entrevistes

Arc de Triomf: «Les coses més boniques les gaudeixes 'offline'»

Els germans Burek parlen sobre 'Nascuts per molestar' i les previsions de futur del grup

| 27/03/2020 a les 11:00h
Especial: Entrevistes
Arxivat a: Enderrock, entrevistes, arc de triomf, actualitat, nascuts per molestar
Arc de Triomf
Arc de Triomf | Toni Villen
Arc de Triomf, el grup format per Olek, Wojtek, Noel, Victor, Joan, Nestor i Albert, ha nascut a la ciutat de Barcelona per quedar-s'hi i venen amb moltes ganes de molestar. La banda, que va debutar amb Nascuts per molestar (La Cúpula Music, 2020) fa un mes, està impacient per retrobar-se als escenaris i fer ballar a tots els seus seguidors. Avui parlem amb els germans Wojtek i Olek Burek sobre el llarga durada i com es troba Arc de Triomf en aquests moments d'incertesa a causa del Covid-19.



Com va sorgir el títol del disc, Nascuts per molestar?
Wojtek Burek: Nascuts per molestar ve de què estem vivint una època d’indiferència i en què la gent té una actitud conformista; el disc està fet pensant en què el que mola és canviar una mica les coses, molestar una mica.

Olek Burek: Amb Nascuts per molestar volem combatre aquesta indiferència que no canvia les coses. Si volem millorar l’entorn, hem de molestar els de dalt. El disc no és polític, però volem reivindicar que hi ha coses que s’han de canviar i hem de posar els punts sobre les is.

Com definiu aquest treball? Quina és la seva essència?
O.B.: És un àlbum molt pensat per al directe: és molt energètic i positiu. En cada cançó proposem un tema del qual trobem important parlar en aquest moment. 

W.B.: Sí, vam crear el disc pensant en el directe, en com reaccionaria la gent. Pensàvem: 'què vol escoltar la gent en un concert o una festa quan porta dues cerveses?' I llavors intentàvem fer allò que pensàvem que podria motivar i agradar.

Quina rebuda ha tingut l'àlbum entre el públic?
O.B.: La rebuda ha sigut prou bona, a la gent li ha agradat. Ens ha sorprès, també, la rebuda en l’àmbit de la música catalana. Als Premis Enderrock hi havia artistes que ens venien a saludar i a dir-nos que 'tal' tema els molava o que 'aquest altre' els havia agradat molt, i això ens va sorprendre. Estem sonant a la ràdio, ens estan sortint concerts... Per nosaltres era una quimera, i estem vivint un somni.

W.B.: Sí, era un àlbum sense pretensions. Nosaltres volíem fer música, i ha tingut una bona rebuda entre la gent. Espectacular. A més, venim des de zero. Vam començar fa només uns mesos.

O.B.: Sí, és d'aquestes coses que no les planifiques i et sorprenen. Però encara ens queda un llarg camí per fer, hem de guanyar-nos el respecte i el nom i treballar més.

Teniu alguna cançó preferida del disc?
O.B.: Els temes dels quals estàs més orgullós són els que surten d'una tirada. “Tornarem” la vam compondre en una tarda i les cançons que fan més gràcia són aquestes, les que surten de manera simple. “La nostra història” va ser ajuntar-nos i va sortir un tornada. Altres temes que costen més s’han de treballar, però som gent persistent. 

W.B.: Amb les cançons que compons ràpid el que mola és escoltar-les unes setmanes més tard, perquè potser en el moment et sembla un temàs, però amb perspectiva li trobes defectes. 


Al tema “Instagram” critiqueu l’ús de les xarxes socials d’avui en dia. Com és la vostra relació amb les xarxes com a artistes?
O.B: “Instagram” va sortir del cor. És un tema rock and roll on reivindiquem la vida fora de les xarxes. Les coses més boniques les gaudeixes offline. És com anar a un concert i gravar-ho tot: no gauideixes allò que vius al moment. Però alhora és una arma de doble fil, perquè és la manera que tenim de comunicar-nos i donar-nos a conèixer.

