L'emergència climàtica situa la cura pel planeta com una preocupació de primer grau a escala local i nacional, i la indústria musical no en pot obviar la necessitat d'abordar-ho de cara. Però malgrat tinguem la sensació que aquest enfocament és nou, hi ha molts festivals que treballen des de fa temps per tirar endavant programacions de música en directe d'una manera conscient amb l'entorn, fet que passa no només pel medi físic sinó també per les relacions amb els treballadors i, per exemple, també amb la ciutat i els veïns i veïnes.
Però per què cal parlar de sostenibilitat en l'àmbit cultural? El membre de Lavola Anthesis Adrià Gelabert va considerar que el sector de la cultura "té prou volum com perquè la indústria comenci a assumir obligacions", i que com a part de l'estructura econòmica i social, "els festivals no poden viure-hi d'esquenes, hi ha certa urgència per accelerar un canvi de model de desenvolupament econòmic que implica a tots els agents". Laura Duran del Canet Rock va comentar en referència a aquesta qüestió que "la cultura té el deure moral d'empènyer la societat en algunes coses, els festivals hem de fer denúncia però també molta autocrítica, hem de ser exemple pel nostre públic", mentre que Xavier Junqueres del Primavera Sound sentenciava que "la cultura, si no té un aspecte de sostenibilitat integrat, no es mereixieria dir-se com a tal, seria l'anticultura".
Tots els ponents van coincidir en la comunicació com una de les claus per a un desenvolupament adequat. Laura Duran apuntava que la feina s'ha d'explicar: "L'educació i sensibilització és essencial, pots idear la millor pràctica del món, però si no la comuniques bé, això fracassa". Jozic va afegir que cal "una cultura més radical en matèria medioambiental" per tal que entre tots avancem cap a una millor pràctica. A això, els participants també van reclamar més ajudes per part de les institucions, des del Brunch Electronik ho comparaven amb el cas portuguès: "Les institucions podrien fer molt més del que fan ara. Des de Portugal, per exemple, es recolza la implementació de mesures sostenibles a través de finançament. A Barcelona no hem rebut mai cap subvenció per això".
Xavier Junqueres (Primavera Sound), Adrià Gelabert (Lavola Anthesis), la moderadora Helena Martín, François Jozic (Brunch Electrònic) i Laura Duran (Cultura amb Causa) Foto: Martí Berenguer
Més enllà de les pràctiques en sostenibilitat mediambiental, que anirien des de l'eliminació de brides fins a la substitució del got de plàstic o la reutilització de la orina dels lavabos per a fer cervesa (després del procés corresponent), aquest concepte també fa referència a l'àmbit social. Sostenibilitat també té a veure amb el terreny social, en saber conviure amb la ciutat i els veïns, en un salari i condicions de treball adequades per als treballadors, en definitiva, la gestió sociolaboral com a empresa i que té a veure amb els drets humans de les persones involucrades al festival. Des del Brunch, per exemple, tenen "agents del silenci", persones que acompanyen els assistents des de Montjuïc fins a la parada del metro per evitar el soroll al barri del Poblesec. Jozic, però, afirma: "No és suficient, s'ha de crear un retorn positiu per la comunitat. Per exemple, recuperem els excedents dels foodtrucks i restaurants de la zona, per portar-ho a famílies que ho necessitin".
Per tal de quantificar el grau de sostenibilitat, ja sigui mediambiental com social, Gelabert de la consultoria Lavola Anthesis, apuntava: "El més important és mesurar: el que no es pot mesurar no es pot gestionar i per tant, no es pot millorar. Necessitem saber el nostre punt de partida, per saber cap on anem. Hem d'anar a buscar les mètriques ambientals". A partir d'aquí, els toca als programadors i a les institucions posar-se mans a la obra per desenvolupar una indústria que promogui gaudir de la música en directe de manera responsable i coherent amb l'entorn.
.jpg)
