El trio lleidatà Selva Nua, format per Joana Jové (veu i guitarra), Adrià Garcia (baix) i Gerard Català (bateria), ha estat el guanyador d'#UnaEstrellaACasa, un concurs dirigit a cantautors i bandes emergents de l'escena catalana en confinament. La banda guanyadora podrà gravar disc en un estudi professional, i tindrà l’oportunitat d’actuar en concert a l’Antiga Fàbrica Estrella Damm de Barcelona. Hem parlat amb Adrià García, el seu baixista, hores després de saber que havien estat els guanyadors.
Què ha representat guanyar el concurs #UnaEstrellaACasa?
Adrià García: De moment, una il·lusió molt gran! I esperem que, quan s’acabi el confinament, ens permeti fer arribar la nostra música a força gent. Poder gravar un disc i poder tocar a l’Antiga Fàbrica d’Estrella Damm és una oportunitat fantàstica per a un grup que acaba de començar, com nosaltres.
Quan va començar el projecte Selva Nua?
A. G: L’estiu passat, un amic tècnic de so ens va presentar la Joana a mi i al Gerard. Ells es coneixien de feia temps i en aquell moment no tenien cap projecte en marxa, tenien ganes de trobar una cantant per començar un nou projecte. Vam agafar l’ordinador i ens vam posar a gravar coses, i ens va molar molt el que anava sortint. Des de llavors, hem estat assajant i fent cançons, sense saber gaire cap on aniria tot plegat... i fins ara.
Heu estat en altres formacions musicals?
A. G: Sí, la Joana ha estat al grup de versions Duo Sorpresa i el Gerard i jo haviem coincidit a Avstral i a La Cintura de la Paula.
On podem situar la música de Selva Nua?
A. G: Ens sentim còmodes en un terreny una mica més soul. Ens agrada molt, per exemple, Alice Phoebe Lou. Ens han dit que això de l’estil que un pot fer fa de mal dir fins que no es passa per l’estudi de gravació i s’arrangen els temes, així que... de moment, direm que fem pop!
Les cançons de Selva Nua reflecteixen les vostres inquietuds?
A. G: No sé si tant. Quan fem cançons, suposo que sí, que sempre partim d’un pretext personal. Però sovint és més una sensació, una imatge, una circumstància... que no pas una història. De vegades, fent lletres, ens passa que apuntem cap a un lloc i arribem a un altre... Som una mica d’agafar el full en blanc i veure què passa, sense intencions ni constriccions.
Un cop acabi el confinament i l'estat d'alarma, s'obre una nova dimensió per la banda. Com us ho heu plantejat?
A. G: Quin abisme! [Riu] Estem una mica en xoc, encara... la veritat. Però tenim clar que ens tocarà donar-ho tot i pedalar al màxim. Haurem d'assajar més, fer més cançons i aprendre’n moltíssim. Evidentment cap de nosaltres viu de la música: o bé treballem o bé estudiem a la universitat, i això fa difícil trobar moments per al grup. És la història eterna de tothom qui, com nosaltres, fa música amateur. Esperem que el premi sigui un estímul per estirar hores d’on calgui i poder viure l’experiència de fer música de manera una mica més ambiciosa que fins ara. El temps dirà. De moment, volem gaudir-ho moltíssim.
.gif)
.gif)
