Com anuncia el seu nom artístic, Lo Pau de Ponts és un noi d'un poble de la comarca de la Noguera (Ponts). Llicenciat en dret, radiofonista, youtuber, i ara també cantautor, Pau Pinós consolida la seva trajectòria musical en un disc homònim que publicarà en els propers mesos. L'autor va començar a fer cançons diàries al programa Fricandó matiner, i d'aquí va créixer la inquietud d'anar una mica més enllà amb la seva faceta com a cançó d'autor i xouman musical. En parlem amb ell en un entrevista amb motiu del llançament del primer avançament en forma de senzill: "Del poble a la capital". 

Lo Pau de Ponts és una personalitat polifacètica. 
Sí, però no més que tothom! Vull dir que tothom té inquietuds diverses, poca gent neix amb una cosa única i concreta. N'hi ha que deuen pensar "ah! és aquell del YouTube", altres, "ah! és aquell que fa cançonetes a la ràdio...!, i tots tenen raó, és clar! 

De totes maneres, des dels teus inicis fins a YouTube has fet servir la música per expressar missatges satírics i humorístics. Quina és la teva trajectòria musical?
Jo tota la vida he anat a l'escola de música, de petit tocava el violí. De més gran he utilitzat les cançons per aquesta faceta de xouman. He après a tocar la guitarra de més gran, una mica només, però em defenso per a fer els garrotins! El que fins ara hem fet més ha estat cantar damunt de bases prèviament fetes, i això és el que amb aquest nou disc podria canviar.

Aquest canvi ha vingut de forma natural? 
Ja feia dos anys que em perseguia el Carles de Crea Multimedia, que és un tio insistent i amb les coses clares. Jo aleshores estava a la ràdio cada dia fent una cançó i tenia molta feina, però al final em va convèncer a fer un disc. En el fons és una cosa per la qual sempre havia tingut inquietud! I és clar, en un disc han de sortir cançons pròpies, i això sumat a la meva motivació de fer-les doncs va ser l’empenta definitiva. És una manera més autèntica d’explicar el que et passa a tu i, a més, sempre és divertit fer coses noves. Jo sempre dic que aquesta faceta musical va venir per l'afany d'intentar distreure'm a mi mateix, i a partir d'aquí si puc entretenir altres persones, doncs encara milor! 


Se't veu content, amb tot això! 
És clar! Tot i que també ha vingut perquè, d’entrada, m'he fet una mica gran, això vol dir veure com van les coses també. I per altra banda, he conegut molts artistes... al principi tens més les ganes de treure una cançó random perquè saps que funcionarà, però al final es tracta de fer coses que a tu et facin sentir orgullós, consolidar-se una mica... un procés d’evolució. M’està agradant, sí, i de moment estic content. En aquest disc hi haurà deu o onze cançons i més endavant, ja veurem!

"Del poble a la capital" podria ser una cançó autobiogràfica. 
Exacte. Potser en aquest disc es veu una mica més lo Pau Pinós que Lo Pau de Ponts. Parlo de coses que m’han passat a mi, però vull aprofitar-les perquè són situacions que han passat a molta gent. A la cançó no parlo de Ponts, parlo d'"el poble", perquè cadascú se la pugui fer seva. 


Així doncs, et quedes amb la vida al poble? 
Jo és on he passat la meva vida sencera, encara que els últims anys els hagi passat a Barcelona pels estudis i la feina... Al final més que els llocs on estem, el que més recordem són els moments. Si tu recordes una etapa de la teva vida molt feliç a un lloc, recordes aquell lloc com a meravellós. A mi em sembla que la vida al poble és més tranquil·la, com diu la cançó: "lo nostre lema de vida és anar fent" i hi tens nom i cognom. En canvi a la ciutat ets més un número, vius entre l'anonimat, i no dic que això sigui dolent, però és qüestió de saber a cadascú què li convé. Jo soc d’un poble i per tant canto cançons de poble d’una manera molt natural, però no vull fer-me abanderat de res. A més, ara amb el tema de la pandèmia sembla que està canviant una mica això de la vida laboral a la ciutat, a veure com evoluciona! 

Quins altres temes hi tractes, al disc?
Una mica de tot, la veritat! Una cançó parla de l’escalivada, una altra d’anar al dentista... temes molt planers i quotidians sense cap més pretensió que entretenir una mica i passar-ho bé.

El senzill que has avançat apunta cap a una música festiva i de mestissatge. Serà aquesta la línia sonora? 
Crida l’atenció que en aquest disc hi haurà cançons de molts estils diferents. Hi haurà una ranxera mexicana en català (aquest hivern vaig anar a fer un viatge per Sud-Amèrica i en aquest sentit suposo que els sons d'allà em van influenciar). També hi haurà un ballenato colombiano, rumba, reggae... una mica de tot! Trompeteta i cançó festiva tampoc no hi faltarà, no m'agrada limitar-me. 


Què escolta Lo Pau de Ponts?
Jo de petit escoltava LaTrinca, que suposo que m’ha portat a fer aquest tipus de lletres més satíriques. Però el que es porta ara aquí al país també ho escolto, de fet hi haurà una col·laboració sorpresa al disc d'un xicotot d'aquí que ho està petant fort actualment! Per altra banda, també m’agrada molt el Lluís Llach. No em caso amb ningú, però, una mica tot. 

Què ens en pots dir, de la previsió de concerts, tenint en compte la situació derivada del confinament? 
No sabem gaire com evolucionarà. De moment el format serà el que tenia més fins ara, de posta de festa major. Més tard no descarto anar amb una banda, ja que és el que demana una mica l'estil del disc... De moment anirem descobrint cançons una per una, el fet de treure-les separades fa que pugui tenir ressò i protagonisme per ella mateixa. I al final les agruparem, quan es puguin presentar en directe.