actualitat

Oriol Saltor es reflecteix en versions

'Mirall' és el tercer àlbum en solitari de l'artista de Sant Cugat, que inclou adaptacions de temes com «Mr Sandman», «The Entertainer» o «Que tinguem sort»

| 03/07/2020 a les 13:00h

Oriol Saltor
Oriol Saltor | Arxiu de l'artista
Setze temes versionats durant l'època de confinament conformen el llarg d'estudi en solitari del guitarrista Oriol Saltor. Miralls (Discmedi, 2020) ha estat una parada imprevista que s'ha forjat des de casa, amb calma i sota l'objectiu propi de publicar una nova versió diàriament a les xarxes socials. Així, el músic santcugatenc ha recopilat una trentena de cançons adaptades, de les que finalment n'ha escollit setze per encabir a l'àlbum Mirall, que ja es pot escoltar a les plataformes en streaming. Parlem amb ell sobre el procés d'aquest reflex musical. 



"A l'hora de decidir quines cançons tocar em fixo en si a mi m'agraden, per això n'hi ha de molts estils diferents. La majoria són cançons de pop en el seu sentit més ampli, com per exemple les de The Beatles", explica. Tanmateix, el músic destaca per la tècnica híbrida de pua i dits, que li dona una sonoritat original molt pròpia com a intèrpret. En aquest tercer elapé en solitari, Saltor també inclou adaptacions com "La Danza del Molinero" de Manuel de Falla, un homenatge al guitarrista americà Chet Atkins amb les versions de "Mr. Sandman" i "The Entertainer", "Que tinguem sot" de Lluís Llach, "Livin' on a Prayer" de Bon Jovi, l'"Imagine" de John Lennon, o l'"Hallellujah" de Cohen, a més d'algunes de collita pròpia que ja coneixíem, com "Cristalls" o "Rumbeando".  


Respecte al procés de composició, l'artista explica que sempre es fa les seves pròpies adaptacions i partitures: "A vegades agafo una cançó que m'agrada molt però no me'n convenç l'adaptació i l'acabo descartant, ja que en el procés canvien, i la meva percepció també". 

"Mirall", per la seva banda, és una de les cançons de collita pròpia que posa nom al disc, és l'única que inclou més instruments que la guitarra. Segons l'artista, la composició d'aquest senzill va anar així: "A part de la guitarra clàssica també hi ha el so d'un baix, una melodia o una percussió amb la guitarra acústica que m'ha regalat el meu germà Jaume (amb qui comparteixen el projecte Saltors). És una cançó diferent a les de la resta del disc i vaig voler que també tingués un videoclip. És una cançó desenfadada". 


D'altra banda, admet que aquest ha estat un treball que no s'esperava, ja que últimament està centrant les forces en altres projectes: "Actualment estic preparant un concert de guitarra elèctrica i orquestra que serà el primer d'aquest format a l'Estat espanyol, i això em té molt engrescat. Però amb el tema del confinament i tota aquesta etapa, de sobte em vaig trobar molt a casa i em va costar, així que em vaig proposar penjar cada dia una cançó al meu perfil de Facebook". I així és com, de mica en mica, Saltor va configurar les melodies que formarien part d'aquest nou àlbum que enguany té un caràcter introspectiu i de reflex propi: "Quan engegava el mòbil per gravar-me em veia a mi mateix, ha estat una manera molt íntima de treballar i m'ha semblat que gravar-ho era una manera xula que en quedés constància". 

Miralls es podrà sentir per primera vegada en directe en un petit tastet el 23 de juliol en una paradeta d'aquest Sant Jordi excepcional a Sant Cugat. A més, el músic segueix fent concerts amb el duet que forma amb el seu germà i aviat confirmarà dates de la presentació del nou format de guitarra elèctrica i orquestra que el durà a llocs com el Teatre Auditori de Sant Cugat i el teatre La Massa de Vilassar de Dalt, entre altres. 
Especial: Entrevistes
Arxivat a: Enderrock, entrevista, guitarra, Mirall, Oriol Saltor, actualitat, entrevistes

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.