Gàtaca està de tornada. La formació originària d'Ontinyent (La Vall d'Albaida), guanyadora del Sona9 2004, acaba de despertar d'un somni profund i ens regala una nova cançó, “Memento mori”. Els sons contundents del stoner i el mètal estan a l'ordre del dia en un tema que recupera l'esperit fosc i intens de la seva proposta, que després de tres discos publicats per PICAP, El Show de la Foscor (2005), Deliris (2009) i Gàtaca Volum 1 (2013), continua fidel als seus principis musicals. Hem parlat amb el seu cantant i fundador Gonzalo Gironés, que ens apropa a les noves inquietuts del grup.

Després d‘uns anys de silenci, ara torneu a l’activitat. Que ha motivat aquest canvi?
Realment mai no hem estat aturats del tot, però la realitat de la nostra banda és una miqueta complexa. Per qüestions laborals ens hem separat molt geogràficament i això complica els ritmes de producció i assajos. Som conscients que estem "desapareguts" però mai no hem volgut dissoldre la banda. Hem assumit eixa realitat i eixe ritme. De fet, sempre hem estat treballant amb nous temes.

El confinament a causa del coronavirus us ha carregat de nova energia?
Sembla paradoxal però és així. El confinament ens ha fet estar més en contacte via vídeo-conferències prou constants i hem acabat publicant aquest tema.


La cançó “Memento mori”, que estrenem avui a Enderrock.cat, pot ser el preàmbul d’un nou disc de Gàtaca?
Un disc com a tal no sé si en serà el resultat, però tenim intenció d'anar llançant senzills en format digital. Com he comentat, hem seguit treballant amb temes nous i ens agradaria molt treure'ls. Potser si reunim una bona quantitat podríem plantejar el llançament d'un nou volum que podria ser en format EP. Però en eixe cas ens agradaria poder gravar-lo en un estudi professional per poder tenir millor qualitat de so.

La vostra proposta no enganya ningú. Continueu amb els sons durs i el mètal fosc amb pinzellades de stoner. Això és el que ens trobarem en les noves cançons, o potser trobem alguna sorpresa?
L'arrel és eixa, i continuarem amb eixe punt de partida, però tot evoluciona i vull pensar que sí que sorprendrem. Almenys en este tema ja es poden veure algunes característiques diferents i a poc a poc ho anirem mostrant.

Gàtaca s’ha hagut de reinventar en aquesta nova etapa?
Potser en les primeres etapes de la banda ens preocupàvem més per la qüestió de reinventar-nos o demostrar alguna cosa. Crec que la maduresa ens ha fet ser més naturals. Som com som i ens surt el que ens surt: no planifiquem un estil o un tipus de composició. Mos juntem, toquem i deixem fluir la creativitat de forma natural.