Fa 30 anys va liderar 972, posteriorment va ser la veu de Tro i es va convertir en Víctor Gioconda. Han passat els anys i Francesc Rubiño ha reaparegut amb força a Spotify amb discos publicats sota diferents identitats. Des de desembre fina ara, ha publicat cinc elapés autoeditats Independència, Mare, The Juliberts, Greatest hits i Habaneras i havaneres, a més de diversos senzills. Això sí, ho ha signat amb quatre noms diferents. Aquesta mateixa setmana ha presentat el darrer: Amor i Costa Brava (autoeditat, 2020).

D’on surten totes aquestes cançons?
Jo tenia moltes cançons fetes i vaig decidir publicar-les. La meva parella és de fora i va venir a viure amb mi a Girona fa sis o set anys. Era el principi del Procés i jo li intentava explicar la situació que vivíem però ella no ho entenia gaire. Vam començar a anar a conferències. Normalment hi eren Lluís Llach, Sergi Sabrià, l’Anna Caula… Volia que anés entenent de què anava la història. I paral·lelament, de cada tema fort que sortia, en feia una cançó. És un relat descriptiu del procés. L’any passat vaig pensar a editar-ho i em vaig posar en contacte amb Picap, que era la meva última discogràfica.

No li va interessar?
Al contrari, en principi, sí. En Joan Carles Doval es va alegrar que li enviés i les cançons li van semblar meravelloses però quan li vaig plantejar el tema de la producció ja no vaig notar tant d’interès. Em va dir que ja no es venen discos, cosa que em va provocar una gran frustració, i em va proposar d’editar-ho en un format digital, que jo no sabia ni què era. Al final vaig entendre que pretenia editar les cançons digitalment tal com les hi havia enviat. Me'n vaig informar i ho he fet jo.



Estem parlant del disc que es diu Independència.
Sí, que vaig penjar a les xarxes el Nadal passat. Va ser el primer. La cosa bona és que ho he pogut publicar; la dolenta és que m’he assabentat com va actualment el món de la música i he arribat a la conclusió que, tal com jo l’entenia, està totalment perdut. Però descobrir Spotify per a un melòman com jo ha estat una passada. Ara, cada nit me'l poso per anar-me’n a dormir. I vaig decidir publicar tota la meva obra que encara estava inèdita. Si haguéssim parlat fa un any, jo no sabia què era Spotify.

Ho has publicat amb diversos noms…
Sí, la meva obra està amb quatre noms diferents: Rubiño, Francesc Rubiño, Víctor Gioconda i Jonny Sacas. Ara acabo de publicar Amor i Costa Brava; tinc un senzill a punt amb "La bella Lola" i un altre disc com a Jonny Sacas.



Per què aquesta diversificació?
Té una explicació. Hi ha un filtre molt sever i demanen una coherència estilística. Per això cada perfil té un estil diferent. Francesc Rubiño fa sobretot havaneres (amb una versió d'"Al Vent" de Raimon inclosa); les cançons que faig amb la meva companya Ana Belén són a Rubiño; Jonny Sacas són cançons relacionades amb Amèrica Llatina i Víctor Gioconda la meva obra més personal. Per mi, així té més coherència. Víctor Gioconda ha publicat The Juliberts, que són cançons dedicades a les meves nebodes Júlia i Berta, i Mare, dedicada a la meva mare que va morir fa 30 anys.


On et podem veure en directe?
De moment enlloc. Jo mai no he deixat el món de la música però m’ho he anat fent a casa. Era en un grup d’havaneres, Llops de Mar, que a dia d’avui ja no existeix perquè el director va tenir un infart. Durant tota la meva vida, des dels 16 anys, he tocat quasi cada dia. Ara estic en un pla contemplatiu. Fa un any que estic en una parada professional. Però estic en un projecte musical molt interessant. M’agradaria molt retornar al món de l’havanera i fer una havanera més fusionada.

Fa 30 anys acabaveu de formar 972. La gent encara te'n demana cançons?
Em demanen que hi hagi cançons de 972 a les xarxes, que hi ha molt poques coses. No hi ha cap actuació en directe ni el disc és a Spotify.

Has estat a 972, Tro, Víctor Gioconda… de quina etapa n'estàs més orgullós?
La meva espina és Tro. És l’únic grup en què jo no feia ni la lletra ni la música, només hi cantava. Per això puc dir que no se li ha fet justícia. En guardo un gran record i estic convençut que tenia molta qualitat. Era una banda de nivell internacional.