L'ubicació del festival, en aquesta edició reduïda, s'ha concentrat a la Ciutadella de Roses, una fortificació renaixentista que serveix per als concerts com a 'marc incomparable' –tòpic que poques vegades s'adiu tant com en aquest cas–. La gran esplanada va permetre estendre unes 1.200 cadires que, per tal de respectar les distàncies de seguretat, van garantir l'assistència d'uns 800 espectadors, xifra que va fer penjar el cartell de sold out. L'enorme espai de la fortificació rosinca també permet la instal·lació d'un village per a poder completar l'experiència musical amb una oferta gastronòmica a càrrec de diversos food trucks.
Foto: Gemma Martz
Pérez Cruz i Mezquida van començar amb puntualitat el concert, envoltats de la foscor dissenyada per un efectiu joc de llums que subratllava certs moments del concert. "Joia", una cançó composta com a agraïment al públic– va ser l'encarregada d'obrir la nit, amb Mezquida assegut davant d'un piano vertical amb sordina, instrument que alternaria durant tot el concert amb un piano de cua. El repertori va incloure bona part de les cançons del disc en directe MA. Live in Tokyo (Universal, 2020), un concert enregistrat al club Blue Note de Tokyo, on Sílvia Pérez Cruz i Marco Mezquida van ser convidats a tocar durant tres nits l'octubre del 2019. L'edició del disc, prevista per al desembre d'aquest any, es va avançar al mes de maig ja que, segons va explicar Pérez Cruz, el confinament "era una bona situació per a escoltar aquesta música". Així, van sonar adaptacions de García Lorca –"Niño mudo"–, Anna Maria Moix –"Mañana"–, al costat de clàssics del cançoner brasiler –l'excepcional "Asa branca" de Luiz Gonzaga–, o "Estrela, estrela" de Victor Ramil– i llatinoamericà –la popular "La llorona" o el tango "Siga el baile". Una de les novetats de la nit va ser la cançó "La flor", escrita per Sílvia Pérez Cruz durant el confinament, i interpretada per la cantant a guitarra sola.
Foto: Gemma Martz
Excepcional va ser la recta final del concert, amb els equilibris sense xarxa de Pérez Cruz a "Ensumo l'abril", una ennegrida –cortesia de les tensions de Mezquida– "Oración del remanso", el clàssic de Paul Simon "The Sound of Silence", i el medley format per la composició de cant coral "Christus Factus Est", el clàssic free d'Ornette Coleman "Lonely Woman" i l'estàndard de Rodgers/Hart "My Funny Valentine", la cançó amb la qual els dos músics es van conèixer, segons que van explicar, ja fa més de dos anys.
Els bisos van incloure la versió de Radiohead "No Surprises" –amb Mezquida tocant un pianet reduït– i, com no, l'havanera escrita per Càstor Pérez i Glòria Cruz –els pares de la cantant– només unes platges més avall: "Vestida de nit".