Si els concerts no es poden fer amb normalitat abans del 15 de setembre la indústria valenciana de la música en viu haurà deixat de generar més de 50 milions d’euros. Aquesta és una de les conclusions d’un estudi realitzat per l’Associació de Promotors Musicals de la Comunitat Valenciana (MusicaProCV), que també revela altres dades esfereïdores: s’hauran anul·lat més de deu mil concerts, el 70% de les persones contractades en l'àmbit de la música en viu s'han vist afectades per un ERTO, i només un 10% de les empreses del sector podran mantenir-se més de 6 mesos amb les mesures actuals d’inactivitat i reobertura progressiva d’espais i reestructuració d’aforaments. De tot plegat en parlem amb Luis Óscar García, president de MusicaProCV.

Com afecta aquesta situació al sector de la música en viu al País Valencià?
El sector dels promotors, que és el que represente, està parat, a l’UCI. Des de març no hem pogut fer pràcticament cap concert. A això li has d’afegir que veníem dels mesos de temporada baixa o siga que en realitat estem parats des d’octubre. Haurem estat pràcticament un any sense treballar. Si això s’allarga desapareixerà una gran part de les empreses promotores valencianes. Es parla d’un 75% d’aforament però en el sector de la música en realitat és d’un 15% perquè ens exigeixen el metre i mig de distància de seguretat. Hi ha un greuge comparatiu enorme entre el món de la música i els altres sectors econòmics.

Dieu que s’han perdut 50 milions d’euros. Com s’arriba a aquesta xifra?
Ho han fet economistes. Vam fer una enquesta a les empreses valencianes i el 80% van contestar. Personal del departament d’economia aplicada en el camp de la cultura de la Universitat de València, dirigits per Paula Simó, han treballat amb les dades obtingudes. Són dades molt ben elaborades.

Us han sorprès?
La veritat és que és una xifra molt gran. Al País Valencià tenim els grans festivals d’Estiu. Alguns dels més importants de l’Estat espanyol –Arenal Sound, FIB, Rototom…– es fan a Castelló. Entre els 20 festivals més importants del País Valencià hi ha hagut unes pèrdues de 33 milions d’euros, que és un 70% de tot el que es perd al País Valencià. En total són 54 milions però només si comptem l’impacte directe. Hi hauríem de sumar l’indirecte i l’induït, i passaríem dels 73 milions. La música influeix indirectament als restaurants de la zona, al transport, als hotels, a les botigues de la zona… Un festival revoluciona tota la localitat!

Calculeu que s’hauran cancel·lat més de 10.000 concerts…
Sí, una barbaritat! A la iniciativa privada se li està fent inviable organitzar actuacions. El sector de promotors, que som les empreses que invertim els nostres diners en fer programació cultural, intentant treure una rendibilitat econòmica, està parat. És impossible que amb un 12% d’aforament ixquen els números. I la programació pública està sent molt covarda. Estan fent unes mesures de seguretat que demanen un metre i mig o dos metres de distància entre cadires. Això implica que es necessiten 16 metres quadrats per a cada espectador. Un espai on abans hi cabien 32. On abans posàvem 6.000 persones ara n’hi caben 200. La iniciativa pública podria fer-ho però no està programant per covardia. Després veus les terrasses al 100% i el metro de València al 100%.

L’administració ha fet el paper que li pertoca?
L’administració ha demonitzat la música quan en realitat la música contagia alegria i no coronavirus. Cal diferenciar entre administracions. No s’ha legislat bé. Pense que s’ha legislat, com sempre, sense saber què és un concert. Aixina i tot, hi ha administracions que han programat. L’Institut Valencià de Cultura (ICV) està programant, alguns ajuntaments com el d’Orpesa o el de Castelló també estan programant. Alguns molt tímidament. La resta res de res. És que no hi ha cap sector que estiga pitjor que el musical. I qui està pitjor necessita més ajuda. Som un servei públic, com s’ha vist amb la quarantena. Els músics han fet concerts i han ajudat a la gent a passar el confinament. Ara, la música necessita de la gent perquè sinó desapareixem.

Davant d’això, què demana el sector?
Valentia per programar. Nosaltres som els primers interessats en que se complixquen totes les mesures de seguretat sanitàries i d’higiene. Que el pressupost que tenien per cultura, se’l gasten. Aixina salvarem els músics i les empreses de management i de so. I donarem una mica d’aire a les promotores. Si seguim així, quan hi haja una vacuna i se puguen fer concerts no se podran fer perquè les promotores ja no existiran. Jo no vull entrar en beneficis i fer-me ric sense treballar. Però mantenir una empresa tancada, encara que els treballadors estiguen en un ERTO, costa no menys de 48.000 i 60.000 euros l’any, entre assegurances, lloguers, crèdits… Nou de cada deu empreses no podrem resistir un any sense ingressos. L’única solució és que es trobe una vacuna i tornem a la normalitat. Però a la normalitat de veres, no a la nova normalitat!