Entrevistes

Marina Rossell: «Les cançons suavitzen la tristesa»

La cantant penedesenca canta aquest dissabte al Cruïlla XXS

| 10/07/2020 a les 18:00h
Especial: Entrevistes
Arxivat a: Enderrock, Coronavirus, marina rossell, entrevista
Marina Rossell
Marina Rossell | Juan Miguel Morales
Marina Rossell canta aquest dissabte a les 20:30h del vespre al recinte modernista de Sant Pau en el marc del festival Cruïlla XXS. És el primer concert després del confinament i on estrenarà la cançó "Tutto andrà bene", feta durant la quarantena.
 
Amb ganes de tornar a cantar?
Sí, sobretot perquè reuneix dues circumstàncies que per mi ara mateix són imprescindibles: es fa a l’aire lliure i no he d’agafar avions. Ahir dijous havia d’haver cantat a Pollença i ho vaig cancel·lar. Em fa por agafar un taxi fins a l’aeroport, un avió, hotel, una hora i mitja en cotxe fins a Pollença… Involucra tenir contacte amb massa persones que no coneixes. Tinc una mica de psicosi. I no soc l'única.

Que cantaràs al recinte modernista de Sant Pau?
Les diferents coses en què he aprofundit: una selecció de clàssics catalans, de Moustaki, temes propis i cançons de la resistència. Començaré amb el “Tutto andrà bene”.

Aquesta cançó és més un desig o una descripció de la realitat?
La cançó neix perquè vaig sentir la frase a la televisió italiana. Però és la cançó més trista que he fet mai. La vaig fer plorant. Jo me n'havia d'anar a Colòmbia, Buenos Aires, Uruguai, Paraguai… Acabava d’arribar de cantar a Gandia i ja tenia una mica de paranoia. I va arribar el confinament. Estava mirant la tele italiana i vaig sentir la frase. És la cançó més narrativa que he escrit. L’única cosa en què em vaig equivocar és quan hi dic ‘haurem creat un clima de confiança’, perquè em vaig deixar portar per l'ambient dels aplaudiments als sanitaris. Ara noto un clima de desconfiança. Tota la resta encara la subscric. És la cançó més trista que he fet però sorprenentment té un títol optimista. I això reflecteix el moment que passava. Ara ja no tinc ni tanta eufòria ni tanta pena.


Molts artistes heu estat molt actius i en canvi després heu estat deixats una mica a la intempèrie.
Hem de tenir la consciència plena que la cultura en bloc va quedar fora de les coses essencials. D’acord, no és el menjar però crec que és una de les coses més importants: t’ajuda a reflexionar, t’obre horitzonts, crea fantasia…

Fora de les coses essencials pel poder... La gent ha consumit més cultura que mai!
Sí, sí, pel poder. I ho va dir el mateix ministre de cultura! Era més essencial poder anar a comprar tabac. Però la cultura va entretenir i donar esperança a la gent. La cultura són paraules arrelades a la terra. Potser no cobreix una necessitat bàsica però és imprescindible. I pel que fa a la música hem de tenir en compte una cosa molt important: les cançons suavitzen la tristesa. No dic que la curin, però la suavitzen.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.