Entrevistes

Xarim Aresté: «Havia fet unes cançons sobre el confinament i no ho sabia»

El músic de Flix sorprèn amb l'edició d'un nou disc, 'Venus', i en parlem amb ell

| 25/06/2020 a les 14:30h
Especial: Entrevistes
Arxivat a: Enderrock, xarim aresté, mercuri, coronavirus, Venus
Xarim Aresté
Xarim Aresté | Michal Novak
Xarim Aresté ha sorprès tothom amb l'edició de Venus (U98, 2020). Es tracta d'un disc de sis cançons composat i enregistrat al mateix moment que el seu recent Mercuri (U98, 2020) i que dona sortida a un tipus de cançons més fosques que les del predecessor.  Parlem amb el prolífic artista sobre aquesta nova entrega.



Hem tornat als temps dels discos EP. No sé si això forma part de la nova normalitat?
No, no. Això ja ho hagués hagut de fer abans. Tinc la sensació que ara la música s’escolta diferent i que la gent ja no té paciència per escoltar un disc com els d’abans. Em vaig adonar que treure un disc de tretze cançons té el mateix impacte que fer un senzill. Treure un disc llarg és llençar cançons a les escombraries. Passen dues setmanes i el disc ja no és novetat. I jo tinc un problema afegit, que és que soc molt productiu i la indústria no pot assumir el meu volum de material. He pensat que produccions més petites potser siguin més assumibles.

Venus sortirà en format físic o només en digital?
No farem CD. El que sí que em fa il·lusió és treure un vinil amb Mercuri a la cara A i Venus, a la B.

Venus apareix per sorpresa després de mesos de treball. Com ha anat?
Quan treballo no penso en l’objectiu; treballo i prou. Quan alço el cap i miro el que he fet veig que hi ha discos però no em proposo fer discos. Durant el confinament vaig estar escoltant els temes que havia gravat els últims mesos. Tenia moltes cançons fetes. Per mi, abans del confinament eren cançons que no tenien sentit, no sabia de què parlaven. Durant la quarantena se’m va aclarir tot: havia fet unes cançons sobre el confinament i no ho sabia! Vaig flipar i per això vaig decidir publicar-les.


Mercuri tenia sis cançons, Venus també… Com conviuen aquests dos discos?
Mercuri és un disc blanc, parla de com funciona la ment, de com la ment és la nostra autoritat interna i com molts cops no la sabem identificar. Venus és un disc més emocional, més difícil, més dur, més fosc. Són un alfa i omega: l’un aporta llums i l’altre, ombres. Al final encaixen màgicament, no ho tenia pas previst.

Dius que el disc té regust de comiat… Ens ho aclareixes?
Sí. Sento que aquests mesos hem hagut de conviure molt amb nosaltres mateixos. Tothom s’ha vist a si mateix davant del mirall i ha constatat les coses que no li agraden. Cada creixement és també un comiat i sento que hi ha hagut molt de creixement, en general. Com a mínim, jo tinc més consciència de tot plegat, i especialment de la música de fa un any.

Podrem sentir aquestes cançons en directe?
Bona pegunta! M’agradaria molt. Aquest estiu estan sortint molt poques coses i molt petites i no hi puc anar amb la banda. Però m’imagino que a poc a poc tot s’anirà eixamplant i podrem fer directes! Espero que sigui aviat perquè ja tinc dos discos més a punt! A veure com m’ho manego… Ara estic fent un disc de música de relaxació i de meditació, però no sé com encaixar-ho a la meva carrera…

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.