El Canet Rock és dels pocs festivals d’estiu que s’ha posposat al mes d’octubre, mantenint la mateixa proposta artística que teníeu prevista per al mes de juliol. Com heu arribat fins aquí?
Fa uns dies vam tenir el primer input que el 4 de juliol no es podria fer el festival, tot i que nosaltres, evidentment ja sabíem que no es podria. Vam reclamar –com tots els festivals— que ens diguessin a partir de quina data i format podríem programar; i fins just el 19 de març no se’ns van enviar unes recomanacions, que encara no són unes normes, especificant com es poden desenvolupar els festivals aquest estiu.
Però el Canet Rock té una idiosincràsia particular…
Tenim dos avantatges respecte a altres festivals que han hagut de cancel·lar: que només programem artistes del país, cosa que ha fet més fàcil reprogramar les actuacions, i que des del febrer teníem totes les entrades venudes. Parlant internament amb metges amics, d’una manera totalment amistosa i no dogmàtica, ens van dir que potser a l’octubre hi haurà moltes més possibilitats que es pugui fer, perquè a l’agost potser es podrà disposar d'un tractament. Sempre posarem per endavant la seguretat del públic i dels treballadors, i l’intentarem fer si ens deixen i podem complir les normatives i protocols de seguretat, sense desvirtuar l’essència del festival. No farem un Canet Rock on la gent hagi d’estar separada dos metres.
L’altre hàndicap que teniu és que l’espai és finit.
Podem arribar a tenir un aforament per 35-40.000 persones, però no podem fer les sortides d’emergència necessàries per a aquesta gent. També podríem reduir l’aforament, perquè ja ens estan tornant entrades i no les estem posant a la venda. Ja veurem, però, que fem a partir del mes d'agost.
Esteu tenint molta devolució d’entrades?
En aquests moments unes 1.300. No és molt, però és significatiu. El primer dia la devolució va ser brutal; ara és un degoteig diari de gent.
Creus que és per un tema econòmic o de dates?
La majoria de gent ens diu que és per les dates, perquè té altres plans o perquè viuen fora. També hi ha qui no fa la devolució perquè pensa que després si vol i pot venir no podrà tornar a comprar l’entrada.
Com gestionareu l'assistència?
Estem treballant amb protocols de seguretat. A diferència d’altres actes culturals com una festa major, els festivals tenim un control exhaustiu de l'entrada de la gent. Després dels atemptats a La Rambla de Barcelona i a Manchester, vam celebrar el Canet Rock amb alerta màxima; i no només nosaltres, tots els festivals. Es van fer reunions amb la policia i es van prendre totes les mesures per poder celebrar el Canet Rock amb tota la seguretat. En aquest cas estem preparats per posar en marxa qualsevol protocol que se’ns exigeixi, però sempre fins al punt que no es desvirtuï el festival. Aquests dies que passejo per Barcelona, comprovo que som éssers socials, i encara que estiguem en fase zero, la gent jove s’ajunta a les places... Si fas un concert per a cinquanta persones a dins d’una sala per cinquanta persones, aquestes estaran juntes; i en una zona amb molt espai passarà el mateix. La idea és fer el Canet Rock sense separar la gent. La gent s'ha de poder tocar. La gent va al Canet a gaudir de la música i de la companyia. Quan hem preguntat al PROCICAT que passà després de la fase 3, ens diuen que res, però veurem quina és aquesta nova normalitat.
Hi ha la possibilitat de fer el Canet Rock en dos dies?
No. Els artistes estan contractats per un dia, també hi ha el tema de seguretat i el fet que treballem amb uns pressupostos molt ajustats. La majoria d’entrades s’han venut a 30 euros, i per aquest preu pots veure els quinze grups de primera línia dels Països Catalans. Tampoc no volem desvirtuar l’esperit del Canet Rock. Potser aquest any no veurem sortir el sol perquè surt a les 7.50 h, i començarem i acabarem una mica més d’hora. I el Canet Rock és viure dotze hores de música i festa.
A més de les entrades, us ajuden a finançar el festival els espònsors i les institucions públiques. Com han reaccionat?
Els espònsors, perfecte, ens estan dient que si tirem endavant, estan amb nosaltres. Les institucions fan el que poden, en aquests moments tothom necessita ajuda. Amb l’import de l’entrada i la cervesa encara estic amb dèficit: volem ser un festival molt popular i a l’abast de tothom.
