Joanatan Penalba ha enllestit el segon disc. Després de l’èxit amb què va ser acollida la seva primera referència, De soca-rel (Temps Record, 2018), ara ens presenta Reversions (Temps Record), un recull de versions –“L’amor és déu en barca”, “Veles e vents”, “Que tinguem sort”, “El que diuen els arbres”…– i algunes peces tradicionals. Tot passat per la manera d’entendre la música d’aquest cantant de l’Alcúdia. Hem parlat amb l’interessat, que ens ha regalat dues cançons per estrenar: la tradicional “Granaïna de Montaverner” i la versió de La Gossa Sorda “El dia que tot rebente” amb Josep Nadal i Tesa. El disc encara no està disponible al mercat a causa de la crisi de coronavirus però la intenció és tenir-lo uns dies abans de la celebració del Feslloc el juliol.  


 

El primer disc era molt arrelat a la terra, fins i tot a la imatge de la portada. Amb Reversions, els qui et definien com el renovador de la música d’arrel poden quedar descol·locats?
Jo pense que sí, però realment qui em coneix sap que també puc fer altres tipus de cançons. La resposta del primer senzill, “M’aclame a tu” ha sigut molt positiva. Estic molt content. Està clar que ha sigut un canvi d’aires perquè jo vinc dels grups de danses però després de tants anys ja tenia ganes de fer alguna cosa una mica diferent.

Fins ara cosideràvem Jonatan Penalba com a ‘cantaor’ però aquest disc va una mica més enllà. Com et definiries tu mateix?
Jo em definisc com a cantant i intèrpret. Cante cançons populars que no he escrit jo. Està clar que també soc cantaor quan faig cant d’estil i que no soc cantautor. La meva definició és 'cantant'.

La idea que tens és anar alternant discos on poses més l’accent a les arrels i altres que no?
Sincerament, m’agrada variar un poc. Amb aquest segon disc he canviat completament la història però això no vol dir que en el futur no puga dir de fer un altre disc de música folklòrica pura i dura. La meva intenció és fer una mica de tot però sempre cantant des del cor i des de l’ànima.


 

Com heu fet la selecció?
La majoria dels temes, set o vuit, els he escollit jo. I per la resta, he demanat opinió. per exemple, a Héctor Peropadre li demane molts cops consell i a Pere Ródenas, que és el productor, també. N’hi ha algunes que m’han proposat ells.

Les has escollit perquè t’agraden especialment?
M’agraden molt i tenia moltes ganes de cantar-les i enregistrar-les. I totes les cançons que hi ha al disc me les estime molt. És un disc que té un poc de tot. Comencem amb una "Granaïna", després hi ha un romanç que ens porta a la zona de Castella amb una col·laboració amb Carmen Paris.

Entre les cançons escollides hi ha diversos textos de poetes: d’Ausiàs Marc, d’Estellés, de Casasses…
Sí. I hi ha una cançó que jo desitjava molt poder cantar, que és el poema d’Ausiàs Marc “Veles e vents” amb música de Raimon. Per a mi és una cançó meravellosa que no sé explicar en paraules. Ja la volia gravar al primer disc però Pere no em va deixar. M’ha costat la vida gravar-la. Em pensava que seria fàcil de cantar i m’ha costat molt. La manera de lligar les paraules, de donar-li sentit… Jo he de sentir les cançons, sinó no les cante. La meua feina és transmetre al públic allò que cantem.

Hi ha hagut col·laboracions de luxe: Carmen Paris, Miquel Gil, Tesa, Mireia Vives, Josep Nadal…
Són gent que m’estime molt. Al primer disc hi havia “Al país de l’olivera” d’Obrint Pas i ara li tocava a La Gossa Sorda. Per a mi és un plaer haver col·laborat amb Josep Nadal a la cançó “El dia que tot rebente”. I amb Mireia Vives, Tesa, Miquel Gil… Estic molt content i pense que donen un bon toc al disc.

 

Jonatan Penalba i Mireia Vives Foto: Arxiu de l'artista