entrevistes

Carles Sabater: «Sau és la meva prioritat»

Recuperem una entrevista de 1998 amb el desaparegut cantant de Sau

El músic i actor va morir un any després

| 25/04/2020 a les 12:30h
Arxivat a: Enderrock, entrevistes, Carles Sabater, Sau, Hemeroteca, entrevista
Carles Sabater
Carles Sabater | Juan Miguel Morales
Carles Sabater va ser el cantant de Sau més de deu anys i el que va donar veu a la seva emblemàtica cançó "Boig per tu". Sabater va compaginar la seva carrera musical amb la d'actor, participant a diversos musicals i sèries de televisió. Recuperem una entrevista que vam publicar al número 32 d'Enderrock, el febrer de 1998, mentre el músic preparava un nou disc amb Sau i l'obra musical Els Pirates amb Dagoll Dagom. Un anys més tard, Sabater moria després d'un concert a Vilafranca del Penedès.


Això de pujar a un escenari per cantar ja ho fas habitualment, però en aquest cas és diferent... Fas un musical.
Sí, però començo a estar-hi acostumat. Ara fa un any vaig començar a assajar el Company i això ja em va donar experiència per interpretar un personatge que canta dalt d'un escenari. És la segona vegada que faig un personarge així. Abans havia actuat amb l'Àngels Gonyalons en un recull de cançons d'un compositor que es diu Stephen Sondheim i també havia fet teatre sense cantar, de text. Gràcies a aquestes parades d'any o any i mig que fem amb Sau tinc l'oportunitat de fer altres coses.

Ara que ja ho has provat tot: televisió, teatre musical, teatre de text, cantar en un grup... amb què et quedes?
Amb tot, és clar. M'és difícil destriar. Sau, però, és un cas a part. Sau no compta perquè no és un papaer que interpret sinó que m'interpreto a mimateix, em mostro com soc. Dintre de la interpretació el que més m'agrada és el teatre, musical o no, pel fet de ser dalt d'un escenari amb un públic. Depsrés vindira el cinema i, finalment, la televisió, que no és no m'agradi però es treballa a massa velocitat. Encara que jo he tingut la sort de treballar en sèria com ara 'Arnau' o 'Sitges', que eren molt elaborades. Jo crec que qualsevol actor estaria d'acord amb el fet que és molt difícil treballar bé la interpretació en una sèrie de televisió. No tens temps de preparar-te bé un personatge, ets un element d'una macroestructura i al final que ho facis bé o malament no és un element determinant. És un problema del mitjà, que no et deixa treballar i fer evolucionar el teu personatge Però que consti que això ho dic partint de la base que tots els actors de televisió són grans actors.

Aquest any torna Sau, amb nou disc i gira...
Sí, hi ha disc nou i està previst fer una gira des del juny fins a l'octubre. D'aquesta manera, fins l'abril o el maig puc fer altres bolos amb Els pirates. Si m'ho puc compaginar ho faré. Magrada molt aquest paper i l'he treballat moltes hores com per deixar-lo anar així com així. Si arriba un moment en què les dues coses són incompatibles m'hauré de decidir. I la decisió la tinc claríssima: quan no tingui concert amb Sau sempre puc fer Els pirates. Mai al revés. Sau és la meva prioritat.



Aquest estiu no hi va haver gira de Sau... a Catalunya, però, sí per Europa. Ara que han passat uns mesos, com la recordes?
Fer una gira fora sempre és una cosa gratificant.

Aquí els vostres concerts són com una assegurança d'èxit, no?
Sí i no. Cada vegada que fem un concert faria una abraçada a cada persona que ve. Avui en dia és molt difícil fer que la gent surti de casa. Pel que fa Europa, t'ho has de prendre des d'un punt de vista diferent. És una mica com aquí al principi, te'ls has de guanyar.

Parlem del passat. Mirat amb perspectiva, hi ha hagut algun moment en què Sau hagi viscut dalt d'un núvol i hagi perdut de vista la realitat?
Crec que sempre hem tocat molt de peus a terra. Hem fet una carrera totalment terrenal. Quan hem actual al Palau Sant Jordi o al Palau d'Esports ens ho hem cregut durant les dues hores d'actuació, però a la sortida ja ens plantejàvem 'què hem de fer, demà?'. La gent, des de fora, té una opinió molt diferent a la del Pep i meva sobre què és le grup.

Parles de la repercussió que té la vostra feina en determinades crítiques musicals?
He arribat a la conclusió que tot el que és la crítica musical té com a obligació carregar-se algunes coses. Veig com un fet normal que se'ns carreguin. Som en un país en què ens ho carreguem tot amb una facilitat tremenda. Hi ha un desconeixement bestial de la professió i la gent parla per parlar. La majoria que opina de música no ha gravat mai un disc ni sap què s'ha de fer ni quin procés s'ha de seguir. Jo suposo que si algú ha de parlar de galetes, abans investiga totes les galetes i al final diu quines li agraden i mira de fer-ne de millors. En el món de la música parla molta gent que en són uns grans desconeixedors. Simplement opinen i això ho pot fer tothom. La diferència que hi ha entre els crítics  i la gent normal és que uns cobren per opinar i els altres, no. Jutgar és molt fàcil, jo també ho he fet durant molts anys. Ara intento jutjar el mínim possible si no conec. M'he sorprès moltes vegades de fer judicis a priori. La majoria de crítics musicals no coneixen el mitjà, no en tenen ni idea.
 

Carles Sabater Foto: Juan Miguel Morales


Creus que aquesta actitud és més dura amb a gent que canteu en català i, especialment, en el cas de Sau?
Sí i és un cas totalment perdut. Després d'intentar esbrinar els motius i de parlar amb algunes persones penso que és perquè bona part del nostre públic és gent jove. Però, és dolent això? A qui fa mal? Jo penso que és de puta mare. Precisament el bo és que et vigui a vuere algú, que per això fas la teva música. Trobo demencial qui ha jutjat Sau en funció de l'edat de la gent que ens ve a veure. És una falta de gust i de tot. Què volen dir que nosaltres som burros i ells intel·ligents? He arribat a la conclusió que és millor que parlin de nosaltres, encara que sigui malament que no pas que ens ignorin. Es fan un favor, gràcies. La ignorància és terrible. Estic fart d'això de les nenes i els guaperes... Soc un tio feliç i intento viure el millor possible.

Com veus els grups nous que surten?
Bé, ho fan millor que el que fèiem nosaltres al principi.

Es troben amb més facilitats que les que vau trobar vosaltres?
Per una banda, crec que tenen una part guanyada, que és la que vam haver de lluitar nosaltres. Ara hi comença a haver-hi tradició. Ja ningú no es sorprèn que es canti en català, és normal. Si surten els Gossos cantant en català ningú es planteja si hi ha mercat i públic. Estem fent el mercat més gran i una indústria més exportable.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.