Actualitat

El 'collage' musical de Joan Bibiloni

El músic manacorí presenta un treball jugant amb sons de la seva obra ‘Damunt sa roca’

Joan Bibiloni: «De vegades pens que quan no he tocat la guitarra he perdut el temps»

| 05/06/2020 a les 17:30h
Especial: Entrevistes
Arxivat a: Enderrock, edrbalears, actualitat, Joan Bibiloni, actualiat
Joan Bibiloni
Joan Bibiloni | Juan Miguel Morales
Joan Bibiloni és una ment inquieta que no para d’idear nous projectes. El seu currículum ja ha quedat acreditat molts cops i la seva guitarra ha acompanyat grans músics de prestigi i reconeixement mundial. El seu últim projecte, però, és molt singular. Es diu Damunt sa roca i és el primer d’una sèrie de treballs que agrupa sota el nom de Collages. Damunt sa roca es pot escoltar ja a través de Bandcamp i ben aviat també estarà disponible a les xarxes, encara que de moment no hi ha prevista l’edició física.

Però, què és Damunt sa roca i d’on sorgeix? El mateix guitarrista ens en dona les primeres pistes. “Va ser un monòleg musical que vaig fer dos dies al Teatre de Palma fa uns cinc anys. Ara he agafat alguns enregistraments i m’he dedicat a jugar amb els sons i muntar una mena de collages sonors. Amb s’ordinador he muntat, per exemple, fragments de frases d’una percussió sola, he agafat un altre instrument i li he canviat s’afinació… Això ha fet que hagin aparegut unes peces noves que no tenen la típica estructura de les cançons d’estrofa-tornada-estrofa… És una cosa més sensorial”. A Damunt sa roca hi podem sentir les veus de Concha Buika, Jaume Santandreu, Blai Bonet i Biel Majoral. I fins i tot algun fragment d’àudio de la cançó “Sa roca” de la sessió del disc Mà en es cor (Satie, 2008).



La major part de l’elaboració del treball, Bibiloni l’ha feta sol a casa seva només amb un ordinador i uns auriculars, però també ha involucrat puntualment músics amics. “Vaig enviar uns àudios al pianista Javier Mora, per veure si se li acudia alguna pardalada per fer. M’ha tornat una mena de colors sonors que jo he tornat a manipular i he posat on he volgut", comenta el manacorí, "i Jorge Pardo, també. Em deixen manipular-los perquè m’aprecien molt i pensen que són en bones mans”.

Però aquest és només el primer collage. “Ja en tenc altres de fets. Ara he de pensar quin serà el proper que treuré. Potser una peça de 20 minuts que ja tinc feta. O altres peces. Una d’elles l’he enviada al DJ Kiko Navarro i li ha interessat molt”, explica Bibiloni, que reconeix que té molt material. “Tenc una quantitat de material acollonant. En podria treure molts. Gran part dels recursos que he utilitzat els he trobat a Silencio roto (Blau, 1987), a Una vida llarga i tranquil·la (Blau, 1984) i a “Una arracada, una mirada (a Elis Regina)” de Joana Lluna (Blau, 1982).

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.