Ara, Papell i la seva banda han estrenat disc aquest 2020. Es diu Paraules enceses enmig d'un foc apagat (Microscopi) i la crisi de la COVID-19 n’ha interromput la promoció. “El coronavirus ens ha tallat tota la promoció que volíem fer del nou disc. És una pena perquè m’agradaria que la gent se l’escoltés bé. No és un disc que enganxi a la primera, sinó d'aquells que, cada vegada que l’escoltes, va entrant una mica més. Em pensava que ens quedaria un àlbum bastant acústic, però al final ens han quedat tres o quatre temes que tenen bastant marxeta”, explica amb un cert desencís. El disc es va enregistrar d’una manera ben particular: “primer vaig gravar la veu i l’acústica i després la resta de músics hi van anar posant els seus instruments”.
Al llarg dels anys la banda s’ha guanyat la fama de grup maleït a força de cops. “Maleïts sí que ho hem estat. No és una fama. Amb l’èxit i la fama que teníem el 92, si haguéssim tret el Bevent silenci el 93, que és quan tocava, hauria sigut una altra història. Vam tenir una frenada que ens va fer desaparèixer. Quan vam tornar el 96 vam anar a parar a AZ Records… que no ens va pagar ni un duro de les vendes. Però bé, tothom sap que som una banda que sona bé en directe i que té temes interessants, però ens costa molt arribar als mitjans”, confessa el músic.
La força dels Tancat és als directes, però Papell es queixa que cada cop és més difícil actuar: “nosaltres hem continuat tocant sempre, el que passa és que no hem fet discos. Durant una època va estar amb nosaltres el Marc Grasas -fins que va marxar a Els Pets- el Tòfol Martínez, l’Oest de Franc, el Jordi Mourelo… Hem fet molts directes, especialment pel Vallès i per un petit circuit de sales de Catalunya. Ara aquest circuit de sales pràcticament ha desaparegut perquè totes s’apunten a la taquilla inversa”.
Papell és dels pocs músics de la seva generació que encara no ha provat l’aventura amb el seu nom i cognom. “M’ha passat moltes vegades pel cap fer un disc com a Jaume Papell perquè, per exemple, en aquest disc, els temes ja els vaig portar molt acabats. Altres cops, encara que les cançons fossin meves, les acabàvem d’arranjar entre tots al local d'assaig. En aquest, no; els músics van acabar de treure els seus arranjaments al mateix estudi. Ara tinc banda però estic pràcticament sol a l'hora de buscar bolos o promocionar el grup a les xarxes. Tot i així, sempre he estat partidari del funcionament de banda i sempre he cobrat el mateix que els altres músics, encara que faig molta més feina. Si m’animés a fer un disc més, potser seria com a Jaume Papell”, comenta. Tot i que, si no hi ha nou disc, hi pot haver una reedició: "Bevent silenci (AZ Records, 1995) és l’únic disc que ara no es troba al mercat, ni tan sols a les xarxes. Potser la propera cosa que faci sigui recuperar-lo, mesclar-lo de nou i penjar-lo a les xarxes per tal que hi hagi la col·lecció completa de Tancat per Defunció".
.gif)
.gif)
