El confinament va sorprendre Els Amics de les Arts començant la promoció d’El senyal que esperaves (Música Global/ Universal Music, 2020). I la banda ha reaccionat de pressa: websèrie i disc acústic en confinament. N’hem parlat amb Joan Enric Barceló.

Vau ser un dels grups que va reaccionar més ràpidament i d’una manera més sorprenent al confinament, amb un websèrie anomenada Atrapats aquí. Com se us va acudir?
Va ser una manera de no tornar-nos bojos. El  dia abans que es declarés el confinament érem a RAC1, que és una de les entrevistes més importants que es fan en l’època promocional. Havíem fet l’entrevista a Enderrock amb antel·lació, vam fer la de RAC1 i d’alguna manera ja donàvem el disc per publicat. Atrapats aquí neix aquella setmana després del xoc i d’entendre que el disc que feia un any que treballàvem no sortiria de la manera prevista. Fer una websèrie era un vell somni que teníem i al qual mai no havíem pogut dedicar temps. Vam fer un miniguió i jo els vaig dir que el llegissin com volguessin, que improvisessin tant com volguessin i que m’ho enviessin, que jo ho muntaria. I en aquest primer episodi pilot vam trobar el to del que seria la sèrie. Va ser una idea boja, com la que un dia ens va portar a crear el grup.


Als capítols hi diu T1 (Temporada 1). Això vol dir que n’hi haurà més?
Com que ningú no sap ni els quès ni els coms ni els quans de res, vam pensar que ens podíem cobrir les espatlles per si hi ha un rebrot i ens ve de gust fer una segona temporada. He de dir també que la resposta ha estat molt positiva i molta gent ens ha demanat que seguim i que fem una temporada dos. I tenim material de sobres. Vam obrir un correu electrònic a mode de bústia de suggeriments i ha funcionat molt bé. La gent ens ha demanat des d’un curs de català per a mexicans fins que caséssim una parella… L’allau de correus va ser brutal. Podríem fer cinc o sis temporades!

Ara s’ha acabat vol dir que tornem a l’inici de la normalitat?
Teníem molt clar que quan el confinament més estricte s’acabés i ens poguéssim tornar a trobar, acabaríem també la sèrie. Ara que les fases comencen a avançar no tenia més sentit continuar-la.
 
I l’heu acabada publicant un disc digital de cançons en confinament, Els dies més dolços.
En el fons, durant el confinament hem estat fent dos projectes que s’han anat entrellaçant. Molta gent ens ha escrit a la bústia de suggeriments demanant cançons. A aquesta línia de cançons la vam anomenar Els dies més dolços i hem seguit bastant el criteri de la gent, el que ens han demanat. És curiós perquè tu tens al cap unes cançons que saps que funcionen en directe i que són les més ràpides però quan la gent està sola a casa li agraden més les lentes. Ens va sorprendre el repertori de 12 cançons que va sortir perquè n’hi havia nou que eren downtempos, és a dir, cançons lentes. Però vam entendre que era el que la gent volia i necessitava en aquell moment. I quadrava molt amb la idea de fer unes versions més nues i minimalistes.

El disc només és digital?
Sí. Està concebut com un concert amb taquilla inversa. Ho hem penjat per tal que qui vulgui s’ho pugui descarregar a canvi d’un preu simbòlic. Ho deixarem un temps perquè no li trobem sentit que quedi com un disc oficial. A més, tenim un disc de veritat esperant i no volem que res li faci ombra.


Tot plegat també ha coincidit amb el fet que heu pujat a YouTube els vostres discos.
Sí. És una manera d’apropar-nos als seguidors més joves, que escolten la música per YouTube. Hi ha molts grups que ho han fet i era una anomalia que un grup com nosaltres no ho aprofités. Ens hem adonat que molta gent ens ha descobert durant aquest confinament i és una manera d’arribar a més gent i especialment als més joves.

Heu notat gaire increment de seguidors a les xarxes durant el confinament?
Sí, moltíssim. No tinc les dades però hem augmentat en totes. A Twitter em sembla que hem superat els 50.000 seguidors. El confinament ens ha fet notar un relleu generacional en el públic.

Teniu gravat i a mig presentar El senyal que esperaves…
És un senyal que tardarà. Nosaltres l’hauríem tret malgrat el confinament, però ens ho van desaconsellar. Podia haver passat que el treguéssim i quedés en l’oblit. Si soc sincer, no sé dir una data concreta per a la sortida del disc. Però hem fet de la necessitat, virtut i donat espai als senzills. De moment han sortit quatre cançons i en tenim una altra de prevista. I veiem que és positiu perquè la gent escolta cada cançó i nosaltres en veiem de primera mà la reacció individualitzada. Sempre hem tingut una relació especial amb les cançons que han sigut senzills i ens hem endut alguna sorpresa. Per exemple, “Et vaig dir” no hauria estat senzill i, en canvi, ha tingut una gran acollida.