Salvador Cufí és director de Música Global Discogràfica, discogràfica gironina que enguany celebra els 25 anys d'història. Ha editat bona part dels artistes més populars de la música popular catalana dels darrers anys: Els Catarres, Buhos, Sopa de Cabra, Gossos, Ja T'Ho Diré, Doctor Prats, Lax'n'Busto, Whiskyn's, Quimi Portet, Miki Núñez,… La crisi de la COVID-19 ha afectat els seus dos darrers llançaments; els darrers treballs de Blaumut i Els Amics de les Arts.

Com heu afrontat aquesta crisi, com s'ha transformat la vostra feina durant aquests mesos?
Suposo que, com tot el sector, ho estem passant fatal, molt malament. Gairebé totes les companyies discogràfiques estem treballant a 360 graus, i això vol dir que ens ha afectat amb tot. Vivim més que mai dels artistes, i hem intentat ser a prop d’ells, ja que són els que realment ho passen pitjor. Les discogràfiques, però ens ho trobarem més l’any que ve: ara ens estan arribant les liquidacions de drets de l’any passat, però els artistes en aquests moments no tenen actuacions, i per tant no tenen ingressos.
 
Heu hagut de practicar alguna mesura?
No hem fet cap ERTO, hem estat treballant el doble, o el triple, molt més del normal, i estant a casa, no hi ha hores. Sobretot buscant projectes –en poc temps en tindrem alguns d’importants–, captant nous artistes, i buscant coses noves a treballar. Hem intentat reinventar-nos, treballant al màxim les xarxes digitals,… tot i els mals temps hem contractat community managers!
 
I el departament de promoció, com ho ha viscut?
Amb el tema de la promoció física del nostre departament s’ha treballat igual o més, no s’ha anat a les ràdios, però la meva gent ha treballat telefonant als mitjans de comunicació, a les emissores, als diaris, a la televisió,... mostrant els nou senzills que estem fent… fent el mateix, però a través de la plataforma Zoom.
 
Com creus que han actuat les administracions amb el tema discogràfic?
Falta materialitzar els fets, però crec que hi ha molt bona voluntat. No m’esperava que les intencions fossin tan bones, però els fets encara no els veig. M’ha sorprès perquè hi ha hagut molta comunicació amb les entitats i amb la gent del sector, i s'han recollit moltes idees. Estan traslladant moltes d’aquestes idees per tal d'intentar ajudar el sector, no només econòmicament –que cal moltíssim–, sinó fins i tot a tirar endavant projectes que necessiten la seva participació. Com per exemple, els projectes digitals, que creiem que avui per avui són el tot.
 
Alguns discos s'han quedat a la casella de sortida, oi?
Estem planificant de nou les sortides; teníem la d’Els Amics de les Arts, que s’ha ajornat i si no hi ha res de nou surt el mes de setembre… però ens ha fet mal: primer a l’artista, i després a nosaltres, ja que teníem els cedés i els vinils fabricats, i una promoció física molt ben planificada, que evidentment no hem pogut fer. Amb un grup com EADLA, la promoció física funciona molt bé, la gent ha de poder comprar el disc físic, i ells han de poder fer signatures. Nosaltres donem molt valor a la signatura de discos, sinó estem perdent el valor del fan que vol el CD o el vinil signat. Ara mateix, estem mirant quan es podrà fer. També estem programant la sortida per l’any que ve del nou disc de Buhos; ara hem tret el primer primer senzill. De moment treballem cançons per després tornar a la normalitat.
 

Els Amics han reemprès un petita gira, actuaran a Porta Ferrada, Sons del Món, Ítaca,... no hagués estat bé treure el disc coincidint amb aquests concerts?
Es va tenir en compte, però per les dues parts, grup i discogràfica, vam acordar que fessin uns concerts més íntims. Per fer la gira del nou disc haurien d'haver fet, com ja estava programat, un stage amb tota la seva banda; i això, ara mateix no ho poden fer. Han hagut de reinventar-se, han gravat uns vídeos durant el confinament que han agradat molt, i per salvar al màxim aquesta situació faran algunes actuacions els tres sols en format acústic. A partir d’aquí traurem el disc al setembre, que és quan també hi ha prevista la presentació. De qualsevol cosa que ens passi en aquesta vida, per dolenta que sigui, li hem de trobar la part positiva, i crec que d’aquesta situació hem après moltes coses per bé.
 
