L’aura de mestissatge de la banda mallorquina liderada per Joan Muntaner, Xanguito, amplia els horitzons amb Milions d’estrelles (U98 Music, 2020). Vida rural, onades i estels s’agafen de la mà en un disc que evoca la fusió d’estils i la transformació del folk a l’electrònica en un compàs.

Parlem amb Muntaner sobre el disc i aquest mes de confinament, en què han estat molt actius, i estrenem un vídeo especial i casolà de "Milions d'estrelles" en què el grup ens transporta a una de les seves grans nits de concert, que esperen poder gaudir altra vegada ben aviat.


Del disc de debut, Beix (U98 Music, 2017), a Milions d’estrelles han passat tres anys, però ha estat un temps d’activitat continuada.
El primer disc va tenir un procés més lent. Cal tenir en compte que a Mallorca les coses van a un altre ritme. La gira va anar superbé, perquè entre setmana tocàvem sobretot per als turistes i el cap de setmana a les places a les festes, de manera que no hem parat, però ja era això el que volíem!

Amb aquest segon disc, en canvi, tot va anar molt ràpid i vau agafar una esbranzida potent fins que va arribar la COVID-19.
Sí, tot i que el disc està funcionant molt bé igualment. La part dolenta del confinament és que no podem fer concerts, però la part bona és que la gent mos està escoltant molt. La nostra música s'ha empleat per fer vídeos de confinament d'escoles, associacions de pobles o de veïns, escoles de música... Ens fa molt contents, és molt guapo que la gent s'estigui fent seva la nostra música.

Quins són els temes que més estan funcionant?
Per exemple, la cançó de “Viatjarem”, que és una visió optimista d'allò que es presenti en el futur, i un tema que xerra de Formentera, “Tornarem”.

Precisament a "Tornarem", la cançó que obre el disc, parleu de la percepció del temps. De quina manera us inquieta la memòria?
La peça vol ser un homenatge a la memòria del pas del temps. Animem la gent a no separar-se del present, no val la pena barallar-se amb el temps. Si hi ha un moment en què pots descansar, descansa! No mireu el mòbil, no us atabaleu i viviu la vida, deixeu que les coses flueixin. Aquesta és la filosofia de tot el disc i, és clar, té a veure amb el ritme frenètic que hem portat aquests darrers mesos.



Amb el nou disc, Xanguito abandona la idea de bandautor i aposta per un grup de festa?
Esperam que sí, aquesta és la idea de la gira prevista. El primer disc era més proper al projecte d’un cantautor i, en canvi, en aquest segon hem incorporat més membres al grup per fer una base més potent i que la gent pugui ballar i passar-s’ho bé. A més, anam més entrenats per pujar a l’escenari. Tot i que ja veníem d’altres bandes i ens coneixien força, per treballar com a conjunt ens hi havíem d’acostumar.

És curiós que un disc tan festiu com el vostre estigui funcionant tan bé en aquests dies de reclusió.
Realment quan algú escolta la nostra música es revitalitza amb s'energia. Les nostres cançons són com un bitllet de tornada a Mallorca, als seus paisatges i platges. També xerra molt de l'estiu, de les vacances... I crec que la gent quan escolta això torna a aquesta època o té una visió de futur en què tot anirà bé. Al final són cançons per motivar, que donen molt bona energia, que crec que és el que precisament necessita la gent ara mateix.


Malgrat no haver pogut fer els concerts de presentació, esteu molt actius portant la vostra música a les xarxes.
Sí, estem fent concert cada diumenge a s'hora baixa. Intentem mantenir així el contacte amb la gent però això no vol dir que s'hagin de perdre les ganes de poder sortir als carrers i poder fer concerts de veritat i omplir les places dels pobles. No perdem la il·lusió, perquè es podrà fer, però hem d'esperar que s'acabi tot això.

Un tret característic de Xanguito és la transformació constant. Fins a quin punt?
Més enllà dels processos habituals de la indústria musical, a nosaltres ens agrada experimentar coses noves, que ja és difícil, i anar provant sempre de manera positiva i sense quedar estancats. En alguns temes hem barrejat instruments folklòrics amb l’electrònica i en altres hem mesclat la rumba i el rap. Ens agrada fusionar diferents estils.
 
Sigui com sigui, el disc té una aura de desconnexió que aspira a la vida senzilla però que també anima la festa. Com ho aconseguiu?
Les noves composicions les he hagut de fer a la carretera entre concert i concert. Gairebé no he tingut temps per anar a passejar pel camp i inspirar-me. Però tal com dic, aquesta és la nostra manera de fer des de sempre, i el disc és una mescla dels dos estils de vida.

Com us preneu el fet de no haver pogut presentar el disc en directe?
Realment som gent que intentam ser molt optimistes, i entomar les coses com venen. Per això, de Balears, vam ser dels primers a fer els concerts en directe a les xarxes. Sí que tenim ses ganes de fer-los a la vida real, és clar. De fet, tenim totes les entrades venudes del concert de presentació. I estem superagraïts amb la gent perquè no ens han tornat les entrades sinó que ens demanen quan el farem.