Un festival de tardor…
Amb el canvi de dates, la temperatura del mes d’octubre potser no ens anirà tan bé. Cal tenir en compte que, rere un festival, hi ha tot un món sencer de gent que viu d’això i no sabem com estarà l’any que ve, amb una temporada d’estiu sense festivals i sense esdeveniments culturals i musicals com aquest. Els que munten els escenaris, llums, so, backliners, empreses de seguretat, food trucks, tècnics... qualsevol d’aquestes empreses estan fent inversions constantment per ser competitives i per poder oferir tot l’equipament necessari, sovint endeutades i demanant crèdits. No sé si podran resistir aquesta temporada d’estiu, sense festivals, fires o festes majors. En aquest món es fa la temporada d’estiu per aguantar l’hivern. I els músics, alguns coneguts, ja estan buscant feines d’altres coses. No pot ser: necessitem que els músics puguin seguir creant música, fent noves cançons.
Creus que cal un pla de xoc? L’ha de liderar el govern?
Tota la societat necessita un pla de xoc. Nosaltres estem parlant del món de la cultura, que evidentment hem sigut els primers a parar i serem els últim a tornar. Tots hem vist una foto molt gràfica, amb els teatres buits i els avions plens… la gent va amb avió perquè l’IBEX és molt important, però si vas a un concert de quatre-centes persones no podràs seure al costat de la teva parella. Hem de trobar el sentit comú, buscar l’equilibri entre preservar la salut i la vida: necessitem viure. Al final serà preferible morir de la covid i no pas de gana. Malauradament, en aquest país la cultura està menystinguda i és prescindible. Estem reclamant aquell 2% al qual no s’arriba mai. No podem ni imaginar-nos com hauria estat aquest confinament sense música, llibres, pel·lícules…
Penso que no podem canviar la mentalitat de l’artista, que generalment és generós; però s'ha de pagar la seva feina. Veus els músics amb problemes, però alhora et regalen les cançons. Són generosos, i sovint participen desinteressadament quan organitzem un concert per reivindicar el drets i llibertats, o per recaptar fons per la lluita contra el càncer o la sida. Els artistes sempre hi són, i no només ells, tot el món que hi ha al darrere. El món de la cultura dedica moltes hores de les nostres vides a treballar per causes. En moments de crisi tan brutals com aquests, la gent ha de pensar que som persones que també mengem i paguem lloguers, impostos… i això en aquests moments no està garantit. I no només això, tampoc no està garantit que puguem tenir cultura, si no la cuidem. Hem de ser conscients que la cultura ens ha salvat.
La sortida d’aquesta situació rau en la cooperació?
Estic totalment a favor de la cooperació. És cert que en aquest sector sovint hi ha rivalitats; però ara estem tots al mateix sac: o tirem endavant plegats o no ens en sortirem. No em val sortir-me’n si no ho fan les empreses de so, els dels llums, o el festival del costat. Per primera vegada en molt de temps, ens estem reunint festivals, quan no ho havíem fet mai, buscant mesures… La unió fa la força, això és i serà sempre així.
Com encareu el 2021?
El 2020 resistirem perquè som una empresa petita i molt austera; hem anat molt a poc a poc. Demanarem crèdits i el que faci falta per subsistir, ja que ens han caigut tots els altres projectes que teníem programats per aquest any. Farem com les tortugues. Un any l’aguantarem, segur, i tant de bo puguem fer el Canet Rock: hi estem treballant molt dur. Com a Sunmusic, veig que el 2021 ens en sortirem també, però com ja he dit abans, no em val que ho fem només nosaltres, necessitem que se’n surti tothom. També la premsa cultural: tots som un. Ens necessitem els uns als altres. Hem de reclamar ajudes perquè som un sector molt important, i també ajudar-nos entre nosaltres.
Els festivals no esteu agrupats. Hi ha la plataforma XÀFEC, l'associació de mànagers i promotors ARC…
Estem fent reunions amb tothom. Cada vegada que cau un festival per nosaltres és un drama. Per exemple, cada any vaig al Primavera Sound a aprendre. Quan cau el festival, tots els músics, tècnics, i la gent que treballa al Primavera es queda sense feina i molts d'ells vindran a treballar al Canet Rock. Més enllà del tema econòmic hi ha la qüestió emocional… Organitzar un festival és una feina incerta ja amb bones condicions: quan treus un cartell no saps si vendràs les entrades, si aquell dia plourà, o ves a saber què passarà… però ho assumeixes. I ara de sobte ve aquest virus, i ningú no estava preparat. Ens està matant un bitxo perillós que ningú ha vist venir. No sabem ni en quin món estem vivint.
Transcripció: Rosa E. Massaguer
.gif)
.gif)
