Els barcelonins Urpa, finalistes del Sona9 2019 i guanyadors dels premis Èxit i el premi per votació popular, han decidit separar-se per motius personals. Una decisió pensada i consensuada pels cinc membres de la banda que volen emprendre nous projectes. Durant aquests dos anys intensos de recorregut han anat construïnt la seva música, que ens lleguen en forma d'un disc que aquest divendres veu la llum. Eina sagrada (autoeditat, 2020), és el nom que han posat a un treball que, com la seva música, és d'una immediatesa trepidant i que es mou entre el pop melòdic, les melodies intenses i els softcore.

Avui estrenem en avançament "Carrers", un tema que formarà part del disc i que convida a gaudir del camí. "D'una forma metafòrica, els carrers volen emular la vida i com de vegades ens fixem tant en el punt on volem anar que ens perdem poder gaudir d'aquest recorregut", explica Quim Coll, guitarrista i veu de la banda. "Ens va sortir en un assaig jugant amb dos acords. En Jonathan Monsonís, que llavors era el nostre baixista, va improvisar la línia de baix que encara es pot sentir a la gravació final". "Carrers" presenta una filosofia que bé es pot aplicar al recorregut que ha tingut la banda aquests dos anys, que malgrat que ara acabi, ha sigut intens i fructuós. Parlem amb el grup del seu llegat i de la decisió de separar-se.



Urpa heu estat una banda de recorregut ràpid, com la vostra música?
Doncs sí, tot i que de casualitat. No és que la intenció inicial fos deixar-ho després del primer disc, per un tema de ‘live fast, die young’ (viure ràpid, morir jove), però tal com diem nosaltres, "hem arribat fins aquí".

Quins han estat els motius de la vostra separació?
Han estat motius personals sobretot, no volem caure en el tòpic, però una banda és com tenir una relació amb cada membre. N’hi ha que funcionen i n’hi ha que no. Cadascú tenia la seva visió del projecte i a vegades aquestes no encaixen per molt que es vulgui. Al final el que tothom volia era treure el disc pel que tant hem treballat i hem decidit quedar-nos amb el millor del recorregut.

Satisfets amb la vostra curta trajectòria o penseu que és podria haver allargat més?
Els Sex Pistols van estar en actiu 3 anys, van treure només un disc i la gent els té com a referents del punk. No definiríem aquesta trajectòria per la seva durada sinó pels fruits i, en aquest cas, els considerem més que saborosos. Suposem que si haguéssim seguit en actiu, hauríem esperat a poder fer més concerts per poder publicar-lo i així poder finançar-lo, ja que hem invertit molt en aquest disc.
 
En dos anys de vida heu publicat un disc i arribat a la final del Sona9 -i us n'heu endut el premi Èxit i per Votació Popular-. Com ho valoreu?
Ho valorem molt positivament, han estat dos anys plens d’inputs que ens han fet millorar i aprendre com a músics i com a persones. Hem pogut tocar moltíssim, hem actuat al BAM -va ser molt emotiu poder tocar a la festa major de la nostra ciutat-. També hem arribat a la final del Sona9 -la sala Luz de Gas guarda un lloc especial dins nostre-, hem vist com funciona la indústria musical catalana des de dins, hem conegut gent molt interessant i hem fet amistats que ens duraran per sempre. I, a més, hem tret un disc. Què més podem demanar?

Eina Sagrada, és el vostre testament. Tot i que el disc va ser gravat fa un any, defineix el vostre so actual?
El defineix perfectament, perquè tot i que vam començar el procés de gravació fa un any, el vam acabar a finals de 2019 i no vam parar de fer canvis i retocs a les cançons fins llavors. El disc és l’essència de la banda en conjunt. Quan vam començar a gravar-lo l’únic que teníem clar era la intenció d’enregistrar el que havíem composat, sense pretextos de color ni textura alguna.

Aquest disc és un adéu a Urpa, i un hola a altres projectes?
Quan una porta es tanca, una finestra s’obre. Cada experiència conforma una etapa de la nostra vida i n’hi ha de moltes per venir i d’altres que encara no han acabat. Per exemple, en Pol Folguera (bateria), el Carlos Ramos (baix), en Toni Enguix (guitarra i veu) i jo mateix (Quim Coll), continuarem tocant amb els altres projectes musicals que tenim com Diamante Negro, Whendi Groo, Bórgamo Ventura, Keems, The Zephyr Bones, Bruises i PANE, i l’Albert Alises (teclats) ja està treballant en el seu proper projecte.