luxe per aquest disc eclèctic i obert al món.



"Obert simbolitza molt bé el que envolta aquest disc: aire nou, amb portes i finestres obertes a influències musicals... M'agrada la idea que el disc convidi la gent a passar", comentava Amèric en una entrevista per a Enderrock el març del 2000. I és que el cantautor es va obrir com mai en aquest disc a experimentar amb diversos estils i així obrir-se alhora també a un públic més variat. L'eclecticisme imprès al disc fa moure l'oient entre la rumba, la bossa nova, la cançó-jazz o el jungle.

Per aquest elapé, Amèric es va rodejar, a més, d'artistes de qualitat: des del productor del disc Nacho Mañó (Presuntos Implicados) -productor també de grups de la talla de Mecano o Alejandro Sanz-, fins a Sole Jiménez, que va participar a la cançó onírica i romàntica "Vine" o Ximo Tébar que posa la guitarra a "Tres històries", una cançó que si bé ja s'havia pogut sentir anteriorment en directe, era la primera vegada que Amèric l'enregistrava.


Més enllà d'aquests dos temes, el disc el componen també un grapat de temes inèdits a més d'un poema musicat de Vicent Andrés Estellés -"Cançó de lluna"- i algun tema instrumental -"Amb un somriure (si és possible)"-. La cirereta del pastís i que demostra la cura que hi ha darrere dels cinc anys que Amèric va dedicar a compondre el disc és l'estructura cíclica que el defineix: la darrera cançó, "Enèsima", recupera la melodia de la primera, "Vine", però a cappella.

Des d'aleshores, el cantautor no ha publicat cap més treball més enllà d'un disc gravat en directe al festival Barnasants i l'àlbum a duet amb Andreu Valor, Conspiracions (Mésdemil, 2015). No obstant això, Amèric continua pujant als escenaris, com va demostrar el passat 1 de febrer al concert a la Sala Luz de Gas de Barcelona dins del mateix cicle Barnasants.