entrevistes

Lu Rois: «No volia plasmar només el món idíl·lic de la maternitat»

Parlem amb l'artista, que dilueix els nusos de les entranyes maternals al nou àlbum 'Microcosmos'

La maternitat acarona la buidor de Lu Rois

| 06/04/2020 a les 10:00h
Especial: Entrevistes
Arxivat a: Enderrock, Lu Rois, Microcosmos, bankrobber, Sabadell, entrevistes
Lu Rois
Lu Rois | Mònica Bedmar
Lu Rois revela "L'altra cara de la lluna" a les cançons de Microcosmos (Bankrobber, 2020). La bola colossal de la maternitat creix, brilla i continua creixent. Però com totes les esferes, aquesta també gira i té una cara menys dolça. L'artista sabadellenca posa veu a l'escala de grisos que pinta el període postpart en els deu temes inèdits que conformen el seu quart àlbum d'estudi. Com explicàvem en un article on s'estrenava el senzill "Buidor", en aquest nou treball, Lu Rois s'apodera de l'instrument més propi, la veu, i prescindeix del piano al qual s'havia afermat fins ara. Ens explica com va anar el procés de creació del disc acompanyada de la seva primera criatura. 



Quan es tracta de segons quins temes, apareix gent experta per totes bandes. Així és com se sentia Lu Rois al trobar-se la maternitat mirant-la als ulls, i així és com se senten moltes dones quan l'experimenten per primera vegada. Tothom hi entén, tothom hi ha passat i tothom té molta cura de tu durant l'embaràs però, on és tothom quan arriba la buidor? "Ningú et donarà la mà encara que et vegi a terra; i somriu": així és com l'artista descriu la sensació de frivolitat que ha pogut experimentar a la cançó que obre Microcosmos (Bankrobber, 2020), "Buidor". 

"Parlo de certes coses que per a mi han estat una sorpresa i que trobo que s'haurien de parlar més per tal que no ens sentim tan estranyes i tan soles a l'hora d'estrenar la maternitat". Des del relat d'una mare primerenca, el darrer àlbum de l'artista esbossa un passeig per les cantonades menys visibles d'aquesta etapa i fa parada a racons com la solitud, els canvis de ritme, el temps que s'esvaeix, les prioritats o els possibles conflictes amb el propi entorn, "ens preparen pel part i no pel postpart, i aquest suposa una feinada".


El procés creatiu tampoc no ha estat igual que els altres per a la cantant, que assegura que ha incubat les cançons durant les migdiades del petit: "El procés creatiu va ser molt diferent perquè els primers mesos després del part jo era incapaç d'escriure res". El que fins llavors sempre havia estat una relació de solitud entre la músic i el piano, de sobte es convertia una relació de tres: "era una relació molt serena i molt experimental perquè passaven coses que jo no dominava i ell potser tocava unes tecles que jo no m'esperava i ressonaven en el meu cap sonoritats totalment noves". 

"He tingut molt de temps per mirar el sostre i les parets i omplir-les de pensaments", afageix Lu Rois, que admet que el fet de dedicar-se a temps complet a la criança del seu fill l'ha conduït al desenvolupament d'una creativitat novadosa i tendrament influenciada. Sota aquest pretext ha acabat teixint un disc que pretén abraçar totes les mares que es trobinen una situació similar i intentar parlar de totes les cares de la maternitat, "no volia plasmar només el món idíl·lic que hi ha pintat". A "Va i ve", per exemple, la cantant dibuixa un sentiment difícil d'explicar en paraules: és una sensació desbordant, en què sents que has desaparegut tal com tu eres i intentes reconciliar-te amb tu mateixa. "La intenció és dir prou a com està construït el relat i explicar-lo nosaltres mateixes". En una altra pista, Rois descriu la transformació que es viu a nivell de parella: "no se'n parla gaire, tot i que passa sovint, de com es pot arribar a revolucionar una parella i desfer tot allò que s'havia construït", explica l'artista sobre el tema "L'amor més gran de tots". 


Just abans del tema que acomiada Microcosmos, ressona la melodia més tendra i més dolça. "El darrer vals" és un regal que la cantant ha fet al seu petit: "mhe passat hores i hores bressolant-lo i jo intentava pensar que ballàvem i ballàvem, i al final també transmet una mica el missatge que ell prendrà el seu propi ball i jo seré aquí quan em necessiti."

Microcosmos integra una sonoritat pròpia que, com la mateixa Lu Rois, evoluciona dels seus precedents discogràfics. "Volia deixar palesa la transformació que hi ha hagut dins meu", explica la cantant, que per fer-ho s'ha acostat a l'univers dels sintetitzadors i els pedals amb l'ajuda de Santi Careta i Laia Vallès. "Vam poder anar a casa el Santi i tot es va crear de manera superorgànica, tenint molt clara la sonoritat que jo desitjava i sense haver de separar-me del petit", a més, assegura que poder crear col·lectivament també va ser molt bonic a nivell de conciliació, i conclou: "al final per mi, la maternitat és una excusa per trobar un motor i una empenta per defensar allò en què crec." 

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.