Els trapers de Sabadell, Flashy Ice Cream, presenten el nou treball Don Gelato (Delirics, 2020). A Enderrock.cat ja vam parlar sobre alguns aspectes del disc i vam avançar també els temes "Alba" i "Celebro i bec". Avui descobrim el treball al complet, un disc brillant i amb aires estiuencs. Parlem amb els artistes sobre la seva situació, els seus ideals i el nou àlbum.



Les líriques de Flashy parlen de la vida i els conflictes de la joventut. Canten sobre temes quotidians com l’amor però també de la denúncia social i la diversió amb els amics. Les cançons defensen una ètica i uns valors amb un llenguatge desacomplexat. A qui va dirigit el vostre missatge?
Creiem que el nostre receptor és sobretot el públic jove, tot i que l’esperit de joventut no hi entén, d’edats. A la pregunta ja es defineix molt bé de què parlem, per tant ens pot entendre la gent que visqui o hagi viscut realitats i situacions com la nostra.

Qui escriu les lletres?
Les cançons les escrivim el Giancana o el Sneaky. Ens tanquem a l’estudi amb un beat o amb una idea i l’espremem fins que trobem el punt sobre el qual volem parlar, o el ‘vibe’ de cada moment. Així i tot, sempre els acabem tancant amb el productor Daax i el dissenyador gràfic C. Turu, que no formen part al 100% de la composició dels temes, però sempre hi poden aportar un punt de vista nou que potser no havíem vist o al qual no havíem arribat.

Quins són els temes que més us identifiquen ara mateix?
Ens identifiquem clarament amb temes com “Gala” –de Brillar o morir (Música Global, 2019)–, que pel nivell de ‘puresa’ que vam aconseguir en el seu moment encaixa perfectament amb les emocions que volíem plasmar. També ens representa molt “Celebro i bec”, perquè és el tema més fresc que tenim i plasma la situació en què ens trobem. A més, va ser el punt de partida del nou projecte que tenim entre mans, que hem cuidat molt i que teníem moltes ganes de mostrar al món.


La vostra sonoritat es pot qualificar de música urbana en català, amb influències de trap, rap, dancehall i reggaeton. Com vau entrar en l’escena trapera?
El primer contacte va ser pels volts del 2012 quan el trap nord-americà va entrar al mainstream gràcies a temes com “Love Sosa”, de Chief Keef. Nosaltres ja veníem del hip-hop i segurament allò va fer un clic als nostres caps adolescents. Poc després vam descobrir un referent com la P.A.W.N. Gang, a qui al principi la gent es prenia a conya perquè no entenien res. Probablement nosaltres tampoc ho pillàvem del tot, però sabíem d’on sortien i ens regalàvem disparant salsa de tomàquet.

Quines són les limitacions que us pot provocar cantar en català?
Volguem o no, només ens podem dirigir directament i ens poden entendre un màxim de dotze milions de persones. I, a més, una cosa és entendre i l’altra agradar. Per exemple, a països de parla hispana podríem connectar de la mateixa manera que agrada el trap italià, francès..., perquè per a ells la nostra llengua no va lligada a una ideologia o un sentiment de pertinença. En canvi al mercat espanyol és més complicat arribar a segons quins sectors justament per aquests motius. El català no es valora únicament com a llengua, sinó que va lligat a altres factors que no tenen a veure amb la llengua i la música estrictament parlant. Per tant, cantar en català és una limitació, però alhora un repte a superar.

Últimament es parla molt del concepte ‘venuts’ quan algun artista es passa al castellà... Què en penseu?
El fet de ‘vendre’s’ no considerem que tingui a veure directament amb si cantes en català, castellà o xinès, més aviat va lligat als teus principis, ideals i objectius. Si els traeixes per aconseguir l’èxit, llavors sí que t’estàs venent.

Sou cada vegada més exigents?
Tota la vida que fa que anem de concerts, sobretot del nostre gènere, i vulguis o no cada cop som més crítics i sabem valorar quan una feina està ben feta. No veiem just fer pagar una entrada a l’espectador si nosaltres no ho donem tot. Per això volem donar molta importància als concerts i a la posada a escena, i els preparem a consciència per oferir un espectacle que faci que la gent vulgui repetir.