Aquest diumenge 28 de juny ha mort a Barcelona Ramón Pérez B., conegut artísticament com a Ramoncito. Va ser una figura clau en la introducció de la salsa a Catalunya. El recordem amb un extracte del text que Txarly Brown va incloure a la reedició del disc Ramoncito y su salsa (Wah Wah, 2013). 


Ramon Pérez B. 'Ramoncito' va néixer a l'Havana, Cuba, al barri de Jesús María un 9 de juliol de 1933. Desembarca a Barcelona el 12 d'octubre de 1960 juntament amb Las Mulatas del Caribe de Julia Ribas (formació contractada per la companyia d'espectacles de Matías Colsada, que gestionaven l'Apolo a Barcelona i el Monumental i La Latina a Madrid), els músics Eduardo, Ignacio i Antonio Leonart i les espectaculars ballarines Alejandra del Río, Manuel Sandra (la seva germana), Miriam i Reglita (dues cosines).

L'any anterior havien estat treballant al Brasil, al presitigiós Night & Day, i segons Ramoncito, havien partit en gira els vuit junts des de Cuba visitant Panamà, Equador, Perú, Xile i Argentina. Coslada els va contractar al Brasil per actuar Madrid, Barcelona i València.

La seva estrena a la capital de l'Estat va ser 15 dies després de la llarga travessa transatlàntica. El 27 d'octubre de 1960, al River Club de Madrid, èxit sense precedents, Las Mulatas van fer furor. Ja l'abril del 1961 van formar part l'espectacle "Buscando una estrella", al Teatre Victòria de Barcelona, i un mes després, al mateix teatre, a "Del Caribe al Paralelo". En aquest darrer participaven també Los 6 Locos del Rock an Roll, que no eren altres que el grup de coreografies a ritme de swing accelerat coneguts als ambients barcelonins com Los Gitanos del Swing.

A començaments de l'estiu del 1968, Ramoncito acompanya amb la seva orquestra la cantant Olga Guillot, Reina del Bolero, a les seves actuacions a Madrid. Un any després tornen a Madrid, aquest cop amb la producció "Buenas noches con las Mulatas del Caribe". Però a partir del 1972, el moment Mulatas del Caribo comença el seu declivi...

En paral·lel a aquests espectacles, Ramoncito entra a formar part del combo resident al club més selecte de la zona alta barcelonina: la boite-restaurant Mario's Arizona, a Pedralbes. Local de senyorets dels anys seixanta on campaven al seu aire les sangoneres del règim franquista i tota la zona fosca del paisatge urbà barceloní, burgesia farlopera, casposa, torrentera, putera, jaquetera i sobretot cobarda... 

En aquest oasi d'hipocresia, els ritmes calents i perniciosos imposen la seva llei. Ramoncito hi actua diàriament com a cantant i percussionista, juntament amb el peruà Ricardo Marfil (veu i bateria), el dominicà 'Niño' Martínez (saxo), Jesús Peiró (baix), el piano de Josep 'Rabbit Rumba' Cunill, i posteriorment la trompeta del cubà Cirilo. Després d'uns anys al Mario's Arizona i de formar part de l'Orquestra de Lluís Rovira i altres formacions, durant una actuació a una boda gitana coneix a Ramon Calabuch Batista 'Moncho' i fan amistat. Amb ell grava per primer cop a Discophon per al seu debut del 1968: Moncho y su Wawanco Gitano, un EP que inclou quatre versions: "Avísale a mi contrario" de Tito Rodríguez, "Orisa" de Silvestre Méndez, "El Nebro Bembón" de Boby Capo i "La negra Tomasa" de Santos Rivera adaptada per Josep Cunill.


