Marina Mànyez té 16 anys i viu a Sagunt. Amb la seva família han adaptat el joc del Monopoly a l’escena musical que més els agrada amb la intenció de jugar-hi a casa. Un dia va posar una fotografia a Instagram amb una fotografia de la fabricació del joc i la cosa se’n va anar de mare. Tant que, gairebé per aclamació popular, va haver-ho de posar a disposició de tothom a través d’internet. Qui el vulgui es pot descarregar els pdf amb el taulell i les cartes a través d’aquest enllaç i els bitllets a través d'aquest altre. Un joc especialment adequat en temps de confinament.

És una idea per al confinament?
És una idea reciclada. Fa uns anys vam fer un Monopoly familiar que era el 'Saguntpoli' però ja estava vellet i n’havíem de fer un altre. I a poc a poc va anar evolucionant cap el 'Festipoli', en què els carrers són cançons.

Al Monopoly hi ha carrers molt més cars que altres. La classificació de les cançons les heu fet segons els vostres gustos?
Sí. Jo he anat a concerts des de ben petita. Per exemple, amb 8 anys anava a concerts d’Obrint Pas. Ens hem basat en els nostres gustos i records. Però és que havia de ser un joc familiar, íntim i no teníem ni idea que passaria tot això.

Al 'Festipoli' s’han reciclat les cartes de ‘Sort’ i de ‘Caixa de comunitat’?
Una vegada teníem fet el nostre 'Festipoli' ens vam adonar que no hi havia dones i vam buscar un espai per a les dones. Havíem posat els nostres grups favorits i no n’hi havia cap. Per això vam reconvertir ‘Sort’ i ‘Caixa de comunitat’ en un ‘Punt violeta’ representat per una dona. Són cartes personalitzades amb referències a les cantants.

Quines altres diferències hi ha amb el Monopoly?
En comptes de presó hi ha un ‘espai de confinament’ i enlloc de les estacions de tren hi ha festivals. Dos són molt coneguts: Feslloc i Festivern. Els altres dos són familiars, Concerts a la grada, que es fa al meu institut, i Sant Ramon Fest, que és la festa del barri.