ZeBrass, el grup de Vilanova i la Geltrú, presenta el nou disc Som pell (autoeditat, 2020). La presentació del treball es va haver d'ajornar a causa de la COVID-19 i el confinament, però ahir estrenàvem a Enderrock l'últim avançament d'aquest àlbum, el tema "Segona vida", i avui us portem el nou treball de la banda. Parlem també amb els membres de la marching band sobre el disc i descobrim els detalls d'aquesta nova referència.



Som pell (autoeditat, 2020) combina un estil reggae, ska, dancehall i reggaeton amb un toc de jazz. Com arribeu a aquesta sonoritat? D'on ve l'atracció per la música jamaicana?
Doncs ha estat una mica l'evolució natural de la banda. Amb la influència dels grans músics que hi havia en el seu inici, gent com Pol Omedes, Alberto Pérez, Pau Font o Jon Robles era impossible que no hi hagués la improvisació i el llenguatge jazz en la nostra música. Però el nostre amor cap a la música jamaicana, a poc a poc, ens va anar conduint cap a aquest camí, i aquesta és la culpable que ara vulguem transmetre els ritmes a tothom i tothora. Per altra banda, el Puça, saxofonista i principal culpable dels arranjaments, ha estudiat jazz i música moderna a l'ESMUC i ens presenta unes tensions i acords jazzis totals que podeu trobar per tot el disc.


Les vostres lletres venen carregades d'un missatge reivindicatiu. Tracteu temes de crítica social, manipulació dels mitjans, la situació política... Com és el procés creatiu de combinar aquesta forma de lluita amb bases ballables que puguin arribar a un públic més 'mainstream', per dir-ho així?
Principalment partim de la base de poder transmetre les nostres inquietuds i els nostres ideals, mitjançant un missatge positiu i alegre. Aquesta és una de les armes que tenim com a músics. És veritat que a vegades és difícil no enfadar-se per algunes decisions polítiques que ens afecten, però allò que depèn de nosaltres directament sí que ho podem canviar i fer-nos-en més responsables socialment. Volem que la gent s'ho passi bé escoltant les nostres cançons i alhora pugui reflexionar sobre temes que ens preocupen.
 
Aquest disc incorpora més elements electrònics que els anteriors. Com preneu aquesta decisió musical? Podríem dir que és el resultat de l'evolució del grup cap a nous camins i sonoritats o és més aviat un experiment?
És més aviat la tendència que està agafant la música, també el reggae. D'aquesta manera hem pogut modernitzar una mica la nostra sonoritat. El fet de ser una brass band a vegades ens limita, però hem buscat que de la barreja dels 'syntes' amb els instruments de vent en sortissin nous timbres. Vàrem experimentar ja amb aquests sons en la mixtape de Beatles -ZMB mixtapes, vol.2 (ZeBrass Marching Band, 2020)- que vam enregistrar amb alguns músics d'Auxili, Portobello i Buhos. El resultat ens va agradar i amb l'Oriol Puig 'Puxi', que ens ha fet la producció de Som pell, vam decidir que havia de ser una sonoritat més de la banda. Com a última reflexió o com a detonant per prendre aquesta decisió, trobem que una brass band de referència, com Lucky Chops, en el seu últim disc dona molt de pes a tots aquests elements electrònics.


Amb Som pell (autoeditat, 2020) voleu treballar més la part dels directes i heu preparat noves propostes amb membres d'Itaca Band i Txarango. Alguna novetat o proposta que ens pogueu avançar de les futures actuacions?
Esperem poder presentar un directe molt més potent després d'haver estat treballant mesos a casa i a l'estudi. Volem transmetre tota l'energia que hem acumulat aquest temps sobre l'escenari. Creiem que amb onze persones sobre l'escenari podem oferir un espectacle dinàmic i amb molt de ritme. L'Albert i el Jordi (Punch Produccions) ens han ajudat molt en aquest sentit. Per nosaltres, el coronavirus ha estat un gran contratemps, ja que comptàvem amb 15 actuacions a la primavera, on teníem moltes ganes d'ensenyar tota aquesta festa que havíem preparat. Veure vuit instruments de vent i dos cantants movent-se lliurement per un escenari no passa cada dia i esperem que aviat ho pugueu i puguem gaudir!


El missatge reivindicatiu de lluita social i ecologisme està molt present en aquest disc. Com el definiríeu, en conjunt, aquest nou treball?
Ha estat com fer teràpia. Hem pogut aprendre moltes coses, tant pel que fa a la part musical com allò que vivim dia a dia. Tenim cançons que ens han sortit abruptament i d'altres que les hem necessitat modelar a poc a poc. No deixa de ser el que ens passa a la vida real: obrir i tancar portes que no saps on et portaran. Pel que fa a la sonoritat, és un tema que ja havíem parlat abans de començar amb el disc, i volíem fer veure l'essència de la brass band amb un so més electrònic i modern.


Quins són els vostres referents a l'hora de compondre?
A l'hora de compondre aquest disc hem fet coses que teníem dins de la nostra motxilla musical i a vegades hem anat a buscar una referència més clara per acostar-nos a aquell so. Grups com Dr. Ring Ding, Toots and the Maytals, Skatalites, Melow Mood, Lucky Chops, Gramophonoe All Stars Big Band, i més de l'escena catalana com Dr. Prats, Oques Grasses, Buhos, Adala o Auxili.