Ramoncito acompanya a Moncho en directe quan aquest es converteix en la revelació del bolero. Amb Moncho i els seus palmers, i amb músics com Miguel Rubio, Josep Cunill, Enrique, Domingo Portugués... fan temporada a La Pérgola de Montjuic, l'Emporio del carrer Muntaner... i d'allà a Madrid, on coincideixen amb Antonio Machín en unes actuacions a l'hotel Melià. També participa a algunes de les següents gravacions del gitano de Gràcia per a Discophon, sota la batuta de diferents arranjadors. Per exemple, a Moncho El Gitano del Bolero (Discophon, 1969), amb arranjaments de Francesc Burrull, Josep Cunill i Bebu Silvetti; a Moncho El Gitano del Bolero (Discophon, 1971), amb Ricard Miralles, i a Moncho (Discophon, 1974), amb Francesc Burrull i Lleó Borrell.
  A principis dels setanta, Ramoncito ha fixat la seva residència musical estable al local Las Vegas Club del carrer Aribau. Una nit de 1974, hi apareix el Senyor Ortega, capo de Discophon, i li proposa gravar un single. El disc, com els posteriors es grava als estudis del segell al carrer València, 288, amb el nom de Fruta Bomba i amb la formació que apareix a les fotos de la portada del single: Enrique López 'Kike' (exbateria de Lone Star), Miguel Rubio (baix), Domingo Portugués (saxo) i Ramón (piano). Els arranjaments d'aquest primer senzill son de Ricard Miralles. Fruta bomba (Discophon, 1974) va incloure dues versions estupendes: "Che, Che, Colé", hit de la Fania amb música de Willie Colón i lletra d'Héctor Lavoe, i el boogaloo "Aquí lo traigo yo", de Tito Puente. Aquest senzill constitueix la primera incursió al nostre país en una producció que segueix el patró de la salsa, en aquells moments concepte musical de moda als EUA. El Senyor Ortega, conscient de la importància d'aquest moviment, va llançar al seu segell llicències de la Fania de Nova York.

Van seguir les actuacions a Las Vegas, amb nous músics com Miguel Amo (trompeta), Lluis Rovira (saxo), Joan Rovira 'Sinué' (piano), Beethoven (trompeta) i 'Papi' Gomez Galindo (bateria). Amb alguns d'ells, Ramoncito grava els següents vinils, on va canviant el seu nom de guerra: Ramoncito y su fruta bomba, Ramoncito, Ramoncito y su salsa... Recuperador de ritmes calents, les versions que ha anat gravant es reuneixen finalment, amb algunes peces noves, a l'LP Ramoncito y su salsa (Discophon, 1978).

Una curiositat. Aquest llarga durada podria haver estat infinitament més popular si Ramoncito hagués fet cas del Senyor Ortega. El president de Discophon li havia proposat gravar un tema que el percussionista 'Papi' Milton havia gravat de la ràdio. Es deia "Pedro Navaja" i era de Rubén Blades... Però la cançó finalment no va entrar, i Milton la va dur a l'Orquestra Plateria, que la va adaptar i incloure al seu segon disc, Orquestra Plateria (Ariola, 1979). Anècdotes al marge, el cert és el que el disc de Ramoncito mai no va valorar-se en la seva justa mesura.
 
A principis dels vuitanta, Ramoncito s'estableix amb Alejandra del Río i Johnny Ratón al Salón Cibeles, acompanyats del combo Pernil Latino. També els acompanyen artistes com Jordi Farràs 'La Voss del Trópico' o Raúl del Castillo y su Orquesta. Entre 1983 i 1986 Melao de Caña, amb Ramoncito al capdavant, és l'orquestra resident de Las Vegas Club. Allà acompanyen Moncho, Los Rumberos Sevillanos, Parrita, Los Amaya, Martha Patricia, Paco Escudero, Los Choqueros, Elba Rivero, Bambino, etc. El 1986 se'ls pot trobar a la sala Monumental Rouge acompanyant artistes com Moncho o Josep Guardiola. El 1987 passen a la sala Coliseum, amb Dyango, entre altres, i després a la sala Tango, fins a finals de 1994.

El 7 de setembre de 1990, a la discoteca Salsa Latina, la comunitat salsera local fa un homenatge a Ramoncito. El Gato Pérez, mestre de cerimònies, li entrega una placa. Posteriorment, encara va actuar amenitzant els balls de la sala Época, depsrés Nueva Época, formant part del combo Tomás Ferrán y su Orquesta Apolo.