Vidal Soler està que no para. Acaba de saldar un deute amb Pere Tàpias en publicar el disc que el cantautor va enregistrar amb Copa Lotus i ha penjat a la xarxa el segon treball de La Cosa Pública. I això que el confinament el va enganxar ultimant el disc de cançons noves amb Copa Lotus, un treball que de moment haurà d'esperar.



Què és La Cosa Pública?
És un projecte que tinc amb el Roger Peláez, de Budellam i de Zombi Pujol, que és un icònic del punk i del hardcore. Jo soc molt fan d’ell. Tenim un xou i anem fent bolos. Jo toco la guitarra i ell canta i explica històries. De vegades quedem per gravar a casa meva. L’any passat vam treure un primer disc que es diu Cançons que vam sentir no sé on (Bones festes, 2019) i ara hem tret Paraula de llei (Bones festes, 2020) amb quatre temes més.

El disc comença amb “Nadala 2020”. I surt a l’abril!
Jo vaig intentar convèncer el Roger de posar-li un altre títol però a ell li feia gràcia que es digués “Nadala”. És més, “Nadala 2020”, perquè tingués la caducitat més ràpida. És una cançó que de seguida serà obsoleta. Però bé, són coses del seu imaginari absurd.

De moment tots dos han sortit en format digital. Hi haurà també còpia física?
No ho hem parlat però em sembla que és un repertori que s’ha de veure en directe. Diria que només deixarem les cançons gravades en format digital i que no en farem còpies físiques. Es poden sentir tant al Spotify com al Bandcamp.

Seguireu combinant xous en directe amb algunes cançons a la xarxa?
Sí, exacte. La Cosa Pública és un projecte singular; ni tan sols assagem. És anar fent el cabra i gravar les idees que ens van sortint durant els directes. El Roger ve un dia a casa, gravem unes quantes cançons i jo m’ho passo bé produint-ho: ho mesclo, faig algun arranjament, convido algun amic a fer alguna aportació… Així fem els discos.