El consum de música digital ha augmentat? Tot i que els ingressos potser han disminuït perquè hi ha menys publicitat…
Curiosament, les primeres setmanes del confinament no va ser així, i fins i tot va baixar el free. Va augmentar moltíssim el consum de plataformes audiovisuals: Netflix, HBO, etc., però el de música fins i tot va baixar. En aquests moments està més o menys com estava abans del confinament, amb la diferència que ara hi ha molt de free, menys Premium, i els ingressos en publicitat de YouTube han disminuït un 70%. Per tant, sí que hi torna a haver un creixement amb el digital, però amb molta menys recaptació.
 
Durant aquests mesos de confinament hi hagut grups que han fet enregistraments casolans. Com a discogràfica, això us fa un favor o us perjudica?
És molt complicat. Això ha passat i passarà sempre. En aquests moments prioritzem l’artista, per damunt de qualsevol contracte. En el cas de Música Global, sempre hem arribat a acords, amb bona voluntat per les dues parts, intentant, això sí, no perjudicar el disc, per exemple. Aquests enregistraments no es poden editar a causa de la qualitat, fins i tot les plataformes ja demanen uns mínims. És una manera que els artistes estiguin actius i vagin creant; hem de conviure junts i hem d’arribar a un acord que no ens faci mal a cap dels dos.
 
Fa més o menys un any vau estrenar una aliança amb Universal Music, que ha donat alguns fruits potents, com és el cas de Miki Núñez. Com la valoreu, i com ha respost en aquest moment de crisi?
Soc partidari de sumar, crec que ens afavoreix més sumar que dividir, per la qual cosa ho valoro positivament. Gràcies a ells podem treballar amb en Miki Núñez, qui considerem que és i serà un gran artista a l’estat espanyol, ja que a Catalunya ja està consolidat. On nosaltres no arribem poden arribar ells, i on ells no arriben, nosaltres arribem. Ara ens toca treballar el nou projecte de la Judit Neddermann, que ens fa molta il·lusió. De vegades hi ha artistes que es capfiquen i volen anar amb una multinacional, i no amb una discogràfica independent. Crec que s’equivoquen, perquè al final, al peu del canó hi ha les independents.


Durant el confinament, en Miki Núñez va impulsar una versió col·lectiva de la cançó “Escriurem”, donant suport a la iniciativa #JoEmCorono. Com va anar?
Ho vam viure amb unes ganes terribles. Vam veure que “Escriurem” sonava molt als hospitals, i tothom se la feia seva. En una de les videoconferències que fem molt sovint amb en Miki, va sortir aquesta història. Sincerament, no sé si va ser ell o nosaltres qui ho va proposar, però de seguida tots plegats vam dir: "ei, tirem això endavant!", i en Miki s’hi va posar de seguida. Ell s’ho va agafar com una cosa molt personal, i va començar a trucar a amics seus; per part de Global, en Ramon Montardit es va posar les piles juntament amb el productor Carlos Avatar, i tothom hi va participar desinteressadament. Encara a hores d’ara a YouTube continua augmentant, i tenim més d'1,3 milions de visualitzacions. Ha estat una cosa tan maca, que serà irrepetible.
 
De tots aquests mesos de crisi cultural creus que hi haurà alguna cosa que farà canviar la indústria discogràfica?
El meu desig és que puguem tornar on vam deixar-ho, és més, quan passi tot, i que sigui al més ràpidament possible, tornar com a mínim al 2019. Tot igual, ja no dic més. Aquesta pandèmia ens ha ensenyat coses, i estic segur que traurem conclusions molt positives a aplicar quan tot es normalitzi. Tots teníem en molta consideració les xarxes socials, i crec que encara les tindrem molt més presents. Les reunions cada vegada seran més per videoconferència, perquè perdem molt temps tots plegats anant d’aquí cap allà. És imprescindible que els concerts tornin a la normalitat, amb l'aforament que pertoqui, perquè sinó molts artistes no podran desenvolupar tot el que volen fer.
 
Aquest any celebreu els 25 anys de Música Global Discogràfica, teniu algun projecte que es pugui anunciar?
Falta que puguem fer-ho… Celebrar-ho, ho celebrarem segur! Ara bé, si ho farem aquest any o l’any que ve, no t’ho sé dir. Intentarem fer una celebració amb tota la gent que ens ha acompanyat durant aquests 25 anys; tenim pensats uns actes, i el primer serà el mes de novembre. També m’agradarà fer un acte a Barcelona, perquè sempre ens han acollit molt bé, poder fer una festa entre amics. Ho farem a la mínima que puguem.