entrevistes

Koers: «Volíem apostar al cent per cent per la sonoritat africana»

Kelly Isaiah, cantant de Koers, parla sobre l'últim disc del grup 'That Day'

| 11/04/2020 a les 17:00h
Especial: Entrevistes
Arxivat a: Enderrock, koers, that day, entrevista, kelly isaiah, entrevistes
Koers
Koers | Arxiu del grup
Entre la sabana africana i el punt més alt de la Catedral de la Seu Vella, hi ha un territori on l’esperança brolla sense parar: la república de Koers. La formació estrena avui l’àlbum That Day (Halley Records, 2020), un tros de sonoritat de Jamaica que ens anima a creure en aquell dia que ho podrem tot. Liderada per Kelly Isaiah, la banda no oblida els seus orígens: la Nigèria d’infància que es trasllada a Ponent amb els ritmes de l’afrobeat, els cants de gòspel d’església i el pidgin, l’idioma dels esclaus.



Sovint quan preguntes a un grup si els canvis que han fet en un nou treball han estat intencionats, responen que no, que les noves cançons els surten de manera natural. També ha estat així en el vostre cas?
KELLY ISAIAH (veu): No, nosaltres vam estar parlant amb els nostres mànagers sobre què podríem fer de nou amb aquest disc, com ho volíem explicar. Tot el que és nou és intencionat, volíem apostar al cent per cent per la sonoritat africana. I qui millor que explicar-ho que jo, de la manera com canto amb la meva família? Si estiguessis en un dinar amb la meva família, escoltaríem cançons com “Ballarem” o “Àfrica”, i el que hem fet Koers és adaptar-les.


Un dels artistes que ressonen més a l’àlbum és el nigerià Fela Kuti, activista i artífex de l’afrobeat, un estil que ara torna a repuntar.
Sí, per descomptat, Fela Kuti és una clara influència, sobretot pel que fa al seu missatge, perquè és com si expliqués contes amb les seves cançons. El que fa sempre és pur, t’explica que no hi ha una sola veritat, que tothom té la seva manera de veure les coses. També tenim altres referents, per exemple a la cançó “New Day”. Si ets fan de la música jamaicana, veuràs que és molt semblant al que fa Damian Marley, molt més rapejat, amb paraules d’esperança i de supervivència. D’altra banda, “Ballarem” fa pensar en un àmbit molt diferent, el de les esglésies nigerianes, i en el tema “Als teus peus” parlem de música molt més propera aquí, és la part més tranquil·la on relatem com m’he enamorat d’un noi o una noia. Per mi el tema més exòtic és “When She Dances”, que conté el dancehall que volíem mostrar, un estil que et fa moure el coll i les mans, i de seguida ets a un altre món ballant i reflexionant.

Koers sou un grup per ballar però també amb reivindicació. A la cançó “Interlude” critiques les desigualtats que hi ha al món.
L’“Interludi” va ser una cançó nascuda a l’estudi. Vaig acabar de cantar onze cançons en dos dies i en acabar l’última amb el productor Genís Trani volíem improvisar-ne una: la segona vegada que ho vaig provar va sortir això. Vam improvisar els acords i les lletres. Amb això vull dir que aquestes són les coses que em surten per inèrcia com a cantant principal d’un grup. Tots els altres missatges dels altres temes que m’han sortit després d’hores pensant-hi no difereixen, diuen el mateix. Surt de la necessitat de dir que hem de seguir endavant, hem de seguir lluitant. Jo quan tingui fills no vull que pateixin el que he patit a la meva infància, he lluitat molt per ser on soc avui, siguis blanc o negre has de seguir lluitant. Pots lluitar pels teus veïns, per la gent del teu voltant, es tracta de posar-nos a la pell dels altres per poder millorar l’ambient on vivim.


És curiós, però, que el nom del grup estigui escrit en afrikaans, la llengua de l’opressor.
La meva mare sempre m’ha ensenyat a enfrontar-me amb les dificultats. Tinc fòbia a la serp, i quan de petit no volia sentir a parlar de serps, ma mare em deia que al contrari, que cal mencionar-ho per superar-ho. Aquesta és la dualitat de posar-nos el nom en afrikaans: jo poso el nom en el teu idioma perquè tu ho entenguis, i no tinc por. El meu país parla anglès a la perfecció i té més de 500 idiomes, i per què l’idioma oficial és l’anglès? Quan van deixar de ser colònia anglesa, podien haver escollit un altre idioma com a oficial, però no, els oficials són l’anglès i el pidgin. I això és perquè no oblidarem el passat, les coses que ens han fet, però volem afrontar el present i el futur.

Què en serà del futur de Koers?
Ara hem de fer música en directe, que és el que millor se’ns dona, és on més es nota tota l’energia que desprenem i on la gent pot veure què fem i com ho fem. Hem d’ensenyar les noves cançons en directe, que la gent vegi el que fa mesos que estem preparant. Malauradament, pel confinament a causa de la pandèmia del coronavirus, els integrants de la banda hem tingut poc temps per treballar i poder assajar el nou directe del disc, però no hi ha excusa, és un nou repte, i a nosaltres ens van els reptes.


FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.