Coincidint amb el tercer aniversari de la mort de Pere Tapias, el grup vilanoví Copa Lotus ha publicat un EP amb cinc cançons compostes i enregistrades el 2014 –No som un grup (Bones Festes, 2020)– que són el resultat d’una col·laboració entre la banda i el cantautor. N’hem parlat amb Vidal Soler.



Com va sorgir la col·laboració amb Pere Tapias?
Nosaltres som vilanovins i amb la banda, mig en broma, mig seriosament, sempre dèiem que hauríem de fer alguna cosa amb el Pere Tapias. La idea era portar-lo a la música que a nosaltres ens agrada, el rock. Ho dèiem, però no ens atrevíem a fer-ho. Fins que un dia el vam trucar i li vam proposar i ell s’hi va apuntar de seguida. Ens va convidar a casa seva i el Marc i jo vam estar anant un dia per setmana a casa seva per treballar plegats. Uns mesos després vam quedar a l'estudi i vam fer el disc.

Els autors de les cançons, per tant, sou tots tres?
Sí, sí, tant la lletra com la música. És una de les experiències més col·laboratives que he tingut mai. Sabíem que no volíem regravar cançons originals del Pere Tapias amb uns arranjaments més moderns. Volíem fer una cosa des de zero per l'intercanvi artístic i generacional de gent que ve d'ambients tan diferents com nosaltres que venim del rock i el Pere que venia de la cançó d'autor i de tocar sol, amb els seus tempos i les seves dinàmiques. Era curiós perquè, de vegades portàvem alguna idea de casa pensant que el Pere no la cantaria 'ni de conya' i, en canvi, la portava al seu terreny i ho cantava a la seva manera.


Hi ha una cançó que es diu “399 pendons”, que és una cucada d'ull el seu “400 pendons”.
És una cançó nostàlgica; són els amics que ja no hi són. A l'època del Pere Tapias eren 400 i ara ja només en són 399 perquè sempre falta algú.

I en alguna cançó que a ell li agradés especialment?
“Mil petons i un balancí” és una cançó molt Tapias. I n’estava molt orgullós. Però també estava orgullós de l'esforç que va haver de fer per interpretar les cançons que s’escapaven més del seu estil.