entrevistes

Aina Palmer fusiona música i filosofia al primer disc

L'artista debuta amb 'Psicopompa' i parlem amb ella sobre el treball

| 09/06/2020 a les 10:30h
Especial: Entrevistes
Arxivat a: Enderrock, psicopompa, aina palmer, actualitat, llistes, edrvalencià, entrevistes
Aina Palmer
Aina Palmer | Arxiu de l'artista
La professora de llengua, youtuber i cantautora valenciana Aina Palmer presenta el seu debut, Psicopompa (autoeditat, 2020), un disc farcit de cites filosòfiques i sonoritats urbanes. L’artista s’ha inventat el nou moviment del ‘xonisme intel·lectual’, que practica amb estètica kitsch i amb la influència d’Antònia Font, Senior, Beach House, Erik Satie o Los Planetas.



En el primer disc, la filosofia es fusiona amb la música i actua de fil conductor: “A les lletres hi ha una simbiosi entre aspectes formals de la filosofia i la quotidianitat mundana, on es pot trobar la transcendentalitat”. A més, amb el títol ha volgut traslladar la idea antropològica del ‘psicopomp’ (guia de les ànimes dels morts) a les cançons: “La música ens fa viatjar, ens trasllada entre estats d’ànim i ens ajuda a superar situacions dures. La música ens acompanya sempre, és un universal antropològic”, assegura Aina Palmer, alter ego de Patinadora Daltònica a Facebook, que treballa de comunicadora i doctora en Literatura Catalana Contemporània. Ens explica en detall algunes de les cançons de l'àlbum:

1. “Aristòtil”
“És la primera cançó que vaig compondre del disc, amb un estil electropop i la influència de Guille Milkyway i Putochinomaricón. Volia sintetitzar les idees de l’epistemologia del peripatètic amb un to humorístic i superficial, llevant el ferro i la sacralització que s’ha donat al seu pensament.”

2. “Lao tsé”
“Indie-pop amb influència del grup nord-americà Cigarettes After Sex. Lletra simbòlica i al·legòrica referida al sentiment socràtic del ‘només sé que no sé res’, que reflexiona sobre l’analogia entre la biografia dels individus i la història de la humanitat, situant el subjecte fusionat i diluït en la societat”.

3. “Freud”
“Pop suau que parla d’un intent de suïcidi mal executat. Es tracta d’un duet amb lletra d’Alfonso Navarro del grup tecno de Castelló Anticiclón, amb qui també col·laboro al seu primer EP, Todo arrasado, todo quemado (autoeditat, 2020)”.

4. “Nietzsche”
“Tema guitarrer amb ressonàncies de grups de rock-indie femenins en la línia de The Stooges, Las Vulpess, Fresones Rebeldes o altres de més contemporanis com són Cariño o Lisasinson. La lletra gira al voltant de la figura controvertida del filòsof del nihilisme, amb tocs biogràfics”.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.