La violinista Coloma Bertran va estrenar a principis d'aquesta setmana el nou disc en solitari Nocturns i diamants (Microscopi, 2020). A l'àlbum, la música es redescobreix com a compositora i com a violinista, trobant un nou so, a través del seu procés de maternitat. A més, ha comptat amb diversos artistes que han participat posant-li la veu als seus temes, com Gemma Humet, Carles Belda, Ju, Guillem Soler, Dia Sañé, Arnau Tordera i Sanjosex. Betran va presentar-nos el disc en directe, explicant-nos-el i tocant per nosaltres algunes de les peces, i amb la participació també de part dels artistes que la van acompanyar en aquesta aventura.



En quin sentit et redescobreixes en aquest àlbum?
Coloma Bertran: Jo porto molts anys component, he fet composicions per ball folk, he tocat amb grups com Les Violines, o amb en Marc del Pino, amb qui tenim un duet, o també he compòs jazz. De fet, la intenció era gravar un disc amb les composicions que tenia de jazz però a la maternitat m'ha portat cap aquí, a fer un disc molt íntim. M'he redescobert en aquest sentit, composant a través de la loop, que t'obre un món de possibilitats molt diferents. 

El procés de composició a més ha estat complicat, l'has hagut de compaginar, com deies, amb la maternitat. Com ha estat la conciliació?
C.B.: Vaig ser mare ara fa quatre anys per primera vegada i he tingut dos filles, que es porten molt poc: són molt petites. Els moments que tenia per tocar era a la nit quan dormien, o bé a les migdiades. Per això és un disc on hi ha molt pizzicato, per vigilar de no despertar-les, i per aquest moment de calma i de pau, que jo crec que es transmet bastant. També era el meu moment de calma i de pau.


A Nocturns i diamants hi ha, de fet, diverses cançons de bressol...
Sí. Tot i que la intenció no era fer un disc dedicat als nens, sinó més aviat a aquesta època maternal que et desperta tota una sèrie de sentiments molt tendres, així com aquesta intimitat d'estar molt sola. Les cançons de bressol segurament també venen de la maternitat, però ja temps enrere vaig musicar un poema de Victor Sunyol que era una cançó de bressol. Aquí no la vaig voler incloure per això de que no volia fer un disc per nens. Malgrat això, sí que està dedicat a les meves filles i a les 'persones diamant', aquelles que considero que són les meves joies.

Gemma Humet és una de les artistes que col·labora al disc, cantant "Cançó de bressol". Es tracta d'una cançó molt tendra, la cantes als teus fills també, Gemma?
Gemma Humet: No canto als meus fills. De fet, el meu fill gran no suporta que canti: no em deixa. Crec que ho associa amb que me'n vaig a treballar i aleshores no hi ha manera. L'anècdota bona però és que el dia abans d'anar a gravar "Cançó de bressol", jo me l'havia d'estudiar i el meu fill gran, que té té tres anys, va venir a l'habitació on estudio i li vaig dir: "Jan, m'has de deixar estudiar, perquè he de gravar demà i no tinc més temps per estudiar-m'ho. M'has de deixar cantar". I aleshores, se'm va posar sobre la falda i va aguantar tota la cançó sencera que, per ell, és moltíssim. Em va fer molta il·lusió i vaig pensar que un senyal: aquesta cançó és súper bonica realment.

Un altres dels músics que participa al disc és Carles Belda, que ha col·laborat en diversos projectes amb la Coloma i amb qui han fet més de 50 concerts plegats. Com ha estat col·laborar en aquest projecte tan personal de la Coloma, Carles?
M'ha agradat molt. La Coloma és d'aquelles persones que et fa tocar millor. La gent sempre diu que quan hi ha el Messi el camp, tothom juga millor. Doncs la Coloma és una persona que si coincideixes amb ella toques millor, treu la teva part bona com a músic i, fins i tot, com a persona.


Bertran també compta amb una música osonenca a qui atribueix 'veu d'angelet', la jove cantautora Ju. La cançó que hi canta, "si...", és molt condicional; com l'interpretes, Ju?
Ju: Ho vaig trobar molt curiós. Va ser la Coloma qui em va proposar de fer aquesta cançó, que és una teoria poètica d'en Víctor Sunyol. La veritat és que quan la vaig llegir em va semblar un repte perquè jo no havia cantat mai una teoria poètica com a tal: la rima és una mica diferent a la dels poemes més convencionals. I jo interpreto que parla sobre el llenguatges i les paraules, que són com un mitjà, com un codi però, que el que realment existeix i preval, és el que hi ha abans: la intuïció, la intenció o l'emoció. 

A Nocturns i diamants, hi ha també una col·laboració d'allò més especial: un únic duet que canta una de les cançons de la Coloma Bertran, "Som els infants", i que a més està cantat per professor i alumna: Guillem Soler i Dia Sañé. Ets tu Guillem qui tria que la Dia t'acompanyi?
Guillem Soler: No, justament va ser la Coloma, perquè ella va estar treballant també a l'escola de música de Taradell i ja coneixia la Dia i sabia que cantava molt bé. Llavors, com jo la tenia com a alumna, em va proposar de que hi vinguessim plegats com a professor i alumna. No sé en quina direcció ho ha fet això la Coloma, però la volia felicitar per aquesta iniciativa, perquè justament penso que bona part dels artistes -músics i d'altres tipus de creadors- no només tenim un compromís personal de fer música, sinó també un compromís educatiu. D'alguna manera, en aquest disc, posant-hi un professor i una alumna, s'hi reivindica que l'educació forma part de l'art i és important pel futur. 

Pots escoltar l'entrevista sencera i les actuacions dels músics al següent vídeo.