El grup blanenc Cat Klrezmer Trio, la mallorquina Clara Fiol, el duet valencià Laura Esparza i Carlos Esteban i les cantants celonines Tecum Terra són els quatre finalistes de la tretzena edició del Concurs Sons de la Mediterrània. La final se celebrarà el mes d'octubre a la sala de concerts del Centre Artesà Tradicionàrius, a Barcelona, vinculat amb la Fira Mediterrània de Manresa i en el format que les restriccions sanitàries permetin.

El guanyador rebrà com a premi la gravació d’un disc, una gira de cinc concerts pels principals festivals i esdeveniments de la música d’arrel i una campanya de promoció i publicitat als mitjans del concurs i a la plataforma Verkami. Els guardons etan valorats en un total de 10.000 euros destinats a la promoció i difusió de l’escena emergent de la música folk catalana. 

La tendència dels darrers anys es manté amb quatre projectes emergents, que mostren arrels fondes i despleguen grans ales, com a finalistes del certamen organitzat pel Grup Enderrock i el CAT, amb el suport de la Fira Mediterrània de Manresa. El jurat està integrat per membres del web Sons de la Mediterrània i la revista Enderrock, el Centre Artesà Tradicionàrius (CAT), la Fira Mediterrània de Manresa, l’Ajuntament del Vendrell, el programa Mans de Catalunya Ràdio i el festival FIMPT de Vilanova i la Geltrú. 

Et presentem els finalistes:

Cat Klrezmer Trio (Blanes – folk fusió)
Amb base a Blanes, a la costa de la Selva, el trio Cat Klezmer Trio ofereix una banda de petit format, amb la versatilitat que proporciona una formació prou rodada pels camins i cruïlles de la vella Europa (clarinet, guitarra i contrabaix) i l’encant de les velles tonades i ritmes del klezmer i la música balcànica. En el seu cas, però, hi afegeixen elements genuïns de la música catalana, ja sigui amb l’aparició puntual de la tenora, o amb la introducció d’un repertori variat, on hi ha des de melodies d’arreu del món fins a sardanes precioses (“Somni”, “Per tu ploro”) passades pel sedàs del swing i unes subtils bases electròniques.


Clara Fiol (Palma – folk)
Cantant, compositora i poetessa, la mallorquina Clara Fiol forma part del trio Marala, entre altres projectes en solitari. En aquest cas, presenta el nou projecte Refilars, envoltada de cordes i percussions, en què explora les possibilitats expressives de la música tradicional mallorquina i les seves connexions amb altres horitzons. L’artista illenca i la seva banda fan encaixar la mètrica d’una glosa en el patró rítmic d’una chacarera o ofereixen versions personals del clàssic “Bona nit, blanca roseta”, popularitzat pels eivissencs Uc, “Sa Madona”, tradicional recollida pel combatiu Biel Majoral, o l’antic romanç “Sa mort de na Margalida”.


Laura Esparza i Carlos Esteban (València – folk-pop)
Format el 2019 a València, les cançons d’aquest duet podrien definir-se com una possible continuació i evolució d’aquella sèrie de propostes que, fa vora quaranta anys, van definir-se al País Valencià com a rock mediterrani. Cançons de sabor pop-rock enriquides amb textures orgàniques i ritmes que els acosten a l’orient del Mare Nostrum; percussions, cordes i trompes que sonen exòtiques i entranyables alhora. Laura Esparza i Carlos Esteban s’han autoeditat enguany un primer treball, titulat Mare Natura, on posen en joc tots aquests elements, navegant des de la música d’arrel valenciana fins a les ambientacions electròniques. Abans de formar el grup, Esteban va ser bateria del grup VaDeBo, guitarra i veu de La Caravana i aprenent a la fèrtil escola del col·lectiu Sedajazz. Allà també hi havia Esparza, que ha participat també en diversos projectes ¡de la música tradicional.


Tecum Terra (Sant Celoni – folk)
Format a Sant Celoni el 2017, el duet Tecum Terra reuneix les joves veus d’Ariadna Ruiz i Noelia Sánchez amb el sol acompanyament de les percussions tradicionals, com ara els panderos quadrats, en una proposta d’abast ibèric i color de terra on s’hi endevina el mestratge de la formació Coetus. L’himne antifeixista “Gallo rojo” de Chicho Sánchez Ferlosio, unes “Panaderas” castellanes, la popular “Què volen aquesta gent?” de Maria del Mar Bonet o la tradicional mallorquina “Tonada de sa son” es troben en un repertori que neix amb la idea de fer reviure cançons, melodies, ritmes i instruments que han fet bategar la vida a les places i a dins de cada casa, quan no hi havia escenaris, des de ben antic.