Arnau Moreno és l'alter ego d'Emlan, un nom artístic sota el qual el músic tot just ha publicat dos temes: "Volveremos", inclòs al recopilatori Estrats vol. 2 - Sons de Ponent  (Enderrock, 2020) i "Tira de la manta", juntament amb el terrassenc Miki Núñez. Des de la seva habitació a Lleida, l'artista va teixint aquesta nova faceta amb un caràcterenèrgic i música festiva. Ens explica d'on ve, com va entrar al món musical i quines direccions té previst prendre en una entrevista. 

“Tira de la manta” és el primer senzill que llances sota l’homònim Emlan. És un hit, i a més compta amb una col·laboració privilegiada!
Sí! “Tira de la manta” va ser el meu primer senzill i la veritat és que no hauria pogut comptar amb una col·laboració millor que la del Miki Núñez. Després de treballar junts en el seu primer disc Amuza (Música Global/Universal Music), vaig voler comptar amb ell per publicar el meu primer treball. Només tinc bones paraules quan parlo del Miki, és un amor de tio. “Tira de la manta” és una cançó que parla del no procastinament i de començar a fer tot allò que sempre hem volgut fer, de deixar enrere tot allò que no ens agrada. 


La teva trajectòria musical és llarga, però mai no havies estat l’artista “visible”, a què es deu el canvi?
Doncs es deu al fet de fer una reflexió amb mi mateix i fer-me una pregunta molt senzilla: “Què vull ser i on vull ser d’aquí a uns anys?”. Quan vaig trobar la resposta vaig saber el que havia de fer i el primer pas era el que estic fent ara, fer-me escoltar una mica i ensenyar el que creo.

Contactes que has anat fent, experiència, conèixer el món des de dins… Això et fa entrar per la porta gran, ara que presentes el teu projecte?
És veritat que el fet d’haver estat anteriorment en diferents projectes i diferents sectors del panorama musical ha fet que hagi conegut maneres diferents de treballar, diferents estratègies de funcionar, els diferents rols importants que es desenvolupen en la indústria i coses d’aquests mateix caire. Contactes n’he fet bastants, sí, però crec que el que més he après és a veure les coses des d'una perspectiva realista i això m’ha fet encarar el meu propi projecte de la manera que ho he fet, no sé si per la porta gran o no. Una cosa és clara: jo no podria fer el que faig sense la gent que ha confiat i confia en mi. 

Emlan és l’alter ego d’Arnau Moreno, però, qui més hi ha al darrere? 
Em fa molta il·lusió que em facis aquesta pregunta, lligant-ho amb el que deia anteriorment, jo no podria fer res del que faig sense l’ajuda de molta gent. A nivell musical normalment m’ho faig tot jo, tot i que el Carlos Manzanares “Avatar” del Tercero Studios remata les mescles i els màsters, i també em dona un cop de mà amb la producció, avegades. Per la part visual hi ha tres persones clau, són l’Albert Marcos que s’encarrega d’idear i dirigir els videoclips, el Gerard Lázaro que també dirigeix i fa tota la postproducció dels videoclips y la Judit Ferrer que s’encarrega de tota la part logística dels videoclips. A part, compto amb el suport del meu segell LCM Records que fan tota la feina de promoció, distribució... etc. I s’ha d’agraïr a persones com la Pili Caballol, el Pau Garcia, o la Júlia Ranera tot el que fan perquè es pugui dur a terme tot el que faig. 


Vas entrar al món de la música a canvi de deixar el bàsquet… Què tenen en comú les dues activitats, per tu?
Per mi aquest punt d’unió entre l’esport i la música es l’ambició i la proactivitat, el no parar mai. Tot i que varia moltíssim depenent de la personalitat de cadascú. 

Fas música festiva, quin tipus de públic creus que se sentirà més identificat amb les teves cançons?
No m’agrada classificar el “públic”. Jo crec que m’escoltaran i s’aproparan als meus futurs concerts aquelles persones a qui els hagi tocat el meu missatge o la meva música d’alguna manera. Al cap i a la fi, els artistes ens colem a les cases en moments de molta intimitat per la gent, això fa que acabin associant cançons a moments i se les acabin fent seves. És bonic.

Quins són els objectius d’Emlan, és un projecte ambiciós?
Soc molt ambiciós, sí, de vegades crec que massa i he de baixar dels núvols perquè somio molt. Però crec que això em fa seguir endavant i visualitzar objectius. Els objectius d’Emlan ara mateix són continuar publicant senzills i arribar al máxim nombre de gent possible, fer-me escoltar, perquè tot el que vingui més endavant tingui una mica més de repercussió. Sí que tinc grans plans. 

Just ha coincidit l’inici d’aquesta etapa artística amb la situació per la pandèmia, que està fent replantejar moltes coses, com t’afecta? Tenies prevista una gira, ja?
Aquesta situació ens ha tocat molt fort a tots i hem hagut de replantejar moltes coses, sí. No tenia prevista una gira ja que encara no tinc plantejada la idea de fer concerts en directe com a tal, queda a prop però encara no. El que sí que és cert és que l’últim senzill que he publicat, “Volveremos”, ha estat en etapa de confinament i tot i haver-lo gravat abans sense saber el que passaria, ha agafat un altre significat molt potent, el de “volver a la normalidad”. 

Estàs confinat a Lleida, que es troba en un moment musical molt positiu, no?
Sí, hi ha molta riquesa musical, artistes i bandes fent coses diferents. Gent com el Neptú, la Carla Font, el Shad Demn, l’Anser, els Koers, els Ego, els Bredda, els Sexenni, que estan apostant per propostes diferents, molt variades i de molta qualitat. Alguns d’ells inclosos en el recopilatori Estrats vol. 2 - Sons de Ponent. Lleida fa molta olor de futur.