W.B: I ja ens va bé això. Però volem que la gent vegi la part positiva i la negativa, han de ser conscients que a les xarxes socials ningú no publicarà una foto on surti malament, o on digui que està molt trist, i això s’ha de tenir en compte.

Us moveu entre el reggae, el pop, rock, ska… Quins són els vostres referents musicals?
W.B: És molt complex. Hem nascut amb el rock and roll americà i britànic, però escoltem tots els estils de música.

O.B: Hi ha molts músics que s’encasellen en un gènere. Nosaltres al contrari, agafem una mica de cada vessant. Arc de Triomf és la música que ens mou més a nosaltres, un rock alegre amb un toc ballable d'ska. Música positiva i gens agressiva. També cal dir que hem escoltat música catalana, però tampoc ens fixàvem en cap banda. El nostre objectiu és fer alguna cosa personal i trencar amb l’esquema. Per això tenim temes que sonen molt festius i d'altres que són més mestissatge.

W.B: “A la merda” és un tema bastant punk.

O.B: Sí, o “Perdre el rumb”, que ens encanta i porta un estil molt diferent. El disc és prou variat i hi ha cançons que es poden relacionar, que pots trobar que tenen una sonoritat semblant, però d'altres que no tenen res a veure amb l’anterior. Volem aportar un gran ventall d’estils. 

Amb quin artista/es us agradaria fer una col·laboració?
W.B: Ens encanta col·laborar. Últimament estic escoltant molt Koers i m'agradaria fer una col·laboració amb ells.

O.B: A mi amb John Feldmann, de Goldfinger. És un 'crack', ha produït a moltes bandes i m'encantaria fer alguna cosa amb ell.

W.B.: Ens agradaria combinar una cosa catalana, com la nostra, amb una d'internacional.
 

Arc de Triomf Foto: Arxiu del grup


Teniu pensat seguir amb la minisèrie de Youtube?
W.B.: I tant! Tenim molts capítols pensats. El proper que anàvem a publicar era sobre el concert a Barcelona, a la Sala Apolo, però es va ajornar. Ara ens hem quedat una mica en pausa, però això continuarà: tenim molts guions i idees que volem fer. 

Com definiríeu el moment vital en què es troba el grup?
O.B.: Doncs pensem que els artistes tenen una oportunitat per ser més creatius que mai. Nosaltres tenim la sort de tenir un estudi a casa i estem tot el dia tancats component. És un moment per parar i compondre, hi ha molt temps i la creativitat surt sola. A més, trobo que hem de fer moltes coses encara, hem de demostrar qui som. Amb confinament o sense, és moment de mirar les coses amb perspectiva i fer el que calgui fer, que ara és quedar-se a casa i, sobretot, crear. Nosaltres, per exemple, no vam fer el concert a Apolo i vam fer un directe en el seu lloc on es va connectar molta gent.

W.B.: Més de la que hagués cabut a l’Apolo, de fet.

O.B.: Sí. I crec que els músics tenen la responsabilitat de mantenir la moral de la gent alta. Hem de donar aquest raig de llum i aportar cultura perquè la gent s’entretingui i, a través de la música, pugui evadir-se una mica.

W.B.: Estem 'a tope'! [Riu].

Amb tot el que està passant, quines són les vostres previsions de futur?
W.B.: Volem tocar, si us plau! Tenim més de 20 concerts per aquest estiu, que s’estan ajornant tots, però ja ho farem d’alguna manera. El futur és tocar. A més, la gent, quan s’acabi el confinament, voldrà sortir. 

O.B: Estem vivint una mica la llei seca, i som una societat a la qual li agrada sortir, i ara que començarà a fer més sol i amb el canvi d'horari, veure que estàs a casa... 

W.B.: El dia que això s’acabi concert a la platja!

O.B.: Definitivament la nostra visió de futur és tocar. Hi ha molta gent que volia venir a l'Apolo, i no es va poder. Però donarem el concert que esperen. Tenim un directe canyero, molt divertit i on la gent crec que s’ho passarà molt bé.

W.B.: Així que el 20 de maig, si tot va bé, concert de presentació a Apolo. Esteu totes convidades!

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.