entrevistes

Glaucs: «Fa vertigen pensar que ha passat un quart de segle»

Glaucs acaba de publica el nou EP 'Tot és possible' per celebrar els 25 anys

Glaucs versiona «Tot és possible» per al projecte 'Pinta la pinça'

| 21/06/2020 a les 14:00h
Especial: Entrevistes
Arxivat a: Enderrock, entrevista, Glaucs, actualitat, Tot és posibble
Glaucs
Glaucs | Arxiu
Per celebrar els 25 anys de carrera, la banda de Begur Glaucs presenta un disc amb cinc temes, Tot és possible (Música Global, 2020). No és cap retrospectiva, ni mira enrere, al contrari, és el disc més lluminós del grup, tal com confessa el cantant, compositor i lletrista Jofre Bardagí. En parlem amb ell.



El disc coincideix amb els 25 anys de Glaucs. Com recordes aquell inici?
Em fa vertigen pensar que ha passat un quart de segle. Sembla que era ahir del primer article de Glaucs a l’Enderrock... Jo era un adolescent amb 17 anys quan vaig gravar el primer disc. Em desperta tendresa pensar-hi. Érem molt joves i no valoràvem la realitat. Vam tocar al Palau d’Esports de Barcelona de teloners de Sau i al Palau de Fires de Girona, ple de gent que ens havia vingut a veure! En aquell moment no hi vam saber donar la importància que tenia. Amb els anys ho hem valorat.

Vau presentar una primera cançó de l'àlbum, “Tot és possible”. Per què aquesta?
Perquè ens agradava. Curiosament és la cançó més lluminosa i positiva de la història de Glaucs. Ben mirat és una mica surrealista que l’haguem tret en aquest moment. Vaig fer una música i quan encara no tenia lletra em va venir al cap la idea de ‘tot és possible’ cantant la melodia. És la primera vegada que trec abans el títol que la lletra. Té un solo de trompeta de David Solernou i és una cançó que em fa molt feliç perquè agrada molt a la meva filla.


El disc s’obre amb “Pols oposats”. Quins són?
És una cançó que parteix d’una melodia d’Àlex Reixach i és l’última lletra que vam fer però és molt potent per ser la primera del disc. La lletra m’ha costat de fer, començo explicant una cosa i acabo explicant-ne una altra.

“Sense pinzell” és una cançó especial?
Ara diré una frase odiosa: és una cançó amb sonoritats que Glaucs no havíem explorat mai. Hi ha dues veus femenines que són les que ens havien d'acompanyar als concerts dels festivals Strenes de Girona i a Begur. És la meva cançó preferida del disc.

La quarta i darrera cançó pròpia del disc és “Tan absurd, tan normal”.
És la més Glaucs. Tinc moltes ganes de tocar-la en directe. Té una lletra oberta perquè cadascú hi trobi el final que vulgui. Espero que acabi aquest confinament perquè tenim moltes ganes de veure la reacció de la gent.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.